Home MAGAZINE CIENCIA Fongs de l’Antàrtida sobreviuen a condicions marcianes en l’Estació Espacial Internacional
Fongs de l’Antàrtida sobreviuen a condicions marcianes en l’Estació Espacial Internacional
0

Fongs de l’Antàrtida sobreviuen a condicions marcianes en l’Estació Espacial Internacional

Científics europeus han recollit els diminuts fongs que s’acullen en les roques de l’Antàrtida i els han enviat a l’Estació Espacial Internacional.

Un astronauta col·loca la plataforma EXPOSE-E en l'Estació Espacial Internacional. / ESA
Un astronauta col·loca la plataforma EXPOSE-E en l’Estació Espacial Internacional. / ESA

Després de romandre allí durant any i mig en condicions semblants a les de Mart, més d’un 60% de les seves cèl·lules romanien intactes, amb l’ADN estable. Els resultats aporten nova informació en la cerca de vida al planeta vermell. En el mateix experiment també van viatjar a l’espai líquenes espanyols de la Serra de Gredos.

Les Valls Seques de McMurdo, en el sector antàrtic de Terra Victòria, són considerats l’anàleg terrestre més semblat a Mart. Es tracta d’un dels entorns més secs i hostils del nostre planeta, on el fort vent escombra fins i tot la neu i el gel. Solament els anomenats microorganismes criptoendolítics, capaços de sobreviure en les esquerdes de les roques, i alguns líquenes poden resistir tan dures condicions climatològiques.

Fins a aquestes remotes valls es va desplaçar fa uns anys un equip d’investigadors europeus per recollir mostres de dues espècies de fongs criptoendolítics: Cryomyces antarcticus i Cryomyces minteri. L’objectiu era enviar-los a l’Estació Espacial Internacional (ISS) per sotmetre-les a condicions marcianes i espacials per observar la seva resposta.

Més del 60 % de les cèl·lules dels fongs antàrtics estaven intactes després de romandre any i mig en condicions marcianes.

Secció d'una roca colonitzada per microorganismes criptoendolítics i detall al microscopi electrònic d'un fong Cryomyces en cristalls de quars. / S. Onofri et al.
Secció d’una roca colonitzada per microorganismes criptoendolítics i detall al microscopi electrònic d’un fong Cryomyces en cristalls de quars. / S. Onofri et al.

Els diminuts fongs es van situar en les calcilles (d’1,4 centímetres de diàmetre) d’una plataforma per a experiments denominada EXPOSE-I desenvolupada per l’Agència Espacial Europea per resistir entorns extrems. La plataforma va ser enviada en la nau Atlantis a la ISS i col·locada en l’exterior del mòdul Columbus amb l’ajuda d’un astronauta de l’equip comandat pel belga Frank de Winne.

Durant 18 mesos la meitat dels fongs antàrtics van estar en condicions que simulen les marcianes. En concret, a una atmosfera amb 95% de CO2, 1,6% de argón, 0,15% d’oxigen, 2,7% de nitrogen i 370 parts per milió d’H2O; i una pressió d’1.000 pascals. A través de filtres òptics, unes mostres es van sotmetre a radiació ultraviolada com la de Mart (superior a 200 nanòmetres) i unes altres a radiació reduïda, inclòs aparti mostres de control.

“El resultat més rellevant va ser que més d’un 60% de les cèl·lules de les comunitats endolítics estudiades havien quedat intactes després de la ‘exposició a Mart’, és a dir, l’estabilitat del seu ADN cel·lular encara era elevada”, destaca Rosa de la Torre de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA), co-investigadora del projecte.

La científica explica que aquest treball, publicat en la revista Astrobiology, forma part d’un experiment denominat Lichens and Fungi Experiment (LIFE), “amb el qual hem estudiat la sort o la destinació de diverses comunitats d’organismes lítics durant un viatge a l’espai a llarg termini sobre la plataforma EXPOSE-I”.

“Els resultats contribueixen a l’avaluació de la capacitat de supervivència i estabilitat a llarg termini de microorganismes i bioindicadors sobre la superfície de Mart, unes dades que contribueixen com una informació bàsica i rellevant per a futurs experiments enfocats a la cerca de la vida al planeta vermell”, apunta De la Torre.

Plataforma EXPOSE-I, on es col·loquen els fongs antàrtics i els líquenes, i membres de l'equip abans d'enviar-la a l'Estació Espacial Internacional. / S. Onofri et al.
Plataforma EXPOSE-I, on es col·loquen els fongs antàrtics i els líquenes, i membres de l’equip abans d’enviar-la a l’Estació Espacial Internacional. / S. Onofri et al.

També líquenes de Gredos i els Alps

Els investigadors de l’experiment LIFE, coordinat des d’Itàlia pel professor Silvano Onofri de la Universitat de Tuscia, també han estudiat dues espècies de líquenes (Rhizocarpon geographicum i Xanthoria elegans) resistents a l’ambient extrem d’alta muntanya. Aquests han estat recol·lectats en la Serra de Gredos (Àvila) i en la serralada dels Alps, exposant també a la meitat dels exemplars a condicions marcianes.

Una altra sèrie de mostres –tant de líquenes com de fongs– va ser sotmesa a un ambient espacial extrem (amb fluctuacions de temperatura entre -21,5 i +59,6 ºC, radiació còsmica-galàctica de fins a 190 megagrays, i un buit d’entre 10-7 a 10-4 pascals). A més es va estudiar l’efecte de l’impacte de radiació extraterrestre ultraviolat solar sobre la meitat d’aquestes mostres.

Després del vol d’any i mig, i de l’obertura de l’experiment en terra, les dues espècies de líquenes ‘exposades a Mart’ van mostrar el doble d’activitat metabòlica que les que havien estat en condicions espacials, fins i tot fins a un 80% més en el cas de l’espècie Xanthoria elegans.

Els resultats van mostrar una moderada activitat fotosintètica o viabilitat en els líquenes exposats a les dures condicions d’espai (2,5% de les mostres), similar a la qual van presentar les cèl·lules dels fongs (4,11%). En aquest ambient espacial, també es va detectar fins a un 35% de cèl·lules fúngiques amb membranes intactes, una mostra més de la resistència dels fongs antàrtics.

Fuente: SINC

(16)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies