Alletar als fills millora la seva capacitat intel·lectual?

La lactància materna de per si mateix no implica beneficis cognitius a mitjà termini, segons els resultats d’un nou estudi de la UNED. Els avantatges que s’associen a la llet materna podrien deure’s a factors físics, psicològics o socioeconòmics que són característics de les dones que opten per donar el pit als seus fills.

Des de fa dècades les autoritats sanitàries insisteixen en els beneficis de la lactància materna demostrats per l’evidència científica: reforça el sistema immunològic mentre el bebè és alletat, i redueix el risc de patir diabetis i obesitat. En països en vies de desenvolupament, la llet materna és clau per reduir la mortalitat infantil. No obstant això, cada vegada més treballs posen en dubte els beneficis cognitius en nens alletats. Aquests poden ser el resultat d’haver-los criat en llars amb majors recursos i que proporcionen avantatges educatius als seus fills.

En analitzar l’efecte de la lactància sobre el rendiment escolar a la Xina, on no s’associa amb avantatge social, els resultats no mostren correlació entre tots dos

L’evidència sobre els avantatges intel·lectuals dels nens de pit podria no ser contundent, a causa que la gran majoria dels estudis previs van ser dissenyats sense tenir en compte el biaix de selecció de dades.

Tant per motius pràctics com a ètics, en aquest tipus de proves no és possible assignar aleatòriament als lactants als diferents grups d’estudi, i això impedeix neutralitzar l’efecte que les característiques físiques, psicològiques o socioeconòmiques de les mares poden tenir en l’adopció de la lactància. D’aquesta manera, podrien ser aquests factors, i no la llet en si, els que estiguessin darrere dels beneficis detectats.

Ara, una recerca de la UNED ha estudiat la correlació entre la lactància materna i els resultats educatius en un context menys afectat per biaixos de selecció. Els autors van recórrer al Panell d’Estudis de la Família Xinesa per analitzar les dades de més de 3.200 nens.

Eliminar l’estigma i igualar permisos de maternitat i paternitat

Amb l’objectiu d’evitar el problema de biaix, l’anàlisi havia de realitzar-se en un context cultural on l’accés a la lactància materna no estigués fortament normativitzada. A la Xina, a diferència del que sol ocórrer en occident, l’avantatge social i la lactància materna no estan associats de forma unívoca.

En analitzar l’efecte de la lactància sobre el rendiment escolar en aquest país, els resultats mostren que no hi ha associació entre tots dos. Tant en matemàtiques com en llengua xinesa, les dues matèries que van ser analitzades en l’estudi, no es van observar diferències significatives a mitjà termini entre els nens que van ser alletats i els que van prendre llet de fórmula.

Per als autors, s’ha d’eliminar l’estigma que s’associa a la lactància artificial, i replantejar la naturalesa dels permisos de maternitat i paternitat

“Resultats com aquests haurien de portar als professionals de la medicina a matisar les seves recomanacions sobre alimentació infantil, tractant d’eliminar l’estigma que actualment s’associa a la lactància artificial, i als policy makers a replantejar la naturalesa dels permisos de maternitat i paternitat doncs, si és cert que és la implicació en la criança i no la llet materna el que resulta beneficiós per als nens, pares i mares podrien gaudir dels permisos en similars condicions” apunten els autors de l’estudi.

Quan la lactància materna no és una opció, sigui per raons fisiològiques o pràctiques, la pressió social de vegades pot tenir conseqüències per a les mares en forma de culpa o ansietat, la qual cosa al seu torn és perjudicial per al benestar dels seus fills: “Aquestes mares (i pares) han de saber que l’evidència més recent i metodològicament més rigorosa suggereix que són elles i la seva implicació en la criança, més que la seva llet, les que tenen un impacte positiu i durador en el benestar dels seus fills”.

Font: SINC

(37)