Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE MEDI AMBIENT Primera detecció de la inhòspita atmosfera d’una super terra
Primera detecció de la inhòspita atmosfera d’una super terra
0

Primera detecció de la inhòspita atmosfera d’una super terra

Els astrofísics han aconseguit analitzar per primera vegada l’atmosfera d’un exoplaneta de la classe de les super terres, per la seva massa superior a la de la Terra però sense arribar a ser un gegant gasós.

Il·lustració de l'exoplaneta 55 Cancri i enfront del seu estel. / AQUESTA/Hubble, M. Kornmesser
Il·lustració de l’exoplaneta 55 Cancri i enfront del seu estel. / AQUESTA/Hubble, M. Kornmesser

Amb les dades del telescopi espacial Hubble i una nova tècnica d’anàlisi, s’ha pogut comprovar que l’exoplaneta ‘55 Cancri i’ té una atmosfera seca composta d’hidrogen i heli, però sense rastre de vapor d’aigua.

L’equip internacional, dirigit per científics del University College de Londres (UCL) a Regne Unit, ha observat el proper exoplaneta 55 Cancri i, una supertierra amb una massa vuit vegades superior a la terrestre. Es troba en el sistema planetari de l’estel 55 Cancri, situada a uns 40 anys llum del nostre planeta.

Usant la informació captada per la Wide Field Camera 3 (WFC3) del telescopi Hubble de la NASA i l’Agència Espacial Europea, els científics van poder analitzar l’atmosfera d’aquest exoplaneta. Es tracta de la primera detecció de gasos en l’atmosfera d’una super terra. Els resultats van revelar la presència d’hidrogen i heli en l’atmosfera de 55 Cancri i, però no de vapor d’aigua. Una nova tècnica de processament de dades va fer possible la troballa.

Un any de ‘55 Cancri i’ dura solament 18 dies i les temperatures en la seva superfície aconsegueixen uns ardents 2.000 ºC

“Est és un resultat molt emocionant perquè és la primera vegada que hem estat capaces de trobar les petjades espectrals que mostren els gasos en l’atmosfera d’una super terra” explica Angelos Tsiaras, estudiant de doctorat en el UCL que va desenvolupar la tècnica d’anàlisi, juntament amb els seus col·legues Ingo Waldmann i Marco Rocchetto. “Les observacions indiquen que l’atmosfera de l’exoplaneta va aconseguir prendre una quantitat significativa d’hidrogen i heli de la nebulosa de la qual es va formar”.

Segons els astrònoms, les supertirras com 55 Cancri i són el tipus més comú de planetes en la nostra galàxia. Es diuen així per tenir una massa major que la de la Terra, encara que són molt més petits que els planetes gegants gasosos del sistema solar. L’instrument WFC3 ja s’havia usat per sondejar les atmosferes d’altres super terres, però no s’havien trobat les seves característiques espectrals.

No obstant això, 55 Cancri i orbita molt prop del seu estel mare. Un any d’aquest exoplaneta dura solament 18 dies i les temperatures en la seva superfície es creu aconsegueixen uns 2.000 ºC. Al orbitar al voltant del seu brillant estel a una distància tan petita, l’equip va poder utilitzar les noves tècniques d’anàlisis per extreure informació espectral quan transitava per davant.

“Ara tenim pistes sobre com és aquest planeta i com podria haver-se format i evolucionat, la qual cosa té implicacions importants tant per 55 Cancri i com per altres supertierras”, diceo Giovanna Tinetti, també investigadora del UCL.

El cianur d’hidrogen delata al carboni

De forma enigmàtica, les dades també ofereixen indicis de la presència d’una molècula especial: el cianur d’hidrogen, un marcador d’atmosferes riques en carboni. “Aquesta quantitat de cianur d’hidrogen indicaria una atmosfera amb un ràti molt alt de carboni respecte a l’oxigen”, explica Olivia Venot d’Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), que ha desenvolupat un model de química atmosfèrica per 55 Cancri i.

“Si la presència de cianur d’hidrogen i altres molècules es confirma dins de pocs anys amb la propera generació de telescopis infrarojos, seapoyaría la teoria que aquest planeta realment és ric en carboni i un lloc molt exòtic”, conclou Jonathan Tennyson de la UCL, “a pesar que el cianur d’hidrogen o àcid prúsic és molt verinós, per la qual cosa tal vegada no és un planeta en el qual m’agradaria viure”.

Fins fa un temps a 55 Cancri i se li cridava ‘el planeta diamant’, perquè els models que consideraven la seva massa i radi recolzaven la idea que el seu interior és molt ric en carboni. Els futurs estudis i observacions permetran conèixer millor la imatge d’aquesta propera super terra.

Font: SINC

(27)

guiaderoses
POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies