Testaments de Carnaval

El testament del Rei Carnestoltes és un text satíric que incideix en els fets més destacats succeïts a Roses durant l’any.

Es llegeix públicament el dilluns de Carnaval, un cop incinerat el ninot que representa el Rei Carnestoltes, i  fa referència a la vida social i política de la vila.

2020:

Molt bona nit a tothom,
petits grans i mitjans,
a la república independent
del Carnaval de Roses.
On hi regne ara i per sempre
el famós Rei Carnestoltes,
que per sufragi universal,
n’és el president vitalici,
del nostre gran Carnaval.
Amo i senyor de la disbauxa,
de la gatzara i l’alegria,
i amb un cert control del vici,
per tal que sigui cada dia,
inoblidable en el temps,
i fer que perduri per sempre
el record inesborrable,
de meravellosos moments.
I passem seguidament,
a llegir el tradicional testament,
que s’ha fet degudament,
davant del nostre notari
que és una mica estrafolari.
I amb el corresponent vist i plau
del Tribunal Constitucional,
que molt seriosament regeix
les lleis del nostre Carnaval.
I si les circumstàncies ho requereixen,
es poden passar totes per l’engonal.
És el testament d’en Carnestoltes,
una part molt important,
del nostre tradicional Carnaval,
per fer palès de moltes coses
que han succeït al llarg de l’any,
en el nostre poble de Roses.
Car és el nostre Carnaval,
un Carnaval molt antic
que té més de 155 anys de vida,
i gaudeix de molt bona salut,
malgrat que en èpoques passades,
que desitgem no tornin mai més,
tot i havent sofert greument,
continuats severs impediments,
ha tirat sempre endavant,
i és aquest un gran mèrit
de tot el poble de Roses
i en especial de la seva gent.
Enguany el Carnaval de torn,
ens ha arribat molt aviat,
i un xiquet més l’ajuntem
amb les festes de Nadal.
Per cert, al llarg d’aquestes festes,
alguns canvis s’han observat
que crec que ha molta gent,
els hi ha pogut agradar.
Música nadalenca pels carrers,
per ben animar l’ambient,
escampadissa de tions
per varis llocs i racons.
La il·luminació nadalenca,
va brillar com de costum,
però aquell sostre multicolor,
que hi hagué a l’entrada
de l’avinguda de Rhodes,
va ser de tot, lo bo i millor.
Enguany el pessebre vivent,
va brillar per la seva absència,
i a molta gent els va mancar
la seva entranyable presència.
Esperem que en un futur,
el podrem tornar a gaudir
i no es perdi en l’oblit
dins un calaix per sempre buit.
La cavalcada dels Reis Mags,
fou plena de màgia i de color,
i va saber molt bé transmetre;
llum, alegria, fantasia i il·lusió.
Fent gaudir a tots els presents,
que foren molta i molta gent,
aplaudint la cavalcada,
i tan se val si era gent gran,
o era gent de mitjana edat,
com naturalment la mainada.
Cal recordar i destacar,
el petit mercat de Nadal,
que va tenir lloc un sol dia,
a la plaça de l’església,
i agrair als comerciants,
per aquesta iniciativa
i per la seva paciència.
Esperem que això no sigui
solament flor d’un dia
i que tingui continuïtat,
fent que els Nadals de Roses,
siguin any rere any,
més festius i animats.
També la plaça de Sant Pere,
a la festa es va apuntar,
per animar millor l’ambient,
amb uns quants locals oberts
que va ser tot un gran encert,
i va donar vida a la gent,
que aquests dies de Nadal
ens venen a visitar,
trobant-se amb un poble viu,
i no un lloc aletargat!!.
A l’ajuntament de Roses,
hi ha hagut una baixa important,
doncs el regidor Carles Pàramo,
finalment s’ha jubilat!!.
I l’alcaldessa Montse Mindan,
sense paraigües s’ha quedat!!,
i ara tota la oposició,
ja s’estan fregant les mans.
A partir d’ara els plens municipals,
ja mai més seran iguals,
sense aquest carismàtic regidor,
car amb la seva experiència,
ell n’era el principal actor.
Es vaticinen temps molt incerts,
per la complicada política local,
doncs governar l’ajuntament,
és un apetitós i ric pastís
i tothom en vol el millor tall.
Esquerra, PP i Ciudatans,
empenyeran de valent,
en les properes municipals,
mentre que l’equip d’en Xispa;
¿ara amb qui s’arrimaran?
Però com que les arques municipals,
sembla que estan a “rebossar”
és probable que en un futur,
governi el qui governi,
davant tanta abundància,
els impostos baixaran,
i així tota ciutadania
saltarà d’un peu d’alegria,
i tindrà més diners per gastar.
Mentrestant sembla que
la gestió municipal,
malgrat molts entrebancs,
a empentes i rodolons,
alguns dels seus projectes
van tirant endavant.
Però també n’hi ha d’altres,
que amb el pas del temps,
sembla que es van obviant.
Amb les obres que se estan fent
al nou pàrking del segon moll,
i la reforma del passeig,
que dona al port pesquer
junt amb el nou mirador,
que serà com un aparador.
Quedarem tots bocabadats !!,
per la seva singular bellesa
i davant tant bé de Déu;
Què importa tanta despesa?
Però on queden els projectes
que amb molt d’interès,
urgentment es volien fer?
Els aparcaments soterrats,
arranjar la plaça Catalunya,
renovar el carrer “Pi i Sunyer”,
reformar el mercat municipal,
etc… etc…etc…etc…
Amb el que resta de legislatura,
la cosa està més que justa,
i amb el pas que anem ara,
segurament tot romandrà igual.
Mes no cal ser pessimistes,
doncs la depuradora de marisc,
la tramuntana se l’ha endut.
I és aquesta una gran notícia
per a tota la parròquia de Roses
doncs era un niu de porqueria,
una vergonya pel poble,
un racó vell, deixat i brut.
És sens dubte un lloc privilegiat,
que cal sàviament gestionar.
Esperem que els Déus de l’Olimp
i les seves musses miraculoses ,
il·luminin la inspiració
amb una brillant idea,
a qui pertoqui decidir
el projecte que tindrà lloc allí.
Que sigui del tot adient
per acontentar tota la gent,
car un és indret únic i diví,
per poder tot l’any gaudir
de les nostres postes de sol.
També l’obra de la seu,
!!ui perdó!!, volia dir de la SUF,
després de molts enrariments,
finalment es va acabant.
– Gairebé ens hi hem fet vells,
veient com va passant el temps
i que no s’acaba mai !!
Ara diuen que a l’estiu,
ja es podrà inaugurar,
mes cal no fer-se il·lusions,
i veure les coses a venir
doncs pot haver-hi sorpresa
i tornar-se enrederir.
Cal tenir en compte un detall,
que també és molt cabdal,
i és de recuperar les bancades
que estan actualment retirades
davant de la Sala del Ball.
Allí és on passen assegudes
hores i hores per les tardes
un bon grapat de gent gran.
Des d’aquell lloc es discuteixen
moltes coses importants,
sobre els assumptes del poble
i la situació del món mundial.
Allò és el “Parlament de Roses”,
el més democràtic del món,
és l’àgora del nostre poble,
sense diputats ni presidents,
tothom té son torn de paraula,
que sàviament és expressada,
tot fent petar la xerrada
i és escoltada per la gent.
L’any passat es va criticar,
amb fermesa i durament,
en l’anterior testament que,
el monument dels pescadors,
estava que feia pena
d’oblidat i d’abandó.
Aquest any senyors meus,
a qui pertoqui cal felicitar
pel gran canvi que ha sofert.
Car després de varies reformes
i algunes modificacions;
neteja, llums i aigües de colors,
ara fa una altra patxoca,
està al nivell que li pertoca,
i es veu un lloc ben arranjat,
A uns els hi agrada força.
alguns altres potser no tan,
però el cas és que,
comparat amb l’any passat,
el monument dels pescadors
ha passat d’estar penós
i enguany està molt millorat.
Està estudiant l’Ajuntament,
com gestionar la construcció
d’un possible tanatori
al costat del cementiri
i si és possible en un futur,
ajuntar-hi un crematori
per no haver de partir de Roses,
en quan s’escaigui l’ocasió.
Esperem es dugui a cap,
aquest projecte encertat,
i es porti a terme promptament,
doncs no es para de morir gent,
com és del tot un fet natural.
Un servidor el Rei Carnestoltes,
en seria un segur client anual,
ja que cada any em socarrimen,
i em cremen per Carnaval.
A més es podria també fer,
just al costat del tanatori,
una mena de “purgatori”,
on poder purgar les ànimes
de tots els possibles pecats.
Seria com una autopista
d’entrada directe al paradís,
i tindria tanta afluència
que un cop sabuda la notícia
inclús vindria gent de París.
Els tres cavallers de bronze,
vestigis d’una altra època,
vestits de gala i ben armats,
que immòbils estan dempeus
molt seriosos i callats,
tan si fa fred com fa calor
davant de la Ciutadella.
Són un atractiu turístic,
d’aquells que molt atrauen
per fer-se la foto de rigor.
Sortosament estan ben fermats
i ben arrelats de peus al terra,
doncs podria ben succeir
que un bon dia pel matí
haguessin fet una nova amistat,
i contra la seva voluntat
haguessin partit: “a la guerra”.
Entre els “ocupes” de cases,
que son buides o abandonades,
i els ocupes d’espais públics,
que ens arriben a l’estiu,
aviat no podrem sortir de casa,
ni per anar al supermercat,
doncs és possible que en tornar,
ja ens l’hagin ocupat.
Sembla els setges de Girona,
i cada any que s’escola,
tenim el poble més preocupat.
Al llarg del passeig marítim,
ni casetes ni carrils bici,
ni manifestacions, ni policies,
no poden aturar la invasió,
i mentrestant els comerciants
de Santa Margarita i de Roses,
cada any que transcorre
el malestar els va augmentant,
i estan emprenyats que fa por.
Què tal si provessin la idea
de fer-hi circular el trenet?
Potser d’aquesta manera
dels ocupes feríem net?
És un problema endèmic,
i molt difícil de solucionar,
doncs ben sabut és que,
un petit tren, un dia o un altre,
podria patir un sabotatge,
i per causes “involuntàries”
podria fàcilment descarrilar.
Al llarg de l’any passat
malauradament ens han deixat,
dos “carnavalers” de primera,
que per sa trajectòria i solera,
crec que ara és oportú recordar.
Dos persones molt properes
que al llarg de la seva vida,
van fer molt pel nostre Carnaval.
No envà, van ésser distingits,
i honorats amb la Dracma de Plata
pel seu esperit carnavaler,
l’agost de l’any 2015.
Una és l’Alfonso Magester,
de la família Campaner,
rei de l’ humor i la disbauxa,
des de temps molt ancestrals,
va lluir moltes disfresses
i va ser amb les seves brometes
un gran animador del Carnaval.
L’altra persona és:
la Maria Foraster,
que amb la seva predisposició,
de voluntariat sempre generosa,
per tot el que es fa a Roses,
és també ara mereixedora
d’aquest petit reconeixement.
I que ara benvolgut públic,
que us trobeu aquí present,
us voldria demanar humilment,
un sentit i fort aplaudiment,
per aquestes dues persones
que malgrat ens han deixat,
perduraran durant molt temps
en la nostra memòria col·lectiva
per sa actitud tant positiva,
en un raconet de nostra ment.
(MOLTES GRÀCIES)
I com que el nostre Carnaval,
malauradament demà s’acaba,
ja queden pocs moments,
un cop llegit el meu testament,
de disfrutar de la gatzara.
Servidor el Rei Carnestoltes,
convido a tots els aquí presents
a gaudir demà de l’arrossada,
que tindrà lloc al pavelló.
I després més tard per la tarda,
us espero a tots també
al meu seguici mortuori,
on armarem un bon desori,
de llàgrima viva i mocador.
Ja un cop m’hagin cremat,
i ben socarrimat del tot com cal,
amb l’enterrament de la sardina
posarem punt i final al Carnaval.
Fins l’any proper, si tot va bé!!!,
amb més rauxa i més empenta,
les piles fins dalt carregades
i amb totes les forces renovades,
sortirem tots de nou al carrer!!.
I “PIOLIN-PIOLIN”,
aquest testament d’enguany,
en aquest mateix instant,
aquí arriba al seu “fin”.
¡¡¡VISCA EL CARNAVAL DE ROSES I MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!
Josep Maria Pastor

_____________________________________________

2019:

Molt bona nit a tothom,
petits grans i mitjans,
a la república independent
del Carnaval de Roses.
On hi regne ara i per sempre
el famós Rei Carnestoltes,
que per sufragi universal,
n’és el president vitalici,
del nostre gran Carnaval.
Amo i senyor de la disbauxa,
de la gatzara i l’alegria,
i amb un cert control del vici,
per tal que sigui cada dia,
inoblidable en el temps,
i fer que perduri per sempre
el record inesborrable,
de meravellosos moments.
I passem seguidament,
a llegir el tradicional testament,
que s’ha fet degudament,
davant del nostre notari
que és una mica estrafolari.
I amb el corresponent vist i plau
del Tribunal Constitucional,
que molt seriosament regeix
les lleis del nostre Carnaval.
I si les circumstàncies ho requereixen,
es poden passar totes per l’engonal.
És el testament d’en Carnestoltes,
una part molt important,
del nostre tradicional Carnaval,
per fer palès de moltes coses
que han succeït al llarg de l’any,
en el nostre poble de Roses.
Car és el nostre Carnaval,
un Carnaval molt antic
que té més de 155 anys de vida,
i gaudeix de molt bona salut,
malgrat que en èpoques passades,
que desitgem no tornin mai més,
tot i havent sofert greument,
continuats severs impediments,
ha tirat sempre endavant,
i és aquest un gran mèrit
de tot el poble de Roses
i en especial de la seva gent.
Enguany el Carnaval de torn,
ens ha arribat molt aviat,
i un xiquet més l’ajuntem
amb les festes de Nadal.
Per cert, al llarg d’aquestes festes,
alguns canvis s’han observat
que crec que ha molta gent,
els hi ha pogut agradar.
Música nadalenca pels carrers,
per ben animar l’ambient,
escampadissa de tions
per varis llocs i racons.
La il·luminació nadalenca,
va brillar com de costum,
però aquell sostre multicolor,
que hi hagué a l’entrada
de l’avinguda de Rhodes,
va ser de tot, lo bo i millor.
Enguany el pessebre vivent,
va brillar per la seva absència,
i a molta gent els va mancar
la seva entranyable presència.
Esperem que en un futur,
el podrem tornar a gaudir
i no es perdi en l’oblit
dins un calaix per sempre buit.
La cavalcada dels Reis Mags,
fou plena de màgia i de color,
i va saber molt bé transmetre;
llum, alegria, fantasia i il·lusió.
Fent gaudir a tots els presents,
que foren molta i molta gent,
aplaudint la cavalcada,
i tan se val si era gent gran,
o era gent de mitjana edat,
com naturalment la mainada.
Cal recordar i destacar,
el petit mercat de Nadal,
que va tenir lloc un sol dia,
a la plaça de l’església,
i agrair als comerciants,
per aquesta iniciativa
i per la seva paciència.
Esperem que això no sigui
solament flor d’un dia
i que tingui continuïtat,
fent que els Nadals de Roses,
siguin any rere any,
més festius i animats.
També la plaça de Sant Pere,
a la festa es va apuntar,
per animar millor l’ambient,
amb uns quants locals oberts
que va ser tot un gran encert,
i va donar vida a la gent,
que aquests dies de Nadal
ens venen a visitar,
trobant-se amb un poble viu,
i no un lloc aletargat!!.
A l’ajuntament de Roses,
hi ha hagut una baixa important,
doncs el regidor Carles Pàramo,
finalment s’ha jubilat!!.
I l’alcaldessa Montse Mindan,
sense paraigües s’ha quedat!!,
i ara tota la oposició,
ja s’estan fregant les mans.
A partir d’ara els plens municipals,
ja mai més seran iguals,
sense aquest carismàtic regidor,
car amb la seva experiència,
ell n’era el principal actor.
Es vaticinen temps molt incerts,
per la complicada política local,
doncs governar l’ajuntament,
és un apetitós i ric pastís
i tothom en vol el millor tall.
Esquerra, PP i Ciudatans,
empenyeran de valent,
en les properes municipals,
mentre que l’equip d’en Xispa;
¿ara amb qui s’arrimaran?
Però com que les arques municipals,
sembla que estan a “rebossar”
és probable que en un futur,
governi el qui governi,
davant tanta abundància,
els impostos baixaran,
i així tota ciutadania
saltarà d’un peu d’alegria,
i tindrà més diners per gastar.
Mentrestant sembla que
la gestió municipal,
malgrat molts entrebancs,
a empentes i rodolons,
alguns dels seus projectes
van tirant endavant.
Però també n’hi ha d’altres,
que amb el pas del temps,
sembla que es van obviant.
Amb les obres que se estan fent
al nou pàrking del segon moll,
i la reforma del passeig,
que dona al port pesquer
junt amb el nou mirador,
que serà com un aparador.
Quedarem tots bocabadats !!,
per la seva singular bellesa
i davant tant bé de Déu;
Què importa tanta despesa?
Però on queden els projectes
que amb molt d’interès,
urgentment es volien fer?
Els aparcaments soterrats,
arranjar la plaça Catalunya,
renovar el carrer “Pi i Sunyer”,
reformar el mercat municipal,
etc… etc…etc…etc…
Amb el que resta de legislatura,
la cosa està més que justa,
i amb el pas que anem ara,
segurament tot romandrà igual.
Mes no cal ser pessimistes,
doncs la depuradora de marisc,
la tramuntana se l’ha endut.
I és aquesta una gran notícia
per a tota la parròquia de Roses
doncs era un niu de porqueria,
una vergonya pel poble,
un racó vell, deixat i brut.
És sens dubte un lloc privilegiat,
que cal sàviament gestionar.
Esperem que els Déus de l’Olimp
i les seves musses miraculoses ,
il·luminin la inspiració
amb una brillant idea,
a qui pertoqui decidir
el projecte que tindrà lloc allí.
Que sigui del tot adient
per acontentar tota la gent,
car un és indret únic i diví,
per poder tot l’any gaudir
de les nostres postes de sol.
També l’obra de la seu,
!!ui perdó!!, volia dir de la SUF,
després de molts enrariments,
finalment es va acabant.
– Gairebé ens hi hem fet vells,
veient com va passant el temps
i que no s’acaba mai !!
Ara diuen que a l’estiu,
ja es podrà inaugurar,
mes cal no fer-se il·lusions,
i veure les coses a venir
doncs pot haver-hi sorpresa
i tornar-se enrederir.
Cal tenir en compte un detall,
que també és molt cabdal,
i és de recuperar les bancades
que estan actualment retirades
davant de la Sala del Ball.
Allí és on passen assegudes
hores i hores per les tardes
un bon grapat de gent gran.
Des d’aquell lloc es discuteixen
moltes coses importants,
sobre els assumptes del poble
i la situació del món mundial.
Allò és el “Parlament de Roses”,
el més democràtic del món,
és l’àgora del nostre poble,
sense diputats ni presidents,
tothom té son torn de paraula,
que sàviament és expressada,
tot fent petar la xerrada
i és escoltada per la gent.
L’any passat es va criticar,
amb fermesa i durament,
en l’anterior testament que,
el monument dels pescadors,
estava que feia pena
d’oblidat i d’abandó.
Aquest any senyors meus,
a qui pertoqui cal felicitar
pel gran canvi que ha sofert.
Car després de varies reformes
i algunes modificacions;
neteja, llums i aigües de colors,
ara fa una altra patxoca,
està al nivell que li pertoca,
i es veu un lloc ben arranjat,
A uns els hi agrada força.
alguns altres potser no tan,
però el cas és que,
comparat amb l’any passat,
el monument dels pescadors
ha passat d’estar penós
i enguany està molt millorat.
Està estudiant l’Ajuntament,
com gestionar la construcció
d’un possible tanatori
al costat del cementiri
i si és possible en un futur,
ajuntar-hi un crematori
per no haver de partir de Roses,
en quan s’escaigui l’ocasió.
Esperem es dugui a cap,
aquest projecte encertat,
i es porti a terme promptament,
doncs no es para de morir gent,
com és del tot un fet natural.
Un servidor el Rei Carnestoltes,
en seria un segur client anual,
ja que cada any em socarrimen,
i em cremen per Carnaval.
A més es podria també fer,
just al costat del tanatori,
una mena de “purgatori”,
on poder purgar les ànimes
de tots els possibles pecats.
Seria com una autopista
d’entrada directe al paradís,
i tindria tanta afluència
que un cop sabuda la notícia
inclús vindria gent de París.
Els tres cavallers de bronze,
vestigis d’una altra època,
vestits de gala i ben armats,
que immòbils estan dempeus
molt seriosos i callats,
tan si fa fred com fa calor
davant de la Ciutadella.
Són un atractiu turístic,
d’aquells que molt atrauen
per fer-se la foto de rigor.
Sortosament estan ben fermats
i ben arrelats de peus al terra,
doncs podria ben succeir
que un bon dia pel matí
haguessin fet una nova amistat,
i contra la seva voluntat
haguessin partit: “a la guerra”.
Entre els “ocupes” de cases,
que son buides o abandonades,
i els ocupes d’espais públics,
que ens arriben a l’estiu,
aviat no podrem sortir de casa,
ni per anar al supermercat,
doncs és possible que en tornar,
ja ens l’hagin ocupat.
Sembla els setges de Girona,
i cada any que s’escola,
tenim el poble més preocupat.
Al llarg del passeig marítim,
ni casetes ni carrils bici,
ni manifestacions, ni policies,
no poden aturar la invasió,
i mentrestant els comerciants
de Santa Margarita i de Roses,
cada any que transcorre
el malestar els va augmentant,
i estan emprenyats que fa por.
Què tal si provessin la idea
de fer-hi circular el trenet?
Potser d’aquesta manera
dels ocupes feríem net?
És un problema endèmic,
i molt difícil de solucionar,
doncs ben sabut és que,
un petit tren, un dia o un altre,
podria patir un sabotatge,
i per causes “involuntàries”
podria fàcilment descarrilar.
Al llarg de l’any passat
malauradament ens han deixat,
dos “carnavalers” de primera,
que per sa trajectòria i solera,
crec que ara és oportú recordar.
Dos persones molt properes
que al llarg de la seva vida,
van fer molt pel nostre Carnaval.
No envà, van ésser distingits,
i honorats amb la Dracma de Plata
pel seu esperit carnavaler,
l’agost de l’any 2015.
Una és l’Alfonso Magester,
de la família Campaner,
rei de l’ humor i la disbauxa,
des de temps molt ancestrals,
va lluir moltes disfresses
i va ser amb les seves brometes
un gran animador del Carnaval.
L’altra persona és:
la Maria Foraster,
que amb la seva predisposició,
de voluntariat sempre generosa,
per tot el que es fa a Roses,
és també ara mereixedora
d’aquest petit reconeixement.
I que ara benvolgut públic,
que us trobeu aquí present,
us voldria demanar humilment,
un sentit i fort aplaudiment,
per aquestes dues persones
que malgrat ens han deixat,
perduraran durant molt temps
en la nostra memòria col·lectiva
per sa actitud tant positiva,
en un raconet de nostra ment.
(MOLTES GRÀCIES)
I com que el nostre Carnaval,
malauradament demà s’acaba,
ja queden pocs moments,
un cop llegit el meu testament,
de disfrutar de la gatzara.
Servidor el Rei Carnestoltes,
convido a tots els aquí presents
a gaudir demà de l’arrossada,
que tindrà lloc al pavelló.
I després més tard per la tarda,
us espero a tots també
al meu seguici mortuori,
on armarem un bon desori,
de llàgrima viva i mocador.
Ja un cop m’hagin cremat,
i ben socarrimat del tot com cal,
amb l’enterrament de la sardina
posarem punt i final al Carnaval.
Fins l’any proper, si tot va bé!!!,
amb més rauxa i més empenta,
les piles fins dalt carregades
i amb totes les forces renovades,
sortirem tots de nou al carrer!!.
I “PIOLIN-PIOLIN”,
aquest testament d’enguany,
en aquest mateix instant,
aquí arriba al seu “fin”.
¡¡¡VISCA EL CARNAVAL DE ROSES I MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!
Josep Maria Pastor

______________________________________________

2018:

Molt bona nit a tothom,
petits grans i mitjans,
a la república independent
del Carnaval de Roses.
On hi regne ara i per sempre
el famós Rei Carnestoltes,
que per sufragi universal,
n’és el president vitalici,
del nostre gran Carnaval.
Amo i senyor de la disbauxa,
de la gatzara i l’alegria,
i amb un cert control del vici,
per tal que sigui cada dia,
inoblidable en el temps,
i fer que perduri per sempre
el record inesborrable,
de meravellosos moments.
I passem seguidament,
a llegir el tradicional testament,
que s’ha fet degudament,
davant del nostre notari
que és una mica estrafolari.
I amb el corresponent vist i plau
del Tribunal Constitucional,
que molt seriosament regeix
les lleis del nostre Carnaval.
I si les circumstàncies ho requereixen,
es poden passar totes per l’engonal.
És el testament d’en Carnestoltes,
una part molt important,
del nostre tradicional Carnaval,
per fer palès de moltes coses
que han succeït al llarg de l’any,
en el nostre poble de Roses.
Car és el nostre Carnaval,
un Carnaval molt antic
que té més de 155 anys de vida,
i gaudeix de molt bona salut,
malgrat que en èpoques passades,
que desitgem no tornin mai més,
tot i havent sofert greument,
continuats severs impediments,
ha tirat sempre endavant,
i és aquest un gran mèrit
de tot el poble de Roses
i en especial de la seva gent.
Enguany el Carnaval de torn,
ens ha arribat molt aviat,
i un xiquet més l’ajuntem
amb les festes de Nadal.
Per cert, al llarg d’aquestes festes,
alguns canvis s’han observat
que crec que ha molta gent,
els hi ha pogut agradar.
Música nadalenca pels carrers,
per ben animar l’ambient,
escampadissa de tions
per varis llocs i racons.
La il·luminació nadalenca,
va brillar com de costum,
però aquell sostre multicolor,
que hi hagué a l’entrada
de l’avinguda de Rhodes,
va ser de tot, lo bo i millor.
Enguany el pessebre vivent,
va brillar per la seva absència,
i a molta gent els va mancar
la seva entranyable presència.
Esperem que en un futur,
el podrem tornar a gaudir
i no es perdi en l’oblit
dins un calaix per sempre buit.
La cavalcada dels Reis Mags,
fou plena de màgia i de color,
i va saber molt bé transmetre;
llum, alegria, fantasia i il·lusió.
Fent gaudir a tots els presents,
que foren molta i molta gent,
aplaudint la cavalcada,
i tan se val si era gent gran,
o era gent de mitjana edat,
com naturalment la mainada.
Cal recordar i destacar,
el petit mercat de Nadal,
que va tenir lloc un sol dia,
a la plaça de l’església,
i agrair als comerciants,
per aquesta iniciativa
i per la seva paciència.
Esperem que això no sigui
solament flor d’un dia
i que tingui continuïtat,
fent que els Nadals de Roses,
siguin any rere any,
més festius i animats.
També la plaça de Sant Pere,
a la festa es va apuntar,
per animar millor l’ambient,
amb uns quants locals oberts
que va ser tot un gran encert,
i va donar vida a la gent,
que aquests dies de Nadal
ens venen a visitar,
trobant-se amb un poble viu,
i no un lloc aletargat!!.
A l’ajuntament de Roses,
hi ha hagut una baixa important,
doncs el regidor Carles Pàramo,
finalment s’ha jubilat!!.
I l’alcaldessa Montse Mindan,
sense paraigües s’ha quedat!!,
i ara tota la oposició,
ja s’estan fregant les mans.
A partir d’ara els plens municipals,
ja mai més seran iguals,
sense aquest carismàtic regidor,
car amb la seva experiència,
ell n’era el principal actor.
Es vaticinen temps molt incerts,
per la complicada política local,
doncs governar l’ajuntament,
és un apetitós i ric pastís
i tothom en vol el millor tall.
Esquerra, PP i Ciudatans,
empenyeran de valent,
en les properes municipals,
mentre que l’equip d’en Xispa;
¿ara amb qui s’arrimaran?
Però com que les arques municipals,
sembla que estan a “rebossar”
és probable que en un futur,
governi el qui governi,
davant tanta abundància,
els impostos baixaran,
i així tota ciutadania
saltarà d’un peu d’alegria,
i tindrà més diners per gastar.
Mentrestant sembla que
la gestió municipal,
malgrat molts entrebancs,
a empentes i rodolons,
alguns dels seus projectes
van tirant endavant.
Però també n’hi ha d’altres,
que amb el pas del temps,
sembla que es van obviant.
Amb les obres que se estan fent
al nou pàrking del segon moll,
i la reforma del passeig,
que dona al port pesquer
junt amb el nou mirador,
que serà com un aparador.
Quedarem tots bocabadats !!,
per la seva singular bellesa
i davant tant bé de Déu;
Què importa tanta despesa?
Però on queden els projectes
que amb molt d’interès,
urgentment es volien fer?
Els aparcaments soterrats,
arranjar la plaça Catalunya,
renovar el carrer “Pi i Sunyer”,
reformar el mercat municipal,
etc… etc…etc…etc…
Amb el que resta de legislatura,
la cosa està més que justa,
i amb el pas que anem ara,
segurament tot romandrà igual.
Mes no cal ser pessimistes,
doncs la depuradora de marisc,
la tramuntana se l’ha endut.
I és aquesta una gran notícia
per a tota la parròquia de Roses
doncs era un niu de porqueria,
una vergonya pel poble,
un racó vell, deixat i brut.
És sens dubte un lloc privilegiat,
que cal sàviament gestionar.
Esperem que els Déus de l’Olimp
i les seves musses miraculoses ,
il·luminin la inspiració
amb una brillant idea,
a qui pertoqui decidir
el projecte que tindrà lloc allí.
Que sigui del tot adient
per acontentar tota la gent,
car un és indret únic i diví,
per poder tot l’any gaudir
de les nostres postes de sol.
També l’obra de la seu,
!!ui perdó!!, volia dir de la SUF,
després de molts enrariments,
finalment es va acabant.
– Gairebé ens hi hem fet vells,
veient com va passant el temps
i que no s’acaba mai !!
Ara diuen que a l’estiu,
ja es podrà inaugurar,
mes cal no fer-se il·lusions,
i veure les coses a venir
doncs pot haver-hi sorpresa
i tornar-se enrederir.
Cal tenir en compte un detall,
que també és molt cabdal,
i és de recuperar les bancades
que estan actualment retirades
davant de la Sala del Ball.
Allí és on passen assegudes
hores i hores per les tardes
un bon grapat de gent gran.
Des d’aquell lloc es discuteixen
moltes coses importants,
sobre els assumptes del poble
i la situació del món mundial.
Allò és el “Parlament de Roses”,
el més democràtic del món,
és l’àgora del nostre poble,
sense diputats ni presidents,
tothom té son torn de paraula,
que sàviament és expressada,
tot fent petar la xerrada
i és escoltada per la gent.
L’any passat es va criticar,
amb fermesa i durament,
en l’anterior testament que,
el monument dels pescadors,
estava que feia pena
d’oblidat i d’abandó.
Aquest any senyors meus,
a qui pertoqui cal felicitar
pel gran canvi que ha sofert.
Car després de varies reformes
i algunes modificacions;
neteja, llums i aigües de colors,
ara fa una altra patxoca,
està al nivell que li pertoca,
i es veu un lloc ben arranjat,
A uns els hi agrada força.
alguns altres potser no tan,
però el cas és que,
comparat amb l’any passat,
el monument dels pescadors
ha passat d’estar penós
i enguany està molt millorat.
Està estudiant l’Ajuntament,
com gestionar la construcció
d’un possible tanatori
al costat del cementiri
i si és possible en un futur,
ajuntar-hi un crematori
per no haver de partir de Roses,
en quan s’escaigui l’ocasió.
Esperem es dugui a cap,
aquest projecte encertat,
i es porti a terme promptament,
doncs no es para de morir gent,
com és del tot un fet natural.
Un servidor el Rei Carnestoltes,
en seria un segur client anual,
ja que cada any em socarrimen,
i em cremen per Carnaval.
A més es podria també fer,
just al costat del tanatori,
una mena de “purgatori”,
on poder purgar les ànimes
de tots els possibles pecats.
Seria com una autopista
d’entrada directe al paradís,
i tindria tanta afluència
que un cop sabuda la notícia
inclús vindria gent de París.
Els tres cavallers de bronze,
vestigis d’una altra època,
vestits de gala i ben armats,
que immòbils estan dempeus
molt seriosos i callats,
tan si fa fred com fa calor
davant de la Ciutadella.
Són un atractiu turístic,
d’aquells que molt atrauen
per fer-se la foto de rigor.
Sortosament estan ben fermats
i ben arrelats de peus al terra,
doncs podria ben succeir
que un bon dia pel matí
haguessin fet una nova amistat,
i contra la seva voluntat
haguessin partit: “a la guerra”.
Entre els “ocupes” de cases,
que son buides o abandonades,
i els ocupes d’espais públics,
que ens arriben a l’estiu,
aviat no podrem sortir de casa,
ni per anar al supermercat,
doncs és possible que en tornar,
ja ens l’hagin ocupat.
Sembla els setges de Girona,
i cada any que s’escola,
tenim el poble més preocupat.
Al llarg del passeig marítim,
ni casetes ni carrils bici,
ni manifestacions, ni policies,
no poden aturar la invasió,
i mentrestant els comerciants
de Santa Margarita i de Roses,
cada any que transcorre
el malestar els va augmentant,
i estan emprenyats que fa por.
Què tal si provessin la idea
de fer-hi circular el trenet?
Potser d’aquesta manera
dels ocupes feríem net?
És un problema endèmic,
i molt difícil de solucionar,
doncs ben sabut és que,
un petit tren, un dia o un altre,
podria patir un sabotatge,
i per causes “involuntàries”
podria fàcilment descarrilar.
Al llarg de l’any passat
malauradament ens han deixat,
dos “carnavalers” de primera,
que per sa trajectòria i solera,
crec que ara és oportú recordar.
Dos persones molt properes
que al llarg de la seva vida,
van fer molt pel nostre Carnaval.
No envà, van ésser distingits,
i honorats amb la Dracma de Plata
pel seu esperit carnavaler,
l’agost de l’any 2015.
Una és l’Alfonso Magester,
de la família Campaner,
rei de l’ humor i la disbauxa,
des de temps molt ancestrals,
va lluir moltes disfresses
i va ser amb les seves brometes
un gran animador del Carnaval.
L’altra persona és:
la Maria Foraster,
que amb la seva predisposició,
de voluntariat sempre generosa,
per tot el que es fa a Roses,
és també ara mereixedora
d’aquest petit reconeixement.
I que ara benvolgut públic,
que us trobeu aquí present,
us voldria demanar humilment,
un sentit i fort aplaudiment,
per aquestes dues persones
que malgrat ens han deixat,
perduraran durant molt temps
en la nostra memòria col·lectiva
per sa actitud tant positiva,
en un raconet de nostra ment.
(MOLTES GRÀCIES)
I com que el nostre Carnaval,
malauradament demà s’acaba,
ja queden pocs moments,
un cop llegit el meu testament,
de disfrutar de la gatzara.
Servidor el Rei Carnestoltes,
convido a tots els aquí presents
a gaudir demà de l’arrossada,
que tindrà lloc al pavelló.
I després més tard per la tarda,
us espero a tots també
al meu seguici mortuori,
on armarem un bon desori,
de llàgrima viva i mocador.
Ja un cop m’hagin cremat,
i ben socarrimat del tot com cal,
amb l’enterrament de la sardina
posarem punt i final al Carnaval.
Fins l’any proper, si tot va bé!!!,
amb més rauxa i més empenta,
les piles fins dalt carregades
i amb totes les forces renovades,
sortirem tots de nou al carrer!!.
I “PIOLIN-PIOLIN”,
aquest testament d’enguany,
en aquest mateix instant,
aquí arriba al seu “fin”.
¡¡¡VISCA EL CARNAVAL DE ROSES I MOLTES GRÀCIES A TOTHOM!!!

Josep Maria Pastor

______________________________________________

2017:

Molt Bona nit a tothom,
amics, coneguts i saludats!!!
fidels seguidors del Carnaval,
que d’ençà temps molt ancestral
el poble de Roses celebra
amb joia i rauxa excepcional.
Ara, tal com mana la tradició,
anem a llegir el testament
que el difunt Rei Carnestoltes,
després de profundes reflexions,
havent remenat per molts caixons,
ara vol per a tots els presents
treure’ns alguns drapets al sol.
Per fer-nos coneixedors
d’algunes veritats i mentides
del nostre poble de Roses
malgrat que algú potser li dol.
————————
En vida si li ha fet grans honors,
al nostre Rei del Carnaval,
l’incombustible Carnestoltes;
– que si la clau del poble!
– que si diners, que si disbauxa!
grans festes i bacanals,
i un Carnaval sense fi !!.
Total per acabar rostit com sempre,
com un trist ninot de falla
socarrimat com un titella
i destil·lant un tuf de purí.
———————-
I es que el cabreig que va agafar
el ara ja difunt Rei Carnestoltes,
durant la passada Festa Major,
va ser de tal gran dimensió,
que durant una llarga setmana
va patir atacs de pedra al ronyó.
——————————
-Ni empaitada d’ànecs!!!,
– ni cucanyes, ni “vaquilles”!!!,
sortosament ens resta la fira
que d’uns anys ençà es manté.
Malgrat que moltes queixes
pel seu brogit i “molèsties”
alguns veïns de la zona,
pels seus negocis no els va bé.
I és que una Festa Major sense fira,
i sense les seves tradicions
el poble Roses esdevindria;
– com una font sense aigua,
o un Carnaval sense color,
– com escudella sense pilota
o sense vi un porró.
—————————–
Sortosament un matí va sorgir,
del no res com per art de màgia
un tobogan d’aigües braves,
que durant un sol dia va actuar
com una mena de succedani,
i que va ajudar a fer oblidar
la nostra festa ancestral
dels ànecs i les cucanyes,
i del nostre mar mediterrani.
————————————-
El monument al pescador,
que hi ha a l’entrada de Roses,
està deixat que Déu n’hi do!,
Ara el volen arranjar
i dignificar-lo de cap a peus,
car tothom que passa per allà veu,
el seu trist estat d’abandó.
L’obelisc està brut que fa por,
i els bancs de fusta al seu voltant,
han perdut el seu encant
i de pintura tenen set,
dintre la bassa està porquet,
sembla no haver-hi responsable
del manteniment i neteja
d’aquell simbòlic indret!!
——————
Se m’acut ara per cert,
que durant la festa Major,
en record a la nostra tradició
i com a una nova atracció,
s’hi podrien posar ànecs de plàstic
com els que es troben a les fires,
i a tots els recintes ferials,
on es pesquen amb fil i canya
i amb un ganxet al final;
“la pesca de l’ànec al monument del pescador”.
¿Què millor lloc si no,
que poder “empaitar” els ànecs
dintre la mateixa bassa
del monument del pescador?
Seria tot un homenatge,
i un honor ben merescut
a tots aquells ànecs empaitats
que mercès a uns “emprenyats”
s’han carregat una tradició
que al llarg de 98 anys,
va ser la principal atracció
de la nostra Festa Major.
I ja posats a criticar
coses del nostre poble
i del nostre viure a diari,
val a dir que els calendaris
que edita el nostre Ajuntament.
-Mol macos els troba la gent,
i són portadors de fotografies,
realment sensacionals.
-Tenen un èxit tan espatarrant,
que amb dos dies de repartiment
els calendaris ja s’han esgotat!!
Duren menys que un caramel
enmig del pati d’un col·legi,
Home!!, potser seria qüestió,
de fer una més ampla edició,
doncs Roses té una població
que ens toca un calendari,
per cada sis i mig ciutadans.
Apa!!, gent de l’Ajuntament!!
no sigueu tan garrepes,
no tingueu la butxaca tan estreta,
i feu mostra de generositat
per acontentar a més gent.
Que el calendari municipal,
és molt pràctic i original
i és desig de molts rosincs,
que es queden sense el regal.
————————–
Tres persones hi ha a Roses,
que totes elles són molt dignes,
d’un merescut reconeixement.
Car són d’aquelles persones,
que mentre fan camí dia a dia,
van deixant una petjada,
d’aquelles que honora la gent.
En primer lloc cal felicitar
a un rosinc del cap als peus
i que molt merescudament,
la passada Festa Major,
per part de l’Ajuntament
el DRACMA se li va atorgar.
Moltes felicitats a “l’Esteva Palou”!!!
per estimar el poble de Roses
i dur-lo tan dintre son cor,
amb la seva perseverança
junt amb els seus “Cabirols”,
travessant rius i muntanyes
són un exemple lloable
de respecte a la natura
i descoberta de molts llocs.
——————————
En el capítol d’agraïments
i sinceres felicitacions
també volem honorar
a la Carme Barbarà,
per tothom més coneguda
com la “Carmeta del Moll”!!!.
Pel seu merescut guardó,
i lloable reconeixement,
a tota una vida dedicada
al seu ofici de remendadora,
que cada dia i a tota hora,
se l’ha passat tota l’estona
enmig de xarxes i cordills.
Amb una tenacitat admirable
ha portat molt lluny una tasca
que gràcies a gent com ella,
ha passat de pares a fills.
I la tercera persona
que volem donar les gràcies
junt amb tota la nostra admiració,
és la que durant 35 anys
del grup de teatre de Roses,
ha estat el seu brillant director.
L’Ignasi Tomàs, senyors meus,
amb la seva magistral trajectòria,
al llarg dels anys ha fet història,
any rere any i obra a obra,
ens ha fet gaudir de valent,
amb un teatre excel·lent,
ple d’enginy i de qualitat,
i per més temps que transcorri
per sempre més li agrairem.
—————————-
Jo Rei Carnestoltes m’he assabentat
que enguany els 3 reis mags
als nostres soferts polítics
molt de carbó els han portat,
doncs hi ha algunes coses,
que a molta gent de Roses
no del tot els ha agradat.
————————-
Els polítics del nostre Ajuntament,
que dins la sala de plens,
debatent amb els seus arguments
les propostes i mocions,
tot al llarg del ple de torn.
Un servidor, el Rei Carnestoltes,
enguany en el meu testament
als seus serveis en “agraïment”,
una gran peixera els vull deixar,
gran com un enorme “aquari”
talment com si fos “spa”.
On allà molt còmodament
sense nervis ni acaloraments
per fer els plens municipals,
s’hi podran ben acomodar.
On cada membre allí present
sigui del govern o oposició,
tindrà un rol molt aigualit
i així els plens de cada mes,
seran molt menys ensopits.
————————
La nostra respectable alcaldessa,
sempre al centre de la tempesta
asseguda en el seu “tro reial”,
dins d’aquest imaginari aquari
serà com una “GAMBA ROJA”
sempre seriosa en sa pedestal.
I amb les seves fines antenes
escoltant sempre amb atenció,
regnarà cada ple i cada sessió,
amb fermesa i sempre “neutral”.
—————–
Sempre a la seva dreta,
el seu fidel tinent d’alcalde,
guarnit amb una forta cuirassa
talment com un “ESCAMARLÀ”,
la defendrà a capa i espasa
amb les seves fortes pinces
de tots els furànics atacs,
que a tort i a dret li arriben
per part de l’oposició.
Mentre la resta de l’equip
que formen part del govern,
i que també allí presents,
són part de la guarnició.
Faran son paper de comparses
talment com les “SARDINES”
que allà on va el cap va la cua,
com tot bon i obedient regidor.
———————
Els regidors de gent del poble,
que de moment estan molt fins,
són talment com dos “DOFINS”,
no paren de buscar nous al·licients
per distreure al personal
amb gran mena d’activitats,
i que estan resultant encertats
amb propostes molt originals.
———————–
Els 4 d’esquerra republicana,
seran uns “ESCORPINYOLS”
amb un Joan Plana batallador,
a mena de “Cid Campeador”
i quan punxen sempre fan mal,
doncs saben molt be allà on dol.
Amb els seu verí punyent
i la seva rauxa omnipotent
a l’actual equip de govern
sempre plantant batalla
sense treva ni perdó.
—————–
I és que la lluita pel poder,
és una tasca tant ferotge
que sempre va contra rellotge
en la gestió municipal.
———————
Els dos regidors del PP,
seran dins l’imaginari aquari,
com dos voraços “TAURONS”,
que volten per tots els racons,
buscant on clavar les seves dents
per tal de guanyar adeptes
a les properes eleccions.
Car segons sembla les enquestes
albiren bones previsions
per poder escalar esglaons
dins de l’Ajuntament…
Els socialistes dins l’aquari,
seran dos peixos de fons,
mig enterrats i mig perduts
i un tan desapareguts
igual que un parell de “ROMS”,
que es troben una mica sols
tot esperant que arribi el dia
de tornar a veure brillar el sol.
———————
Al regidor de ciutadans,
home de presència important,
dintre del nostre aquari
tindrà un lloc prou destacat.
serà com un “PEIX ESPASA”
que sempre espera disposat
allà on pot clavar sa punxa,
sigui pel davant o pel costat.
Defensa els seus arguments,
de forma pausada i prudent,
car sempre lliure batalla
tot solitari i punyent.
———————
I finalment però,
no menys important regidor,
que tanca la llista dels plens,
podrà dins aquest aquari,
tenir el paper d’un peix “RAP”,
que amb sa canya de pescar,
espera sempre pacientment
que l’ocasió sigui propícia
per engolir la seva presa
de forma ràpida i fulminant.
Intentant fer “escat i mat”
al rei i a la reina del ple,
o el que és el mateix, és clar:
a la “GAMBA” i l’“ESCAMARLÀ”.
————————-
Entre la ruta de les tapes,
el festivalet de les postes de sol
i les activitats de Ca l’Anita,
està donant tot plegat
uns resultats excel·lents.
Aquí hi ha ganes de fer coses,
en benefici de Roses!!!
I cal felicitar l’entusiasme
del corresponent departament
i de la seva feina positiva
dins de l’Ajuntament.
—————————
Queda un assumpte pendent
que preocupa i neguiteja
i que a qui correspongui,
els caldria ben reflexionar:
“és el de les persianes baixades”
que en masses comerços de Roses
arreu proliferen al hivern.
Sembla un poble fantasma,
sense ànima ni alegria,
sense gent, ni economia,
ni atractiu pels visitants.
Gràcies que el Carnaval
ens ajuda un xic apaivagar
aquesta llarga tristor.
Si no Roses el hivern seria
una trista i llarga monotonia,
talment com una illa perduda
al bell mig d’un gran oceà!!!
——————–
Segons uns estudis recents,
per una empresa molt fiable
sobre el pla de mobilitat,
a l’estiu a Roses sobren cotxes
o hi manquen molts aparcaments.
Se’ns recomana als vilatans,
que anem a peu o bicicleta
o que aprenguem a volar,
El poble queda col·lapsat,
durant un parell de mesos,
mentre la resta de l’any,
sobra lloc per aparcar.
¿Cal remoure places i avingudes,
per fer més aparcaments?
-O potser hi ha llocs menys cèntrics,
per poder encabir-hi més gent.
¿Què tal una altre enquesta urbana,
a veure què en pensa la gent?
És una vertadera llàstima
que el fort de l’estiu sigui tan curt,
doncs cada cop hi ha més cotxes
i el poder aparcar està més fotut!!!
——————
Bé amics i amigues,
fidels seguidors del Carnaval
espero que hagueu gaudit molt
de la nostra festa i disbauxa,
i que ningú hagi pres mal.
El Carnaval de Roses,
ha de ser ara i sempre
un referent i un bon exemple
de saber gaudir com cal.
Amb una rauxa mesurada,
conducta cívica assenyada,
i amb renovada alegria
“disfrutar al màxim” nit i dia
del nostre meravellós Carnaval.
Moltes gràcies a tothom
bona nit i feu bondat!!!,
que el Carnaval d’enguany
malgrat que molt ens dolgui,
al seu punt final ha arribat!!!
Moltes gràcies a tothom
bon fi de festa i passiu bé!!
que aquest testament s’ha acabat,
i bona nit fins l’any ve!!!

___________________________________________________

2016:

Benvingut sigui tothom
al millor Carnaval del món mundial,
en el que el difunt rei Carnestoltes
des de sempre ens recomana:
divertir-se amb molt seny,
amb cura i sense prendre ni fer mal.

Bona nit a cada un dels presents,
que en cloure el carnaval,
després de tanta bacanal,
ara cal gaudir d’aquest moment.

En el testament del rei Carnestoltes,
que com cada any anem escoltar,
està ple de veritats i mentides
que tots els aquí presents,
haureu de saber destriar.

Començant pel rei Carnestoltes,
amo i senyor dels poca soltes
que durant aquests 4 dies,
el nostre poble ha governat.
Aprofitant que ell manava,
i el poble estava atrafegat,
ha fet varis viatges a Andorra,
amb molts calerons dins bosses,
abans de ser avui cremat!!.
I és que governar i embutxacar,
tot és sinònim del mateix.
És la història interminable,
que hi hagi el govern que hi hagi,
contínuament es repeteix.
Practicar la “corrupció”,
és l’esport més preferit
per un gran nombre de polítics
que aprofitant-se dels seus càrrecs,
de més curta o llarga durada,
els cal treure’n el màxim profit!!

I ja parlant de coses més serioses,
com és el nostre Carnaval,
enguany ens cal de tot cor agrair
als nostres dirigents municipals,
per l’encert que van tenir
la passada festa major.

És va atorgar un merescut DRACMA
a 6 persones de Roses
carnavalers de gran volada,
que al llarg de varies dècades
han estat sempre al peu del canó.
-Com han estat “La Siseta”,
la gran reina del “glamour”,
que ara es troba tant a faltar!!
L’Olga Pujol, en Josep Calvet,
l’Alfonso Magester de cal campaner,
la Maria Forester, i
aquell que va néixer disfressat,
que és en Miquel Fonolleres,
més conegut com “el regalat”.
Per a tota questa bona gent,
i per la seva entrega al Carnaval,
us demanem ara cordialment
un merescut aplaudiment!!!

Per altra banda en el consistori,
després del gran “TSUNAMI”
de les passades eleccions,
sembla que la calma ha tornat
i reina una estranya “bonansa”,
que ja veurem el que durarà!!!
Mercès a que els socialistes,
han decidit donar costat
a un govern minoritari
per poder tirar endavant.
Car l’oposició és tan forta,
que tot va quedar aturat,
fins que tips de tanta brega,
ha nascut un tripartit.
Fent que l’equip de govern
ha pogut posar fil a l’agulla,
per anar finalment per feina
i tirar endavant la legislatura.

El cas és que tot aquell enrenou,
tot aquell desgavell i desori,
arran dels sorprenents resultats,
de les darreres eleccions,
en el nostre consistori.

Va afectar les entranyes de la natura
fins a límits molt profunds,
essent aquesta la principal causa
de la sèrie de “Terratrèmols”,
que a Roses van tenir lloc.
Car tanta pressió i tanta rauxa,
havia d’explotar de cop!!
– Ja ho diu un vell refrany,
dels nostres avantpassats,
i és: qui sembra el mal temps,
només recull tempestats!!

Així que senyors que governeu,
el nostre excel·lentíssim ajuntament,
i tota la resta de regidors,
a partir d’ara en endavant,
cal gestionar amb seny i harmonia,
si no les forces del mal
ens tornaran a castigar,
amb sotracs i tremolors,
les tripes de la nostra badia.

I és que els resultats electorals,
de les passades municipals,
ens van deixar tan astorats
que molts dels seus votants
van quedar boca badats.

Van ésser uns resultats de pel·lícula,
que es podrien comparar
amb títols que molts recordem
d’algunes filmacions cèlebres
que foren en el seu moment.
I que ara mateix seguidament,
una mostra us en donem.

Pels 5 regidors de convergència,
que malgrat guanyar les eleccions,
varen punxar de valent,
el títol de la pel·lícula,
que els podria ser el més escaient,
seria: “4 BODAS Y UN FUNERAL”,
car el resultat obtingut
davant del que s’esperaven
no va ser gens el seu ideal.

Tot formant equip de govern
amb els 2 de Gent del Poble,
els regidors en Xispa i en Fèlix,
que se’ls podria atorgar el títol
de: “LA EXTRAÑA PAREJA”,
essent un govern en minoria.
I talment com aquella pel·lícula
de: “LOS 7 MAGNÍFICOS”,
han de lluitar contra la resta,
dels altres 10 regidors,
i que van fer en un principi,
anar de bòlit el municipi,
en les seves primeres gestions.

Pels 10 regidors de l’oposició,
el títol més escaient
per la seves actuacions
seria: “ELS 10 MANAMENTS”,
car van marejar la perdiu molt temps,
posant sempre pals a les rodes
a cada ple i en tot moment,
fins que els edils del PSC,
els van donar un cop de mà,
per tirar endavant l’ajuntament.

Per cert, a la davallada del PSC,
se li podria atorgar el títol
d’aquella gran pel·lícula:
“EL HUNDIMIENTO DEL TITANIC”,
que és un film molt fredolic,
com també podria ben ser:
“LO QUE EL VIENTO SE LLEVO”,
que en aquest cas, seria la tramuntana,
¿o potser va ser la Casamitjana, la culpa de la desunió?
Quedant-se amb 2 regidors residuals,
aquells que durant molts anys,
havien estat els reis i senyors
de les rendes municipals.

Els del PP fan colla apart,
han agafat un to més distant,
i sense compromisos municipals
pel desert van cavalcant com:
aquell Western trepidant
“ CENTAUROS DEL DESIERTO”,
mentre la legislatura es va escolant,
ells als plens van oposant
tot defensant la seva postura.

Els 4 de esquerra republicana,
gran novetat de les eleccions,
amb la seva actitud “irreverent”
i els seus afanys de protagonisme,
en Joan Plana i els seu equip,
són tots ells ràpidament s’han convertit
amb una bona colla d’artistes.
Amb el seu esperit de lluita
contra tot “el políticament establert”,
una peli prou escaient podria ser:
“LOS 4 JINETES DE LA APOCALIPSIS”.
Com també aquella altre cinta,
ja més ferotge i agressiva
“ELIOT NESS CONTRA AL CAPONE”,
podria ser força adient.
Doncs està clar que molt apunten
a un edil que fa molt temps,
que governa encara actualment,
i és un influent “dirigent”.

A l’únic regidor de Unió,
que en la sala de plens
es troba el xicot sol en un racó
el millor títol de la pel·lícula;
“SOLO ANTE EL PELIGRO”,
se li podria atorgar amb raó.
Al igual que el seu company,
el representant de Ciudatans,
que amb el seu aspecte viril,
sempre seriós i lluitador
assegut també prop del racó,
a la taula dels plens municipals,
la pel·lícula “ESPARTACO”,
el podria definir prou bé,
doncs sembla un gladiador,
de les seves causes defensor
a capa i espasa si cal,
sense fer sang, ni tampoc mal.

Al primer tinent d’alcalde,
l’incombustible Carles Pàramo,
per la seva llarga trajectòria,
i davant el seu futur retir,
(si es que es retira algun dia)
un títol que molt li escauria,
seria un de molt especial,
i que podria ser, com no!!!
“EL ÚLTIMO MOHICANO”,
sempre lluitant dins del municipi,
des del final fins el principi
pels afers municipals.

-I finalment per l’alcaldessa,
la convergent Montse Mindan !!
¿Quina pel·lícula hem trobat
que li faci un just retrat?
“PRINCESA POR SORPRESA”,
seria un títol escaient,
doncs va ser un fet molt sorprenent
que a meitat de la legislatura,
de forma tan ràpida i segura,
agafés les rendes de l’ajuntament!!

I després d’aquest repàs exhaustiu
del nostre excel·lentíssim ajuntament,
i dels seus honorables mandataris,
que tan els complau sortir
a les portades dels diaris.
Anem ara per altres temes,
que també interessen a la gent,
i que en aquest meu testament
ho vull fer palès i transparent,
per tal de fer-ho tot públic
i posar-ho en coneixement!!

Un cop la rambla enllestida,
ara només cal criticar
las coses que s’han fet bé,
i altres que potser no tant!!
Car hi ha opinions per tots els gustos,
i “stops” cada dos passes,
tants com passos de vianants,
que cal mirar sempre banda i banda.
El fet de creuar la nova rambla,
vagis a peu o bé amb cotxe,
em recorda molt aquell vell joc
conegut com: “de oca a oca”,
que després de mirar atentament,
si no es veu cap perill imminent,
fas el gran pas tot dient:
“de oca a oca,
i paso porque me toca”.
La mainada està molt contenta
car hi ha per ells molta distracció,
molts jocs infantils i xorrets d’aigua,
que són tota una atracció.
En especial a l’estiu,
en quan apreta fort la calor,
però potser durant el hivern
donen massa sensació de fredor.
El gran problema és el de sempre;
l’edifici de la telefònica,
un dinosaure prehistòric
tot ell gris i fantasmagòric,
que està al mig com el dijous.
Fins que no desaparegui,
aquesta edifici fantasmal
la rambla no serà mai
una obra ben completa,
i haurà sempre una ovella negra
just al mig d’un bell ramat.

Una tradició molt nostrada,
des de temps immemorables,
i està que penja d’un fil,
és l’empaitada dels ànecs,
que té lloc per la Festa Major!!
Valguem Déu quin enrenou
que hi va haver-hi l’any passat,
ni que cada cop que s’empaita un ànec,
es cometés un assassinat!!
Adéu, ànecs, adéu,
adéu vella tradició,
es poden maltractar persones,
però als ànecs ni tocar-los
sinó se’ns tiren al damunt,
els mitjans de comunicació!!
I les “vaquilles” que es preparin,
docs també estan al mateix sac,
que els defensors d’aquestes besties,
ho tenen tot controlat.

I tinguin el permís o no,
per fer la seva manifestació,
de cara la propera Festa Major
la seva artilleria ja està a punt,
fins el seu últim canó !!!

El rei Carnestoltes ens recorda,
i ho vol deixar clar en el seu testament,
que no es pot anar a fer tiberis
d’escudella i carn d’olla
a la platja dels Palangres.
Ara potser més coneguda com:
“la platja del segon moll – de l’os”,
i que un cop feta la xefla
es llencin els ossos al mar.
Desprès passa el que passa,
que es crea una gran confusió,
tot és suspens, tot és misteri,
tanta “ossamenta” d’un tiberi,
atrau com a les mosques
els mitjans de comunicació.

Que no sabeu que molt a prop,
hi la vella depuradora de marisc!!!
En un estat tant deplorable que,
hi viuen uns indigents salvatges,
que practiquen el canibalisme!!
I que a tot pobre turista
que dóna una volta aquell lloc,
va a parar dintre d’una olla,
que més tard farà “xup xup”
i en sortirà un brou de primera,
que omplirà alguna cullera,
mercès aquells pobres badocs!!
Fins que no es posi remei,
a aquesta situació inefable
hi hauran ossos al mar
d’algun pobre desgraciat,
que per allà haurà passat,
víctima de tanta porqueria
d’abandó i deixalleria,
i de tanta imatge denigrant.
És un perill per la salut pública
que la ruïnosa depuradora de marisc
al nostre poble està oferint.

Fent que cada rosinc i rosinca,
i això va en serio i no és conya,
dia sí, i dia altre també
des de fa ja massa temps,
se’ns caigui la cara de vergonya.

Una “molt bona notícia”
pels pescadors jubilats,
i altres varis aficionats,
és que ara mateix amb urgència,
un savi consell els vull donar;
de que no surtin a pescar,
per la nit amb la llum els calamars,
si no volen ésser ells els pescats!!

Car només s’hi pot anar de dia,
si no cau una multa i sanció,
així que sortir al mar és un perill,
sigui per treballar-hi o afició!!
Ni garotes ni gambines,
ni musclos sense permís,
tan en mar com en terra,
qualsevol cosa que cullis,
te s’hi poden quedar els dits.

Ni espàrrecs ni frígola,
ni molsa, ni cargols,
fins i tot caçar bolets,
o simplement trepitjar el bosc,
pot ser una greu infracció
i serà aviat motiu de sanció.

Per altra banda existeix
una gran contradicció,
car actualment s’està arranjant
el nostre passeig marítim
per quan arribi la calor.
Així quan vinguin els “top manta”
que allí acampen a centenars,
sense permisos ni papers,
se’n fotin del personal.
I es col·loquin banda i banda,
fent que totes les queixes,
se les passin per l’engonal.

Que a part d’una trista imatge,
al nostre passeig marítim
causen un perjudici molt gran
a tots aquelles comerços
que ho tenen tot ben legal.
Fins quant aquest problema,
aquest greuge comparatiu?

Pels de casa: lleis i normes,
fins a límits exagerats!!
Mentre els de fora es fan l’orni,
i així estiu rere estiu,
omplen el passeig de mantes
venent les seves andròmines,
i així van fent la “viu-viu”.

Mare de Déu de la berruga!!,
qui ho ha vist i qui ho veu,
tanta injustícia i discriminació,
per uns tant i per altres tant poc.
¿Algú sap dir-me la raó?

El cartell del Carnaval,
amb “la Gioconda” al bell mig,
sembla una brasilera
que amb el seu místic somriure,
s’ho passa d’allò més divertit.
Guarnida amb un munt de fruites,
que porta damunt del cap,
talment com una venedora embolant
de fruites i verdures
d’aquelles que cada diumenge,
hi ha en el nostre mercat.

Tot marcant ritme amb les maraques
i dos lloros molt simpàtics
que l’estan acompanyant.
Enguany el nostre Carnaval,
ella ha dignament representat,
i és per això que ara mateix,
que ja és l’hora del comiat,
li vull donar les gràcies,
com a Rei del Carnaval,
pels seus serveis prestats.
Doncs com diuen a l’altra banda,
en el nostre país veí;
“es de bien nacido, ser agradecido”,
norma de formalitat educativa
que el seu principal mandatari,
no es digne assumir.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat,
aquest testament d’enguany
un cop més, un altre any,
al seu final ha arribat.

Moltes gràcies a tothom per la seva atenció,
bon fi de festa i fins el proper Carnaval!!!

FI
Josep Maria Pastor

___________________________________________________

2015:

Benvinguts i bona nit
grans, mitjans, vells i petits,
al millor Carnaval del món
el més alegre i divertit,
més eixerit i més antic
de tots els Carnavals de renom.
Jo el rei Carnestoltes
que cada any us faig gaudir,
vosaltres com a recompensa
any rere any em feu patir.
Em cremeu amb molta pena
enmig de rialles i dolor,
envoltat de petards i disbauxa
tal i com mana la tradició.
Carnaval ha estat tan d’hora
que encara en la meva gola
hi havia un regust del torró.
Però jo ja he près bona nota
de les coses que cal criticar,
car a Roses com a tots els pobles
de safreig i xafarderies
sempre n’hi han per explicar!!

Deixeu-me treure les tisores,
que molt bé les he esmolat
per retallar quatre notícies
de temes locals i dels diaris que,
al llarg de l’any han prosperat.

Mes com que el personal
té molta pressa per ballar
aniré ràpid per feina
ans que la cosa es refredi
i per tant, directe al gra!!

Un dels temes més candents
més polèmics i calents,
que tenim més recentment
en aquest nostre municipi
és el del Bulli-foundation,
del cuiner Ferran Adrià,
una patata molt calenta,
que crema per tots costats.

Mentre uns ens diuen excel·lències,
a favor d’una gran oportunitat,
altres opinions molt contràries
només hi veuen deficiències
i els sembla un gran disbarat.

Car és públic i notori,
que la seva ubicació
és motiu de gran desori,
i causa de molta discussió.
Això de modificar les lleis,
d’un Parc Natural protegit,
de bellesa incomparable,
no tothom hi està d’acord
per molt que ho pintin de “profit”.
Potser sí que un projecte com aquest,
pot aportar a Roses molts calés.

¿Però i si això no fos així,
si tot plegat no sortís prou bé,
que passarà amb el medi ambient?
Ara sembla que el projecte
ha quedat de moment aturat,
i que en Ferran Adrià
s’ho vol de nou repensar.
Rectificar és de savis,
ens recorda un adagi xinès,
doncs sembla que la “vox populi”
ha despertat de cop interès.
¿I el poble què hi diu
de tot aquest enrenou?
-No sap, no respon-
És clar, com que no se li pregunta,
mai sabrem la seva opinió.
¿Serà que el resultat d’una enquesta,
els fa una mica de por
de que sortís un gran NO?

Car si es va fer una consulta
per la façana de cala Anita,
i els “fututs” parkings soterrats.
¿Per què pel tema el Bulli,
no es fa quelcom similar?

Per altra banda aviat tindrem
un meravellós espai per gestionar.
Un lloc únic i singular,
que domina tota la badia,
una de les més belles del món,
i que caldrà saber aprofitar
amb molt seny i saviduria.
És la vella i degradada
depuradora de marisc,
un lloc insuperable
enfront la badia de Roses
que cal treure-li un bon profit.

¿No podria ser un lloc idoni
per la seva immillorable situació
i de fàcil accessibilitat,
pel tan polèmic projecte
del cuiner Ferran Adrià?
Però clar, ell només somia
amb la cala Montjoi,
i sembla que és molt difícil
fer-lo canviar de lloc!!

Podríem demanar consell
“al pequeño Nicolàs”
que amb les seves influències
sol tenir sempre un bon nas.
Ell és un noi de recursos
que coneix bé a molta gent,
i ens podria buscar un bon soci
per invertir en el negoci
que fos molt ric i polivalent.

Enguany en el mes de maig
tindrem eleccions municipals,
sembla que hi hauran més partits
que no possibles votants.
Tots hi volen tenir un lloc
dins de la casa gran,
al voltant de la taula rodona
sigui al mig o al darrere
però millor si és al davant.
Convergents i unionistes
proposen per l’alcaldia
a l’actual Montse Mindan
mentre que els socialistes
han tingut molts problemes
per decidir el seu candidat.

Esquerra Republicana
que en las passades eleccions
ni tan sols van presentar
una llista electoral,
aquest cop amb en Joan Plana
tenen ganes d’arrasar.
El PP de Roses com sempre fa,
van jugant el seu paper
que és anar fent de comparsa
i poder estar al costat
d’aquell que pugui manar.

Els del grup de Gent de Roses,
ja veurem com s’ho faran
enmig de tanta concurrència
amb totes les llistes que hi hauran.
Davant el “tsunami de podemos”
els partits més poderosos
estan tots ben espantats
doncs veuen clar que la “bicoca”
de ser sempre els mateixos que manen
molt aviat se’ls pot acabar.

I si amb les eleccions municipals
encara no en tenim prou,
tan si neva com si plou
el proper 27 de setembre
tornem una altra volta a votar.
Aquestes són més serioses
car es tracta del futur
de cada un de nosaltres
i de tot el poble català.

Per tant jo el rei Carnestoltes,
des de aquest meu faristol
i apel·lant al seny català
recomano a tot bon ciudatà,
que tan si es vol com si no es vol,
aquest tant important dia,
ningú s’oblidi d’anar a votar.

Una novetat notable,
que afecte a tot el poble
i que cal ben remarcar,
és que en els pròxims Carnavals,
la santa missa del diumenge,
sigui el diumenge de Carnaval,
d’ara endavant, ja no es farà!!
Car tothom està a la passada,
i l’església es queda buida,
tot és xerinola i és disbauxa,
el personal està de marxa
i ningú no va a la missa!!

Bé, això no vol dir
que la resta dels diumenges
estigui l’església a versar,
car de cua, tampoc en hi ha,
però mai hi ha tanta buidor.
A Roses sempre primer és la gresca
molt abans que la devoció!!
Així m’ho explicà un bon dia
el nostre senyor rector!!

A cala Anita finalment,
es va aconseguir inaugurar,
aquest darrer estiu
i ara tot el poble de Roses,
després de tant d’enrenou
ja respira més tranquil.
Exposicions interessants
de temes molt culturals,
mes ara potser ens caldria una,
que tractés del Carnaval,
doncs jo el Rei Carnestoltes,
ja mereixo aquest honor.
Una exposició temàtica
del nostre gran Carnaval,
a la Plaça de Sant Pere
seria un indret ideal,
com la que enguany s’ha fet,
amb molta idea i encert
en el teatre Municipal.
Moltes persones cedirien
els seus preciosos vestits,,
per tal de que fossin vistos
per tothom que ho desitgés
siguin forasters o bé rosincs.
Els plens de l’ajuntament
són d’allò més divertits,
en especial quan parla
el portaveu de cada partit.
En l’apartat de precs i preguntes
qualsevol espurna pot sorgir,
i no és estrany que sovint s’escolti
la paraula “dimitir”.
Atacs i contratacs per totes bandes,
de corrupteles i demés
i finalment es manté la calma
malgrat sigui a “reganya-dents”.
I com qui mana sempre sol
tenir l’última paraula quan vol,
per part de l’oposició
cal fer sovint muts a la gàbia,
i fins la propera ocasió

És el món de la política
tan l’estatal com la municipal,
una espessa selva ferotge
que per ésser-hi tot s’hi val.
Però mentre corre el rellotge,
durant l’assistència dels plens,
van caient uns calerons
que no els cobren els demés

El tema del testament
del difunt rei Carnestoltes
està que penja d’un fil
si no es troba successors
que s’impliquin fins a fons.
Caldria que la comissió
de festes i del Carnaval
en formés tot un equip
de persones adients
per escriure i divertir.
És un consell que jo dono,
cara els futurs carnavals,
car si es perd la tradició
seria per tots un gran mal.
Vull animar a tot el jovent
que escolti bé aquest consell,
per tal que continuí la tradició
del nostre antic testament!!!

Les futures obres de la SUF,
(Societat Unió Fraternal),
sembla que estan en “stand-bai”,
i que el ritme que duen
no són les pròpies d’un ball.
De moment no han començat
i tot va al ritme de ball lent
enlloc d’anar d’un pasdoble,
doncs no es veu cap moviment.
Sembla que la cosa no va per llarg
i que la vella sala del ball,
ja poc més temps resistirà.
Quants i quants records s’esvairan!!
quantes experiències viscudes!!
quan s’enderroqui l’edifici,
una part molt important
de la nostra història local
caurà en l’oblit, caurà en crisi…..

Jo no sé que va passar
amb les paneres de Nadal,
al nostre funcionariat
que està a l’Ajuntament,
però es va armar un enrenou
que va rebotar a molta gent.
Sembla que va ser una falsa alarma
d’aquelles que solen passar,
sempre hi ha algú que encén la metxa
amb molta mala intenció,
per crear confusió i maranya
i fer la bomba explotar.

Sobre la corrupció no en vull parlar,
malgrat ésser molt persistent,
és un tema inexistent,
la proba està ben clara,
i això ho veu tota la gent.
Quan als presumptes corruptes
se’ls acusa d’haver usurpat,
un cop són investigats,
tots són innocents, cap és culpable,
ningú res s’ha embutxacat.
Tots són honrats i honorables
i mai han sostret cap diner,
és per això que jo demano,
que siguin tots perdonats,
als ja oficialment corruptes
i aquells que estan imputats.

Què no veieu que les presons
es quedarien massa petites
i caldria alimentar les tripes
de rics, mitjans i reals!!!
Cap problema, tot va bé,
i visca la corrupció!!
Car com deia un home molt savi,
que en una altre època va existir:
!!Espanya és el país més ric del món!!
Car un país on tothom roba
i sempre en queda quelcom,
és un senyal inequívoc
de l’ho molt tontos que som!!

La rotonda del mas Matas,
no és rodona ni ovalada
té una mena de forma estranya
que la fa molt original.
És un petit laberint
que un cop estàs a dins,
si no estàs a l’aguait
no és fàcil d’ell sortir.
Pels turismes pot passar,
però els camions i autocars,
cal que prenguin bé les mides,
car si no les conseqüències
amb un mínim d’imprudències
poden esdevenir un galimaties.

Per altra banda van avançant
les obres de la Riera
a un ritme força adient,
malgrat les places d’aparcament
que finalment es sacrifiquen,
i que cada cop en resten menys.
Sembla que el resultat final
pot ésser molt satisfactor
per aconseguir un nucli comercial,
meitat passeig, meitat vial,
tot oferint un especial atractiu
i donar vida a Roses tot l’any,
tan al hivern com a l’estiu.
Esdevenint una rambla com cal,
molt moderna i senyorial,
i els vianants quan s’hi passegin,
serà per ells tot un regal.
Ara per arrodonir-ho bé del tot,
només caldria escombrar
l’edifici de la telefònica,
que esta al mig com el dijous.
Si no fos que costa tants sous,
seria un tema prioritari,
indemnitzar al seu propietari,
i quedaria un rambla excepcional.
Mes els cotxes aquest proper estiu
ningú sap on aparcaran
doncs si cada cop hi ha menys llocs
potser a Roses, ja no vindran….
¿On són tots aquells projectes,
dels aparcaments soterrats?
Finalment caldrà posar els cotxes
amuntegats un sobre l’altre
o bé a dalt dels terrats!!!

Ha nascut un pont petit,
al cap amunt de la Riera
que si de dies ja és maco,
de nits és encara més bonic.
És un pont molt divertit,
atrevit, eixerit i acolorit,
que no té res d’ensopit,
i quan està il·luminat,
desplega una singular bellesa
que el fa de molt bon grat.

Sembla un pont que hagi sortit
d’una d’aquelles pel·lícules
de dibuixos animats,
llàstima que estigui un xic amagat.
Passejar sobre ell és un regal,
a més d’aportar solució
a una important necessitat.

Any rere any sens falta,
quan s’escau la festa major
ens trobem amb els mateixos atacs,
contra una nostra vella tradició.
Es tracte de l’empaitada d’ànecs
que des de temps immemorables
al nostre poble s’ha fet.
Ara una gent que ve de fora
han decidit sense to ni so,
carregar-se de cop i volta
aquesta nostra aimada tradició,
i tant se’ls en refot
dels grans i mainada la il·lusió.

Diuen que els animals pateixen,
com una mena d’estrès
i per tant aquest acte emblemàtic,
no s’hauria de fer més!!
Que tot la resta no compte
per més atenció que es té.
Això és del tot fals,
car es tracte els ànecs amb molta cura,
ells són els reis de la festa,
i si així no en tenen prou,
a patir de l’any proper
els hi farem la pedicura,
i quan surti un ànec del mar,
se’l rebrà amb platillo i orquestra.

Que Roses és una “Vila Florida”
cada cop és més notable
en ses places i rotondes,
els seus parterres i carrers
i especialment la seva entrada.
La gent cada cop és més conscient,
és més cívica i emetent
i això es comença a notar.
Amb la festa de la rosa
el nostre poble es transforma,
es perfuma i engalana
i fa un goig espatarrant.

És un bell espectacle
d’un poble digne d’admirar.
Encara però queda pendent
un problema molt punyent
vergonyós i molt pudent
que caldria urgentment
poder-lo d’un cop eradicar.

Com són les tifes dels gossos,
que massa sovint són presents
en cantonades, places i carrers
arreu del nostre municipi!!!
¿Que se n’ha fet d’aquells principis
dels famosos “pipi-cans”?
Cal anar a la caça i captura
dels amos d’aquells cans
que sense vergonya ni manies
no recullen les tifes
dels seus estimats companys.
Foto i multa incívica
per tots aquests “embrotidors”!!!
I a veure si prenen consciència
dels deures que comporta
el fet de ser amo d’un gos.
¿Que en farem de tantes flors i violes,
si entremig se’ns hi barregen
les maleïdes caques de gos?

Ara sí que amb molta tristor,
acomiada del Carnaval
aquest servidor de vostès
que és el rei de la disbauxa
i promotor de bacanals.
Jo el rei Carnestoltes,
que tant m’heu idolatrat
en un atac de rauxa
entre llàgrimes i alegries
una altre vegada m’heu cremat.
un servidor per la meva part,
perdono als meus botxins,
doncs sé que ho feu sense malícia
i només per divertir.
Però sóc qui sóc; El rei Carnestoltes,
i us amenaço en tornar.
sense manca puntualment!!
En aquest meu últim testament
una cosa us vull dir,
i que quedi per sempre clar.
Que per més anys i panys,
dècades, segles i mil·lennis
que s’escolin al llarg dels anys,
puntual el rei Carnestoltes,
a la meva cita anual,
pel més bo i el més dolent
“in seculom-seculorum”
sempre estaré present!!

Bona nit gent de Roses!!
Bona nit carnavalers!!
ara si fins l’any proper,
bona fi del Carnaval,
i gràcies a tots els presents
per la vostra fidel paciència
i haver atès atentament,
la lectura d’aquest testament.

I per tots aquells que no es molesten
en venir a escoltar el testament
que vagin a fer sequetes!!!
Cal més Carnaval i menys punyetes
i que se’n vagin a prendre vent!!!

Moltes Gràcies i fins l’any que ve!!!!
Josep Maria Pastor

___________________________________________________

2014:

Bona nit poble de Roses!!
benvinguts gent de tot arreu!!
aquí ens trobem un altre any,
per llegir-vos el testament
del difunt Rei Carnestoltes,
un borratxo i poca-solta
que no té perdó de Déu!!

Per mala peça l’han cremat,
a la platja de “la Perola”
enmig de molta xerinola,
i de molts focs artificials.
Deia que tenia fred,
aquest borinot malcarat,
i que demanava una llar,
doncs tenia els peus glaçats.
És per això que l‘hem rostit,
com si fos un peix fregit
o un pollastre a l’ast petit.

Mentre s’estava cremant,
no sé si algú l’ha sentit,
xiuxiuejava una havanera
molt coneguda per tothom
amb veu baixa i cançonera,
que més o menys deia així:

(aquesta part cal cantar-la al ritme del Meu Avi);

Estimat poble de Roses,
jo que en sóc el vostre Rei,
us en vull dir quatre de fresques,
en aquest meu testament.”

I si algú li fa mal l’orella,
en sentir-se al·ludit,
val més que escampi la boira
abans que el senyali
tothom amb el dit!!

Quan el Carnaval
a Roses s’escau,
tothom està alegre
i s’engega el sarau.

I quan tot comença,
i quan tot comença.
el dijous a la nit,
la gent aviat s’anima,
i es vol divertir.

I ja posant-nos més seriosos,
molt tranquils i gens nerviosos,
anem per feina, anem al gra!!
que en el testament d’en Carnestoltes,
d’aquest nou any 2014,
hi ha molta tela per tallar!!

Com no pot ser d’altre manera,
començarem per l’Ajuntament,
que és el nostre Consistori,
i el lloc on s’aplega la gent.
Allí hi ha hagut una moguda,
que ha estat d’allò més sorprenent.

Un canvi de liders han sofert,
els dos partits principals,
sembla que s’han posat d’acord
per sorprendre al personal.

El de l’equip de govern,
en ple estiu va permutar
a la cadira del costat,
tal com si la cosa es tractés
de un assumpte familiar.
En canvi, la Magda Casamitjana,
de la seva família socialista
del tot s’ha divorciat,
deixant molts assumptes penjats,
i sense el seu principal cap.

La resta del seu equip
van quedar tots astorats,
com orfes de pare i mare
tot ells amb cares llargues
i amb aires d’emprenyats.

Ara sembla que han trobat,
un altre nou capità
que és en David Beltran,
i ja veurem quan durarà.
Sort que en Jaume Noguer,
home de gran experiència,
els hi ha donat un cop de mà.
Car tot estava tan mal parat,
hi havia tants plats trencats,
que els hi caldrà molta cola
per poder-ho tot enganxar..

A mitja legislatura, l’ara
ex- alcalde Carles Pàramo,
ens va fet el saltiró
a la cadira de costat.
Ara seu a la dreta
de la nova alcaldessa,
que és la Montse Mindan.

Diu l’ex-alcalde Pàramo,
que així està més tranquil.
i que pels amics i la família,
ell es vol prendre un respir.
A Madrid hi ha molta feina
al Congrés dels Diputats,
amb el tema de la independència
sempre estan molt atrafegats.

En tant en quan, però,
aquests senyors diputats
que sempre van ben “entrejats”,
després del seus grans debats
i d’enfrontaments verbals,
per recuperar tranquil·litat
se’n van a gaudir plegats
d’un “relaxing cup of café con leche
in Plaza Mayor”.

Que segons l’Anna Botella
que és la senyora alcaldessa
de la vila de Madrid,
és la ciutat més bella
de totes les que hi ha al món.

I que per a tots els esportistes,
i tots els milions de turistes
durant l’esdeveniment olímpic
(cosa que no va reeixir)
hi hauria xocolata amb xurros
i seria per tothom gratuït.

De passada cap problema
per la gestió municipal,
que malgrat el canvi de cadira,
tot continua igual.
Només que els que havien votat
en les passades eleccions
un alcalde per 4 anys,
s’han trobat tot d’un plegat,
amb la inesperada sorpresa
de que els hi ha fet el salt!!

Per la seva banda els socialistes
de Roses i de tot el principat,
Déu n’hi do la polseguera
que fa temps porten darrere
i que contínuament van aixecant.

Com és públic i notori
A Roses la Casamitjana,
després de tants de “Si-Si”
tot d’un plegat va dir “No-No”.
I si el partit socialista de Catalunya,
continua amb la seva singladura,
es trobarà més sol que la una
per no tenir un discurs més clar!!!

És que en el poble de Roses,
ja ho va dir en Carnestoltes,
en una nit de borratxera
d’un Carnaval poc llunyà,
que amb els nostres politics,
siguin d’esquerres o de dretes,
o bé del centre o del mig,
de tot el que ens diguin,
només la meitat cal escoltar
i de la meitat restant;
“millor és desconfiar”.

El cartell de Carnaval de enguany
el trobo molt encertat
i no entenc com ha estat
tant de temps en un calaix.
És un cartell molt divertit,
ple de vida i acolorit
que transmet molta alegria.
Fa lluir la nostra badia,
que com gairebé ja sap tothom,
és de les més maques del món.

En Miquel “el regalat”,
pescant dins una mar picada
amb el seu bot vila-ricos.,
envoltat de “plumas i picos”
no sap prou bé on mirar
enmig de tanta volada

Felicitats per aquest encert!!
de treure la pols al vell cartell,
han fet una bona troballa,
en el bell mig de la ferralla.
“Mai és tard si la- dicha- és bona”
llàstima que enmig tants gavians
no hi hagués alguna cigonya!!

Ara parlem del nostre Dracma,
que es dóna per la Festa Major,
l’any passat en la seva edició
una espurna va saltar,
quan a un delegat general de Girona
de una entitat bancària
el nostre prestigiós Dracma,
honoríficament se li va atorgar.

Després que bancs i caixes,
a la ruïna ens han portat,
enganyant a tort i a dret
i deixant a moltes famílies
sense taules ni cadires,
i sense cases ni parets.

A un empleat d’una banca,
que és una empresa privada
molt eficient i formal,
i fill de Roses,¡¡això si!!
se li atorga el nostre Dracma
per mèrits professionals.

Per altre banda recentment
una polèmica ha sorgit
d’una corrent d’opinió
de la “box populi” local,
que és allò del: “dir de la gent”.
Reclamant per la Siseta
la reina de molts Carnavals,
un Dracma prou merescut
pel seus mèrits obtinguts
com a “Vedette” principal.

Jo, el Rei Carnestoltes,
des d’aquest meu faristol,
tan si es vol com si no es vol,
a la Siseta vull agrair
tots aquells anys de desfilades,
d’aquelles irrepetibles passades,
plenes de “glamur” i arrauxades
que potser mai més tornaran.

I com a màxima autoritat
que cada any se’m reconeix,
jo, el Rei Carnestoltes,
i cap dels afartapobres,
a la honorable Siseta
crec que de totes, totes, es mereix
el nostre Dracma honorífic.

Seria del tot just i oportú,
i sobradament merescut.
Que per raons prou obvies
i que ara no venen al cas,
caldria fer-ho sense mancança
amb gratitud, elegància,
gentilesa i promptitud.

Car jo sé de molt bona tinta
que el Carnaval de Roses,
la Siseta el duu sempre
molt endins del seu cor.

Ella també és filla de Roses,
i ben coneguda per tothom,
del Carnaval és una icona
s’ho mereix com a persona
i se li feria un gran honor.

La arribada dels reis mags,
cada dia 5 de gener,
abans venien per mar,
i ara ho fan de la Ciudatella.
Ha perdut un xic d’encant
doncs veure el vaixell il·luminat
navegant per la badia,
era un espectacle encisador
ple de expectació i d’alegria.

Sembla ser que les circumstàncies
ho han portat per aquest camí,
però l’arribada per mar
dels 3 reis mags de l’orient,
és una entrada més adient
per a un poble com Roses
que és un poble marí.

Car la cavalcada dels reis
a més de complaure a tothom,
siguin grans o minyons
o de diferents religions,
s’ha convertit en un atractiu
pels forasters i els turistes
de qualsevol part del món.
És un entranyable espectacle,
ple de joia i d’il·lusió,
que fa gaudir al respectable
i manté viva la flama,
de la nostra vella tradició.

Sembla ser que el brollador,
s’ha secat abans de rajar,
han sigut tantes les crítiques,
!! que fins i tot m’han fet plorar!!
I la plana major de l’Ajuntament
aquesta iniciativa turística
ha decidit de moment ajornar.

El sortidor o el brollador,
és una aposta atrevida
per donar un atractiu més,
de atracció i de vida
al turisme que ens arriba.

Ja se sap, que tota cosa que es fa,
i que comporta un canvi
a la fisonomia local,
de seguida hi ha protestes
i surten a la llum les enquestes
per fer-ho tot aturar.

Però una cosa està molt clara,
que si volem tenir atractius,
punts de interès i curiositat,
per atraure a més gent,
cal saber sempre oferir
quelcom digne d’admirar.

Seria bo saber innovar
i també de saber eixamplar
la nostra oferta turística.
És un repte molt valent
que pot cridar a molta gent.
Malgrat la crítica ferotge
que sempre còmodament,
asseguts darrere la llotja,
no paren mai de criticar.

Després de molts anys i panys,
la depuradora de marisc
finalment ha claudicat,
i les seves portes ha tancat
deixant una imatge indigna.

És una amenaça de ruína,
a més d’un insult al paisatge
de que una zona salvatge,
s’hagi tant degradat.

La Conxita estarà contenta,
car ella ha paladejat molt
i ha escrit molts articles
perquè aquest vell edifici,
deixi el seu espai en benefici
del nostre aimat municipi
de singular bellesa natural.

¿Què en faran d’aquest indret,
d’aquest lloc tan privilegiat?
Esperem que el seny,
als nostres governants il·lumini,
i que en un futur es trobi
una alternativa com cal.

És un lloc espatarrant,
que causa admiració,
retornar-lo al seu estat natural
podria ser quelcom de genial
i una possible solució!!

Molt criticar la zona blava,
en tot el centre de Roses,
i també davant de mar.
Mes després de la prova pilot
que el darrer estiu va tenir lloc,
ara resulta que sembla
que a molta gent els agrada,
que és molt efectiu
i descontenta a molts pocs.

Incloent-hi persones de Roses
que en arribà la temporada,
ells també ara tenen
molt més lloc per aparcar.

I és que així s’han acabat
els abusos que hi havia,
de cotxes que no tenien
altres llocs on estacionar.

Gairebé tothom hi surt guanyant
Ajuntament i comerciants,
i tota a aquella gent
que mai no trobaven lloc
on ells poder aparcar.
I és que antany sempre eren
el mateixos cotxes estacionats,
vehicles que no es movien,
o que sempre s’aparcaven
a primera hora al començar.

¡¡És clar que ara el que cal,
és gratar-se la butxaca,
per poder-hi estacionar!!
Però finalment s’arriba a un punt,
que cal prendre decisions
mal que toquin els “cordons”
a tot aquell personal,
que són els que es queixen sempre
malgrat els agafi un mal de ventre
amb la normativa local.

La nau que disposaven les carrosses,
per el seu muntatge i preparació,
i que no els costava cap caleró.
als carnavaleros de torn:
El interventor actual ha dit: PROU!!
i ara les carrosses s’han quedat,
sense aixopluc quan plou.

Això sí!! Se’ls hi ha atorgat
per carrossa i petició
una “generosa ” subvenció
de 250 euros per carrossa,
que és millor que res,
però no és gaire cosa.
I que es busquin la vida
en qualsevol altre racó!!.

La processó del divendres Sant,
que és la processó del silenci,
de silenci n’hi havia poc,
en els seus anys precedents.
Massa fressa i poca endreça,
i manca de discreció.
Any rere any, però, va millorant,
les “saetes” van minvant
i els “papus” es van controlant.

Mossèn Pitu està més content,
del caire que està prenent,
i de com lentament, cívicament,
any rere any pausadament
al repic dels tambors
i al pas a pas dels romans,
va millorant l’esdeveniment.

Furgonetes plenes a vesar,
de músics forànis ambulants,
funambulistes i mangants,
sense permís municipal
pidolant a tort i a dret
pels carrers i les terrasses,
i per a cada raconet.

Acordions, saxos, guitarres
òrgans i estris mal sonants,
mentre als turistes i comerciants
a l’estiu van emprenyant.
Fins que finalment l’Ajuntament,
tip de queixes repetides,
va fer esbandida general
i la tranquil·litat va retornar
després de prendre justes mides.

Però una nit del juliol passat
el regidor de seguretat,
sense cap mena de sensibilitat,
als músics locals rosincs,
malgrat la seva legalitat
van anar a parar dins al mateix sac.

Quedant-se tots ells emmudits,
desencisats i deprimits,
davant d’un fet flagrant
de discriminació irracional.

Caldria fer més atenció,
amb la gent de casa nostra,
i que tenen el permís
per tocar música al carrer
durant les hores permissibles.
Molt bé que hi hagi controls
de músics i venedors
que són furtius i il·legals.
Això és del tot necessari,
però que no paguin a diari,
“els justos pels pecadors
A Roses ha sorgit recentment
un dilema molt candent,
amb els parkings soterrats.
Els socialistes volen un lloc,
i els convergents diuen un altre,
amb els seus dubtes tots plegats
ens tenen pel coll ben atrapats.

Els del PP en temps passats
feien cas al socialistes,
amb la plaça Catalunya.
Però ara s’han decantat
per fer-lo al front de mar,
tot recolzant altres llistes.

Els del PP i els convergents,
en el nostre Ajuntament,
formen una estranya parella,
que costa molt de comprendre.
Talment com feien al seu moment
en Paco Moran i Joan Pera.

!!És que es veu massa el llautó,
que es tracta tot plegat
d’un matrimoni de conveniència,
que res a veure té amb l’essència
del genuí esperit català!!

El grup de la Gent del Poble
més reflexius i assenyats
tot buscant-li tres peus al gat
vol un pla de mobilitat.
Però si el poble ha de votar,
mitjançant una consulta
és del tot imprescindible
que estigui molt ben informat.

Car tanta responsabilitat
en un tema tan delicat,
és una carga massa feixuga
per els nostres vilatans.

¿I aquells que tenen molt a dir,
què fan ara tots callats?
Arquitectes i enginyers,
tècnics en obres i carrers,
un estudi haurien de fer
i fer palesa la seva opinió.

Com a bons professionals
de la seva activitat,
davant tal delicada qüestió
que ens diguessin, seria bo;
¿Quin seria segons ells,
de entre tots l’emplaçament
per dur a terme el soterrament
i fer un parking millor?.

Aquest any per fi tenim
en el nostre teatre municipal
un teatre del bo i millor,
car l’Ajuntament s’ha decidit
a fer un programa de debò!!

Els hi és del tot igual
si en costa cinc o vint,
amb els diners que tenim
fins la Curulla pot venir.
Sembla ser que el més important,
no és fer obres de tant en tant,
si no pujar ben amunt el llistó
i aparentar com més millor.

Són obres de primera qualitat,
que molt de interès han despertat,
però també és del tot cert
que en les arques municipals
hi estan deixant un bon forat!!

La Fina del teatre,
molta feina ha donat als jubilats,
han fundat “JUBITEATRE”,
i ens han deixat ben estorats.
Ara els avis fan d’actors,
omplint el teatre com els millors,
fins i tot actuen per la comarca
amb molts ànims i simpatia,
avis i avies pugen a l’escenari
com si ho fessin cada dia.

Amb molta feina i dedicació,
bon humor i afició,
plens d’optimisme i il·lusió
es preparen per cada funció.

¡¡Moltes felicitats a aquests jubilats,
per aquesta sana energia,
que la conservin dia a dia
amb molta salut i felicitat!!

Roses ja forma part
dels Municipis per la Independència,
Gent del Poble ho proposà,
al igual que Convergència.
Mentre els “peperos” es quedaren sols,
talment com fan els mussols.

L’Assemblea Nacional Catalana,
molta feina fa a la nostra vila;
penja estelades al castell,
tot animant a molta gent,
que després, a Barcelona envia.

La Via Catalana ens prepara
per estar prou a l’alçada
en quan tots els catalans,
petits, joves i grans,
el proper 9 de novembre,
faci bo, o faci mal temps,
se’ns faci la pregunta
a través de la consulta,
si volem ser independents.

El Castell de la Trinitat,
està adormit i aturat
i ara sembla més aviat
“el Castell de la Tranquil·litat”.

Després de tants diners abocats
ara per ara de moment,
no se’n veuen prou resultats.
Però malgrat aquest retrocés
encara volen posar-n’hi més,
dels tants punyeters diners.
Per fer-hi un aparcament,
on poder aparcar la gent,
per qui sap quan, un bon dia,
el Castell de la Trinitat
es desvetlli d’un plegat
de la seva letargia.

Cal no oblidar mai, però,
que el nostre vell castell
és part de la nostra identitat,
i de Roses una icona.

És el lloc més ideal,
de tot l’Alt Empordà
on des de l’aire, terra i mar,
les nostres postes de sol
que són les millors de món,
són més dignes d’admirar.

¡¡Any rere any he de parlar
de l’edifici de Cala Anita,
que hem preocupa i em neguita
i d’aquest tema tan repetit
ja en començo a estar ben tip
i en voldria descansar!!

Sembla “ a can penja i despenja”,
ara els arxius de la planta baixa,
de cop i volta han volat
igual que aquell ventilador
que es va instal·lar dalt del terrat.

Seguint la voluntat de l’Anita
finalment a la planta baixa
s’hi faran exposicions,
pels artistes locals i foranis,
siguin joves, siguin avis,
siguin novells o més bons.

De moment la façana,
sembla que es manté igual
amb els seus nius de pardals,
esperant que en un futur,
es prengui una decisió
que doni total satisfacció
malgrat ser molt original.

Un personatge hi ha en el poble,
que de tant espavilat,
es va passar de frenada,
i davant tal astracanada
els peus i mans li van parar.

Car apropiar-se del disseny
de la nostra estelada
va ser una relliscada
que per tot Catalunya va sonar.

Va ser un gran disbarat,
una gran manca de seny;
¡¡ I de quina una ens hem salvat !!
Pensar que aquest personatge
tal i com ell desitjava
del nostre poble de Roses,
del càrrec de “jutge de pau”
en volia ser nombrat..!!

COMIAT
Després d’aquest repàs exhaustiu,
de tot el que esta succeint
en el nostre poble de Roses
al llarg de tot un any,
sigui hivern o sigui estiu.

Jo, el Rei Carnestoltes,
sense donar-li gaires més voltes,
aquest Carnaval de enguany
el vull anar acomiadant,
no sense donar les gràcies
a totes aquelles persones
que esteu aquí ara presentes
i que m’esteu escoltant.

També vull agrair
a tot aquell personal
que fan que any rere any
sigui el nostre Carnaval,
sempre tan pompós
tan alegre i divertit
ple de música i colors.

Que ens fa oblidar per uns dies
totes les penes i neguits.
i és per això que faig un crit;
!! Visca el Carnaval de Roses !!
!! que és el millor del món,
obre els braços a tothom,
i és de tots el més ben parit !!

I ara el que us cal fer és,
preparar-se per la Setmana Santa,
que ja està a la cantonada
i dintre de quatre dies
la tindrem aquí una altra vegada.

Ja us veig a tots vosaltres,
resant molts pares nostres
per expiar les vostres culpes
de totes les astracanades
que heu fet aquest Carnaval.

Que més de quatre com sempre,
us heu passat tres pobles
amb la gatzara punyetera,
i la disbauxa carnal.

Però jo, el Rei Carnestoltes,
que de tota aquesta rauxa
en sóc plenament conscient,
faig constar en el meu testament
que us deslliuro de tota culpa
i us compadeixo al mateix temps.
Ja que se us acaba la festa,
i a partir de molt aviat,
us caldrà omplir-vos de paciència,
per fer una llarga penitència,
acompanyada de abstinència,
de disbauxa i bacanal.
Que a partir d’ara a tots us espera,
fins el proper Carnaval !!

FI
Josep Maria Pastor

___________________________________________________

2013:

Molt bona nit a tothom!!
des del més gran al més menut!!
Al nostre Carnaval de Roses
tothom hi és benvingut.
De part del rei Carnestoltes
que un cop li han cantat les absoltes
està fet cendra i “kaput”.

Any rere any com enguany
l’han cremat davant la platja,
enmig d’una gran expectació,
i el pobre ninot com sempre
ple d’alcohol dintre el ventre,
no ha dit ni un sol mot.

A vosaltres, a tots els presents,
no us demano cap minut de silenci,
doncs el pobre rei Carnestoltes,
de bon tros no s’ho mereix:
Ja que és força poca-solta,
només fa que emborratxar-se
i no pensa en els demés.

S’ha anat al altre barri,
allí on s’està molt calent,
tothom porta poca roba,
hi ha nenes molts boniques
de riure fàcil i artistes,
i l’anomenen “el infern”.
Allí plegats amb Pere Botero,
que també la marxa li va,
mentre fan la botifarra
envoltats d’un fogós ambient,
critiquen amb tota la barra,
enmig de molta gatzara
sobre el nostre testament.

– Que si els antics testaments
abans eren molt més divertits,
quan es feien a la Sala,
i el poble era molt més petit.

Mes densa aquells anys gloriosos,
tan llunyans com ufanosos,
ha plogut i ha bufat molt,
i ara res ja no és igual.

Ens cal saber-lo renovar
el nostre antic testament,
a les noves tendències,
que la societat imposa
i aportar noves experiències
de nostre moment més recent.

Per tal que el Carnaval de Roses,
i el seu tradicional testament
agafats de la mà un i l’altre,
sigui ara i per sempre present.

Per aquells que no ho sàpiguen,
jo els hi voldria recordar
que els carnavals en altres temps
a Roses eren molt diferents,
i us en voldria un xic parlar.
De quan es feien a la Sala,
de la Societat Unió Fraternal.
Foren uns carnavals inoblidables
amb uns animadors entranyables,
dignes reis del Carnaval.

Els testaments en aquells temps
era el plat fort de la disbauxa,
i tothom se l’esperava
amb una gran expectació.
Es basaven aquells testaments
amb el moviment del jovent,
les relacions entre parelles,
que començaven o es desfeien,
molt safareig i xafarderies,
i allò del: “dir de la gent”.

Ara, en el nostre temps,
tot això ja s’ha acabat,
i el jovent acampa com vol
amb total i plena llibertat,
i se’n refot del que diran.
Però el que és més important,
és que el nostre testament,
es renovi i continuï,
i cal trobar nous arguments
per tal que sigui vigent
i la tradició es mantingui.

Car pel poble de Roses,
un Carnaval sense testament,
seria com una boca sense dents,
o una festa sense alegria
i el rei Carnestoltes perdria,
una part molt important,
del seu final omnipresent.

I aprofitant l’avinentesa
de tots els aquí presents,
voldria per un moment recordar
a una persona molt important
dels Carnavals d’aquells temps.

El meu record i agraïment,
és per en Jordi Magester
de la família Campaner,
que recentment ens va deixar.

Jo, el rei Carnestoltes
el voldria ara i aquí recordar,
i donar-li moltes gràcies
per tots aquells anys de disbauxa
dels Carnavals de la Sala
que junt amb altres comparses
a molta gent d’aquella època
ens van fer tant disfrutar.

Aquella parodia inoblidable
del seu aterratge amb “l’Sputnik”
amb un gran plomall com abric,
damunt del escenari de la Sala
el Carnaval de l’any 1961.
Va ser d’allò més divertit,
que de tant encert i tanta gràcia,
no va deixar indiferent a ningú.

Gràcies Jordi, per tots aquells moments,
plens de alegria i de sana disbauxa
que mercès al vostre humor i gràcia
ens vareu fer riure molt temps.
Aquest any han succeït tantes coses,
en el nostre poble de Roses
i també arreu de tot l’estat,
que caldria molta estona
per desclovellar una a una
totes les que caldria exposar.

El cas és que si l’any passat,
ja estàvem força fotuts,
enguany amb les retallades,
que ens claven con espases
encara ho tenim més cru.

I és que aquests nostres polítics
siguin de dretes o de esquerres
o bé del centre o els extrems,
sembla que ho facin exprés
per fer que cada dia que passa
hi hagi més mala baba,
i més cabrejada estigui la gent.
La corrupció està a l’ordre del dia,
i els polítics, els primers,
sembla que facin carreres
per veure qui s’embutxaca més diners.

Mentrestant el poble plora,
ja no pot aguantar més,
doncs cada cop hi ha més famílies
que no arriben a la fi del mes.

Els bancs s’han menjat les caixes,
i ara es volen menjar la gent.
Tan se val si la gent es queixa,
els bancs el que volen es cobrar,
i tot aquell que no compleixi,
en pagar les seves hipoteques
val més que tingui a punt les maletes
per quan el vagin a desdonar.

Menys mal que segons diuen
quan siguem independents,
(cosa que està molt pendent)
ja mai més res no serà igual.

Pujarà la nostra autoestima,
i tot plegat serà molt millor,
baixarà el preu de la benzina.
i tot serà de color de rosa.
¿O potser d’un altre color?

Ens diuen que serà com viure
en el país de les meravelles,
sense les odioses retallades,
ni cenyides de cinturó.
Hi haurà feina per tothom,
desapareixerà el maleït atur
i tothom tindrà un bon racó.

Tot això sembla un bell somni,
que els que som aquí potser veurem,
però per si de cas la cosa falla,
paciència que ja hi tornarem.

A Roses però, tot va molt bé,
mentre el turisme no ens manqui
durant els mesos d’estiu.
Perquè a la resta de l’any,
és més ensopit que una pedra,
i està més mort que viu.

El poble de Roses fa pena
i sembla que aquest problema,
no el podrem arreglar mai.
I malgrat les promocions
que es fan a l’estat i l’estranger,
els resultats són els que són,
i és que dóna la impressió
que sempre estem allà mateix.
És la cua que es mossega el peix!
¿Oh potser ho dic al revés?

Poc a poc els temporals
la platja nova s’han cruspit,
diuen que s’estan fen estudis,
per aquest greu problema
sigui d’un cop reeixit.
Mentrestant la imatge que dóna,
és de veritat molt llastimosa,
car una platja sense sorra
deixa molt que desitjar.

Pot ser sí tenia en Pillo raó,
allò de llençar diners al mar!,
però el cas és que a l’estiu,
quan arriben els turistes,
el tros de platja que manca,
es troba molt a faltar.

Si per Carnaval tot s’hi val,
com des de sempre s’ha dit,
jo el rei Carnestoltes,
voldria exclamar amb un fort crit ,
i també senyalar també amb el dit,
a tots aquells que a les passades
de mamar se’n fat un tip.

Està bé divertir-se i fer el mussol,
el que no pot ser que grans i mainades
vagin amb les carrosses carregades
fins d’alt de tot d’alcohol.
Prou de comes etílics!!
Prou de beure pels descosits!!
aquí tothom empina el colze
tant els grans com els petits.
Aquest és un problema cabdal,
d’una vital importància
i si no s’hi posa remei
pot carregar-se el Carnaval.

La casa de cala Anita,
assumpte candent i debatut,
roman tancada a cal i canto,
i allí està criant barba
doncs és un tema molt pelut

Sembla que per fi,
la veu del poble ha decidit.
I mitjançant una consulta,
resulta que la façana de cala Anita
continuarà tal i com està escrit.
Ja que per culpa de la crisis
no es poden gastar més diners.
Però un ocellet m’ha dit,
que veure la singular façana
tot ella il·luminada de nit,
és d’una bellesa especial.

Si potser de nits ens la il·luminessin,
encara que fos de tant en tant,
la nostra opinió canviaria,
i la façana de cala Anita
ja mai més la veuríem igual.
A veure si és veritat,
que un bon dia no llunyà,
aquest singular edifici
amb tants forats i orificis
el podem veure il·luminat!!

Densa que s’han fet zones blaves,
al llarg del front de mar,
hi ha més llocs per aparcar,
però en el ple de l’estiu
quan arriben els turistes,
tampoc de places no ni ha.

Any rere any ens prometen
que es faran nous aparcaments.
Que si a la plaça Catalunya,
davant la platja al front de mar,
a la placa Frederic Rahola,
o en algun altre escampat.
Amb el que costa que la gent vingui,
a visitar el nostre poble
per a comprar o estiuejar.
En quan arriben les vacances,
molts cotxes fan mitja volta
per no tenir on aparcar.
¿Es faran els aparcaments,
soterrats davant de mar?
¿O es faran més zones blaves
per més diners així recaptar?
Aquesta és sens dubte,
la pregunta del milió.

El cas és que a l’estiu,
i bona part de l’any actiu
per poder aparcar el cotxe
sense gastar-se un caleró,
per més voltes que li donis,
mai no es troba ni un racó.

Quina sorpresa varem tenir
quan en un programa de TV3
uns senyors ben equipats,
i molt amics de fer forats,
de cop i volta ens van dir
que segons les investigacions
de les seves excavacions
dintre de la Ciutadella,
els nostres orígens no eren rhodis,
si no que eren de Marsella.

Mes els nostres fundadors,
continuen essent els grecs
i malgrat tot el que es digui,
així ho afirmen antics documents.
Que realment foren els rhodis
els nostres ancestres fundadors.
I respectant tota opinió,
afirmar el contrari només aporta,
molta foscor a la nostra història
i molts dubtes i confusió.

La carretera nacional dos,
és aquella carretera,
que comença a la frontera,
travessa La Jonquera,
i va sempre plena de camions.
Degut a la seva estretor
d’un carril per cada banda,
i amb un trànsit que espanta,
és la carretera de la por.
Viatjar per ella és una aventura,
de tant perill és insegura
car és una vella infraestructura,
tercermundista i obsoleta,
a penes vorals i via estreta
que una vegada per totes,
cal urgentment renovar.

Si questa mateixa carretera,
no es trobés a Catalunya,
i fora en un altre lloc de l’estat,
ja faria molt de temps,
que seria una autopista,
de quatre vials i gratuïta
per poder-hi transitar.

Es beneficiaria el turisme,
i també la nostra gent.
Fent que la Costa Brava,
tingués una segura entrada
i no com el que passa ara,
que hi ha molts mortals accidents.
És una carretera oblidada,
malgrat ser de les més transitades
de totes les carreteres de l’estat.

És de jutjat de guàrdia,
el que aquí està passant,
i després diuen amb tota la barra,
aquells que en són responsables,
mentre ens fan la botifarra
que no hi ha cap raó ni motiu,
per fer un greuge comparatiu.

¿Quants més morts caldrà sumar,
fins que la carretera de la vergonya,
se la agafin en serio, no de conya,
i es poguí amb seguretat transitar?

Ara que finalment s’ha inaugurat,
el tren d’alta velocitat,
i té la seva aturada
a l’estació de Vilafant.
Pels francesos venir a casa nostra,
serà d’una gran facilitat.
Ara és el gran moment, senyors,
per a tots aquells àvids inversors!!
Ara és la gran oportunitat!!
Per invertir el seu capital,
en la nostra zona industrial.

Cal muntar-hi uns quants bordells,
pel gaudir dels joves i dels vells
que són en els moments actuals
unes importants industries cabdal.
Aprofitant que la constitució,
no prohibeix la prostitució,
uns quants macro puti-clubs gegants,
com els que hi ha a La Jonquera,
a més de tota la oferta
que hi ha a peu de carretera,
per dinamitzar la economia local,
ens vindrien de primera.

Diuen que dintre d’aquests locals,
és com estar en el “Paradís”
i que els nostres veïns francesos
aprofitant aquest tren tan ràpid
per gaudir d’una bona estona
vindran fins i tot des de Paris.

Doncs la clientela que va allí,
i sembla ser que hi van en tromba,
per fer un trago o plantar un pi,
tant els de fora com de dins,
estan d’allò més divertits
i tot sovint s’ho passen “BOMBA”

Ara resulta que a l’escola,
la nostra llengua catalana,
ens la volen espanyolitzar,
i el cap de turc de torn,
el nou portaveu actual
de l’estat central del dret,
que és un tal ministre Wert,
sembla que el cel se li ha obert,
i està del tot decidit
que el Català quedi reduït
a una llengua residual.

Que poc que ens coneixen,
aquells que ens volen enredar!!
Ja prou mal li van fer,
durant els anys de dictadura
al nostre idioma català!!
Mes el jovent dels nostres dies,
i la gent de la nostra terra,
de tota mena i condició,
el defensarem ara i sempre,
embolcallats amb la senyera
i amb la força de la raó!!

Que el vostre monarca,
se’n va anar de cacera
cap a l’Àfrica central
per caçar grans elefants,
amb la escopeta nacional.
Va ser un fet molt sonat,
com aquells que ni han pocs,
que hagués passat sense fressa
si no fos que la naturalesa,
li va descobrir els seus tripijocs.

Jo, el rei Carnestoltes
que igualment sóc un monarca
i també m’agrada la disbauxa,
però no mato elefants.
Li vull regalar al vostre rei
una xarxa ben rodona
amb la forma de salabret
per anar caçar la papallona,
als jardins de la Zarzuela,
perquè estigui ben divertidet.

És un esport de molt poc risc,
però si per atzar s’entrebanca,
el vostre senyor monarca,
cosa que podria succeir.
Estaria molt més a prop
dels seus súbdits i sa pàtria,
i seria més curta la distància
que de Botswana a Madrid.

Si a Paris hi la torre Eiffel,
a Londres tenen el “Big Ben”
i Nova York és molt famosa
la seva estàtua de la Llibertat
com a símbol de identitat.

A Roses per no ser menys,
sembla que aviat també tindrem
una innovadora atracció,
que ens donarà notorietat.

Es tracte d’un brollador,
just enfront de la bocana
de la Riera dels Ginjolers
en la punta d’un espigó.

Que no és res més que un sortidor,
de gran potència i vertical
perquè tot el personal
que ens visita al llarg de l’any,
sigui hivern o sigui estiu.
tingui un nou atractiu
per fer-li una foto original.

Ara només cal trobar-l’hi un nom
que sigui autèntic i adient,
encertat i ocurrent
i també fàcil de recordar.

Per aquesta nova atracció,
jo, el rei Carnestoltes,
i de vostès un servidor,
després de donar-hi unes voltes,
i tot fent us de la raó.
Tot simplement li posaria
a aquest giny de fantasia
com a nom:“EL PIXADOR”.

Tothom sap que a l’estiu,
el nostre passeig marítim
es converteix en un gran aparador.
que sembla no tenir aturador.
Els venedors ambulants,
els top manta diambulants
allí acampen com volen
ocupant el lloc a discreció.

Per donar-hi solució
a aquest tan greu problema,
algú de l’ajuntament
va tenir una brillant idea;
Instal·lar-hi unes casetes,
uniformes i del tot legals,
per fer fora al personal
que estira la manta per terra.
Tres o quatre dies van durar,
aquestes petites barraquetes,
doncs si abans eren nombrosos
aquests il·legals venedors,
amb la instal·lació de les casetes
es van multiplicar mínim per dos

A grans mals, grans remeis,
sempre que es facin les coses com cal,
però a voltes hi ha remeis,
que són pitjors que els propis mals.
És que quan les lleis són massa toves,
et trobes amb el que et trobes,
i després no hi ha manera
de poder tornar enrere.
És aquest un greu problema,
que requereix d’altes instàncies,
i si no s’hi posa mà aviat,
fent prevaler la autoritat,
tot els comerciants locals,
en patiran fort les circumstàncies.

El dia 7 del mes de juliol,
que era un dissabte qualsevol
del darrer passat estiu,
a la plaça Catalunya,
enlloc de escoltar-s’hi sardanes,
no es va sentir ni piu.

En Carnestoltes m’ha dit,
que la cobla de torn,
pels seus mitjans de transport
no varen trobar aparcament.
I al cap d’una llarga estona,
quan van aconseguir aparcar,
allí hi va anar la policia,
que sense pietat i exigent
una multa els va clavar.
Pobre cobla i pobre gent!!
emprenyats com una abella,
els musics varen marxar,
sense tocar ni una sola nota
i sense ganes de tornar.

Jo, el rei Carnestoltes,
en aquest meu testament,
a les cobles sardanistes
que vinguin a Roses a tocar,
un aparcament per cada cotxe
els vull a tots regalar.
Per quan arribi la temporada,
cada dissabte d’estiu,
no manqui mai la sardana,
i que ressoni fort la tenora,
d’aquesta dansa tan bella
que ens ofereix un aire festiu.

Durant la Festa Major,
degut a la Fira sorollosa
i les barraques del Carnaval,
han estat moltes les queixes
que els veïns han exposat.

La cosa és que la festa dura
fins altes hores de les nits,
i molts dels soferts turistes,
també veïns d’aquell entorn,
de tantes hores del “no dorm”,
ja n’estan ben farts i ben tips.

Des del nostre municipi,
ens diuen que cal buscar
un altre lloc més adient,
perquè la Fira i la barraca
puguin fer la seva tasca,
sense molestar altra gent.
Jo, el rei Carnestoltes,
que sóc de la gresca el campió,
i vull divertiment per tothom,
hi he trobat la solució
a aquest tan greu problema,
i acabar així amb aquest dilema,
que causa de tanta preocupació:
-Regalo a l’ajuntament,
perquè reparteixi a aquesta gent
deu tones de taps de cera,
per les delicades orelles
de totes les persones aquelles
que la fira i les barraques
de nits no els deixen dormir.

Així l’endemà quan surti el sol,
que quan surt, surt per tothom,
ningú en tingui cap queixa,
del brogit i de la festa
que ens alegra la existència
cada any per la Festa Major.

La passada del divendres
de la nit del Carnaval,
antany era la més maca,
la més lluïda i animada,
la més acolorida i esperada,
i per contemplar-la no quedava
gairebé ni un trist pam.

Ha passat últimament,
a perdre molt lluïment
per manca de la presència,
de molta d’aquella gent
que per més comoditat
al seu sofà espaterrats,
se la miren des de casa seva,
escarxofats i a tot color,
badocs davant del televisor.

Malament per aquí anem!!!
si la cosa continua així!!!
Cal tothom al carrer sortir,
tal i com es feia antany,
i animar a les colles desfilant
que amb gran il·lusió i tenacitat
tant de temps hi han treballat.

Caldria que la nostra TV Roses,
enlloc de donar la passada en directe
ho fessin un altre dia en diferit,
i així el divendres a la nit,
la passada més lluïda,
més esperada i acolorida,
recobraria la seva bellesa,
i seria per tothom més divertit.

Esperant que els meus consells
siguin un per un ben escoltats
i que les meves últimes voluntats
es compleixin fil per randa
tal i com està manat.
Jo, el gran rei Carnestoltes,
us vull finalment desitjar
un molt bon fi de festa,
doncs amb aquest acte final,
per molt greu que a tots ens sàpiga,
dono per acomiadat el Carnaval!!

Vull donar a tothom les gràcies.
que donen vida al Carnaval,
aquest Carnaval de Roses
que alegra tant de personal;
a les colles, les comparses,
la organització i col·laboradors,
als dissenyadors i cosidores,
i a la policia municipal.
A tots els currants i ajudants,
gent de totes les edats
que cada any amb il·lusió renovada
fan que cada passada
sigui tan alegre i trepidant
I a vostès que ara m’escolten,
també els hi vull agrair,
per la seva gran paciència
i la seva fidel presència
de estar tots plegats aquí.

I ara tothom a ballar,
que la gresca continua!
i a fer moure l’esquelet
ja que dintre d’un ratet
s’ha haurà acabat la bacanal.
I aquell que no s’hagi divertit,
li caldrà esperar tot un any més
fins el proper Carnaval,

Tot recordant aquella dita
que de vegades és diu,
i no fou mai escrita;
que tan si vols com si no vols,
“qui ni hagut, ni hagut”.
Això ho deia un vell rosinc,
que ja fa temps està fet pols,
i per si no sabeu qui era,
li deien en “ROBACOLS”

Bona nit a tothom,
i bon vent i barca nova
per capejar el temporal
que durant la resta de l’any,
a tots els rosincs ens espera,
fins el proper Carnaval.

Moltes gràcies
FI.
Josep Maria Pastor

___________________________________________________

2012:

Molt bona nit a tothom!
i benvinguts al Carnaval de Roses,
el més gran Carnaval del món!!
Aquest és un fet incontestable,
que a hores d´ara avui en dia,
de ben segur ja ho sap tothom!
Jo, el Rei Carnestoltes,
que en vida m´heu idolatrat,
m´heu rostit com un pollastre
i m´heu cremat sense pietat
amb el meu vestit de gala
ara fa un moment a vora mar!!
Mes no us guardo cap rancúnia
doncs és aquest el meu destí,
i per més vegades que em cremeu,
tot emulant a l´au Fènix,
reneixo de les meves cendres
i any rere any sense mancança
retorno de la meva estança
per donar-vos la tabarra aquí.

Per contar-vos quatre fresques,
sobre alguns assumptes candents,
que passen en el nostre poble
al llarg de l´any en el dia a dia
i que es recullen amb molta cura,
en el nostre tradicional testament.

Són tantes les coses que guardo
en el bagul dels meus records
que les notícies se m´apilonen
i em posen un xic nerviós.

Vull començar amb agraïments
a tots els meus predecessors,
a tots aquells animats “poetes”
que van entonar les seves gracietes
al llarg dels anys i del temps.
Que em precediren amb noblesa
amb picaresca i justa certesa
en la confecció d´antics testaments:
En Josep Boix, Jordi Batlle,
Josep Forner, en Ramon Ripoll
també en Jordi Sastre,
l´Esteva Sala i molts més
que amb el seu esforç encomiable
han fet que la nostra tradició
perduri per sempre entranyable
al llarg dels anys i del temps.
———————————-
També vull tenir un sentit record,
per un rosinc, per un amic,
per en Joan Avellaneda,
que recentment ens va deixar.
En Joan, el Carnaval el sentia,
de forma molt especial.
sempre ajudava on més calia,
predisposat i amb alegria,
sempre generós i amical.
Moltes gràcies Joan,
per les teves grans virtuts,
per sempre et recordarem
amb molta estima i gratitud.
———————————–
I ara si que ha arribat l´hora,
de parlar seriosament
de les coses del nostre poble
i també de l´ajuntament.
Fem un repàs general
de tots aquells temes
que hem viscut al llarg de l´any,
abans que les retallades
i les posteriors clatellades
ens deixen sense vot ni veu.
Doncs la cosa està que trina
i enlloc de posar-hi sardina,
ho direm en veu alta i clara,
i vosaltres només escolteu!!
————————————–
Ara que tenim el nostre alcalde
al Congrés dels Diputats
esperem que s´en recordi
del seu poble tan aimat.
Que escombri cap a casa
quan es presenti l´ocasió,
a veure si el poble de Roses
en treu un profit millor.
Que els de Madrid la saben llarga,
i són d´allò més agarrats,
ja es nota amb la mala cara
dels dos lleons que hi ha a l´entrada
al Congrés dels Diputats,
que si els de fora són de pedra,
els de dintre també ho són,
doncs els polítics són una espècie
que són enemics de la pròpia misèria
i desacreditats arreu del món.
————————————–
El cas és que entre
els polítics i els banquers,
han arruïnat el nostre país
i per si no fossin suficients,
ara s´hi ha afegit l´Urdangarín.
I és que vivim en un país,
que està ple de xoriços,
i mentre uns estan pelats,
i no en tenen ni per menjar,
aquells que tenen el poder
es reparteixen els pastissos.
Tant sel´s dona que el populatxo,
que cada cop visqui pitjor,
mentre s´emplenin les butxaques
i com més plenes millor.
Sempre a costa del contribuent,
ells ja se´n cuidaran bé prou,
d’exprimir a tota la gent.
Els polítics i els banquers,
els notaris i procuradors,
ben lligats de les “manetes”
tots al infern de dos en dos!!
———————————–
Densa que tenim govern nou,
al Palau de la Generalitat,
ens han demostrat amb sobrietat,
com es fan les retallades,
a moltes empreses públiques
i a molts funcionaris de torn.
Fent un incís especialment
en dos departaments cabdal
com són, ensenyament i sanitat.
Amb les famoses retallades,
el que si han aconseguit,
que l´atur a casa nostra
cada cop causi més neguit.
Seria molt d’agrair,
als nostres mandataris catalans,
que la seva prioritat fos,
de crear llocs de treball,
enlloc de anar-los escapçant.
Que si això va per aquest camí,
aviat no es podrà viure aquí,
i aquest país tan bonic que és Catalunya,
es quedar`més sol que la una
doncs si aquí no es troba feina,
tota la nostra joventut
de la seva estimada terra
tocarà el dos i tindrà que eixir!
———————————–
I ja de tornada a casa nostra
parlem del nostre Ajuntament,
que arran de les últimes eleccions
hi ha hagut canvi de dirigents.
El quatripartit se´n va anar en orris,
amb la Casa Mitjana al cap davant,
i han tornat aquella colla
coneguda com “els d´abans”.
I ara ens governen de nou
al voltant d´una flamant taula
molt cara i molt elegant.
És una taula ovalada
que te forma de ferradura
i que ha costat molts diners.
Cal un xic de cara dura
per malgastar tanta pasta
a càrrec dels contribuents
amb tanta lleugeresa i desmesura!!
Els regidors que s´hi asseuen
diuen que s´hi està molt bé!
Calia una taula tant cara
per arreglar quatre coses i a voltes, discutir-se com gats?
Si per una cosa assenyada,
més d´una vegada
en diuen deu disbarats!!
Però com qui paga és el poble,
vinga taula de diseign,
i és que a voltes sembla
que els nostres polítics locals
s´han empassat el seny.
Per cert: i la taula antiga,
on ha anat a parar?
Al camió de la brutícia?
no se´n té de ella cap noticia.
Ningú sap on pot estar?
—————————-
El pobre Pillo s´ha quedat,
sense lloc a l´ajuntament,
i ara no té no vot ni veu,
al voltant de la gran taula,
i no pot vigilar a la gent.
Bé, així és la política,
ara hi ets, i ara no hi ets!
Ara no podrà controlar les tifes
ni els gossos pels carrers,
Tampoc les bosses de deixalles,
ni llufar-ne els seus papers.
És una manca important
que al voltant de la flamant taula,
per dinamitzar els plenaris
ni hi hagi el Senyor Danés.
Una altra baixa destacable,
és la de Agustí Donat,
que en veure el vaixell a la deriva,
al·legant motius personals
la cadira ha abandonat.
Es que la moguda consistorial,
és molt ferotge i agressiva,
i només es pot dur a terme,
si al final de mes cau algun ral.
————————————
En Xispa sembla haver aportat
en el consistori municipal
una mica de frescura,
un xic d´aire renovat.
Malgrat estar a l´oposició
cada seva intervenció
està plena de cordura.
Benvinguts la gent de poble
al nostre “excel·lent” Ajuntament,
que el que cal són cares noves,
i que vetllin pels demés.
– Ja està bé d´aquells polítics
que només hi van pels diners!
————————————
Des de la passada comtessa
de les eleccions municipals
cada cop els del PP
més adeptes van sumant.
I al voltant de la gran taula
del bracet amb convergència,
van amb concòrdia governant.
I als seus socis del passat
els destronats socialistes,
ara els hi fan pam i pipa,
i nolts projectes fets conjunts,
actualment els semblen disbarats!!
——————————————
Què en farem de totes aquelles infraestructures?
Ca l’Anita, safareig públic
i l’antic Ajuntament?
totes pairabé estan acabades,
però no s´acaben mai de fer!
Això és a can penja i despenja,
i cada cop que entra un govern nou,
sempre és prioritari anar en contra
del tot el que l´altre consistori
hagi fet durant el seu mandat
i de seguida es diu; prou, prou, prou!!
—————————————–
Tot això encara es podria entendre,
si tot no costés tant diners,
que finalment es llencen per la finestra,
sense cap pena ni gloria
per inri dels contribuents.
Aquests son els de sempre,
els que toquen de pagar,
vostè, aquell i l´altre,
mentrestant es fan inversions
sense les oportunes previsions
i tots els ajuntaments,
en quan acaben els calers,
escuren les butxaques del poble,
malgrat que a moltes persones,
ja no tinguin més diners.
Parlem-ne d´aquest problema,
que són temes molt candents,
que interessen a tot el poble
i també a tota la gent.
————————–
Quin entrenou que s´ha muntat
amb la casa de l´Anita
a la Plaça de Sant Pere
on hi havia l´estanc.
Ara el nou ajuntament
aquella singular façana
diuen que no els agrada
perquè té masses forats.
I mitjançant una enquesta,
a bombo, platillo i orquestra,
es preguntarà a la gent,
quina és la seva opinió:
Si cal refer-la de nou,
per donar-li solució?
Vinga gasto, vinga despesa,
tornen a llençar més diners!!
Com que calés en hi ha de sobres,
desfem les obres dels demés.
I és que cada cop que a Roses
quan entra un Ajuntament nou,
amb les obres dels anteriors mandataris
ressorgeixen els mateixos rosaris
i es munten grans enrenous.
I ara per més desgràcia,
del terrat de ca l´Anita,
una ratxa de tramuntana
va fer tombar el ventilador.
El cas és que és molt curiós,
veure aquell estrany artilúgi
allé penjat en front del mar
la impressió que dona és,
que un fort dia de tramuntana
et pot caure pel cap.
Malament ha començat,
l´edifici de ca l´Anita,
la seva particular singladura,
si ella aixequés el cap,
en veure tal estructura
molt possiblement,
li agafaria un fort atac
davant tanta desmesura.
—————————-
Quina moguda s´ha muntat,
quanta fresa que hi ha hagut,
i mentrestant el Club de Rem,
es van quedar sense llagut.
Tot aquell grapat de joves,
que practicaven l´esport
i que competien remant,
es van quedar sense barca,
doncs l´ajuntament va decidir,
que ell en té la propietat.
Tot el que es fa de paraula,
no té mai cap valor,
les paraules se les emporta el vent,
i en el cas que ens ocupa,
el llagut i els deu rems,
sel´s ha endut l´Ajuntament!
No hi hauria estat molt millor
una solució salomònica?
Partit el llagut per la meitat.
i un cop ben tallat i mesurat,
juntament amb els cinc rems
tindriem mig llagut cada un
Club de Rem i Ajuntament.
I cada un amb el seu tros
tothom quedaria content!!
——————————-
En el safareig públic de Roses,
no se sap el que hi han fet!
Enlloc de ben embellir-li-ho
encara l´han espallat més.
Ha passat d´estar tot tancat
com un convent de clausura
a ser un espai tot obert,
abandonat i ple de bassura.
Es podrà fer un concurs de ideés
a veure que s´hi pot fer,
per donar-li una utilitat
i una digna raó de ser.
Per exemple, una piscifactoria,
de llobarros de cultiu
itreure els que hi ha a la badia
que tenen molt poc atractiu.
Amb un tres i no res,
mataríem dos pardals d´un tret
i a més de millorar la imatge,
tant en terra com en mar
tindríem un Roses més net,
i també millor endressat.
—————————–
Entre les perles de Roses,
que configuren el nostre
patrimoni històric i cultural,
h ha el Castrum Visigòtic
que corona el cim del Puig Rom
amb una vista sensacional.
Està totalment oblidat
i també mal indicat,
és molt difícil de trobar-lo.
Malgrat que un cop has fet el cim
t´adones que el que allí tenim
és d´un valor extraordinari.
Immenses parets de pedra,
vestigis de velles cultures,
que malgrat la seva envergadura
està infravalorat.
Senyors de l´Ajuntament
us demano que tingueu cura,
d´aquest important monument
car a més d´estar oblidat,
trobar-lo és tota una aventura!!
———————————-
Dansà que Rosesnet,
ja no recull la bassura,
tal com he feia antany
i ja no fa el porta-porta,
tal com ha fets molts anys.
El poble està molt més net
és una agradable imatge
que ofereixen nostres carrers
a tots els nostres visitants.
Però els soferts contribuents,
ara els hi estalviem molta feina
a la empresa de Rosersa,
i per tant també molts diners.
Podrien tenir un detall
i fer-nos un descompte adient,
en el impost de les bassures,
i així els vilatans de Roses
estarien tots més contents.
(Amor con amor se paga)
——————————
En el recinte firal,
on va tenir lloc l´any passat
la fira de la Festa Major,
just un parell de dies abans,
es va llaurar el camp llindant,
per impedir que hi estacionessin
tots els vehicles a motor.
Molt curiosa maniobra,
i també molt sorprenent
el fet de llaurar un camp,
perquè no entrin ni cotxes ni gent!!
El van deixar-lo ple de sots,
per després no plantar-hi tan sols.
ni patates, ni alls, ni ceballots.
Aprofitant que el mes d´agost,
és quan es planten els calçots,
si llavors ho haguessin fet,
ara, pel Carnaval de Roses
hi hauria calçots per a tots.
——————————-
El carrer Nou per fi s´ha acabat!!
hi han posat arbres i seients,
per poder asseure-hi la gent.
amb una il.luminació molt adient.
però cap aparcament hi han deixat.
Cap problema, resignació!!
com que aviat sobraran
aparcaments per tot arreu,
doncs amb els nous preus
sempre més cars dels carburants,
tothom tornarà anar a peu.
Vinga places, vinga arbres,
i bones il.luminacions,
que ja vinfran les bretolades
i ho trinxaran per tots cantons.
———————————–
Per altra banda està clar
que de aparcaments hi ha mancança
i en especial a l´estiu.
En quan venen els turistes
a gastar o fer l´aperitiu.
Es fan un tip de donar voltes
per tots els racons de Roses,
i en no poder aparcar el cotxe
tots fugen cap un altre niu.
—————————-
Jo el rei Carnestoltes,
amo i senyor per 4 dies
de tristeses i alegries,
de tot el poble de Roses.
Vull fer palès en aquest testament
el meu neguit, el meu enuig,
en veure tan de rebuig
sobre una qüestió cabdal.
No entenc com aquest poble,
d´arrels tan marineres,
que li agrada tant la gresca,
i tan amic del Carnaval.
No tingui a hores d´ara,
un Museu de la Pesca,
com altres pobles tenen
al llarg del nostre litoral.
Passen anys i Ajuntaments,
juntes de cofradies
i ningú aquesta qüestió
se la pren seriosament.
“Qui oblida les seves arrels,
perd la seva identitat”,
això en ho recorda en Raimon,
que ho canta arreu del món
i és una gran veritat!!
Desitjo que aquesta meva proclama,
a la gent que pertoqui, se l´escolti,
que ho tingui en comte, que hi reflexioni,
i que no caigui en sac foradat.
———————————–
Amb tantes prohibicions
no sé on anirem a parar,
cada cop tot està pitjor,
tan en terra com en mar.
que quan ens visítin els turistes
es trobin un lloc ben cuidat.
Car quan vinguin els alemanys,
i no trobin les platjes ben arranjades,
a l´igual que tot el poble restant,
la promoció es pot girar en contra
i les tant innovadores ambaixades,
els hi pot passar com les sardanes,
que tal com es fan, es desfan…
————————————
Un establiment centenari,
amb 112 anys d´història
aquest any ha tancat portes
doncs en Ramón i l´Anna
finalment s´han jubilat.
Romandrà en nostra memòria
l´establiment de Can Mallol,
una sublim confiteria
que al poble de Roses oferia
molt bon servei i qualitat.
Fou fundada al mateix any que el Barça,
ha passat per tres generacions,
venen bons tortells i bons torrons
i pastissos excel.lents,
que eren, un plaer pels paladars
pel bon gaudir dels seus clients.
Ara però a Can Cairó,
ja s´estan fregants les mans,
doncs sense tan digne competència
amb bona feina i paciència
fàcil és de suposar
que amb el bon fer de cada dia,
les vendes augmentaran.
Bona sort i salut,
per en Ramon i l´Anna,
i gràcies per tots aquests anys
del vostre servei impecable.
Vosaltres ens heu endolcit
una bona part de la vida,
de forma constant i admirable
amb vostra professionalitat
i dolços immillorables.
—————————-
La revista de la Veu,
que és tan neutral i independent,
mes rere mes compleix
amb el seu deure rigorós
de ben informar a la gent.
Es una eína indispensable,
de rigorosa propaganda
que sempre bufa d´un costat.
I com que els que manen ara,
són tots ells del seu grat,
per a ells són tot lloances
i pel soferts socialistes,
que mes rere mes sense mancança
els hi plou per tots costats.
Ah!! i les portades de La Veu.
enlloc de ser grises i tenebroses
tal i com eren abans,
ara són alegres i divertides
amenes i acolorides,
-ja veurem fins quan duraran…
———————————-
L´associació de comerciants
del nostre estimat municipi,
l´any passat va complir 10 anys
d´esforços i sacrifícis.
Vull desitjar a la nova junta,
que porta el nom de: ACOR,
bona feina i moltes èxits,
s´ho desitjo de tot cor.
És una tasca feixuga,
sempre digne de agrair,
que un grapat de persones,
tinguin en el seu neguit
que el comerç de Roses
sigui quelcom a compartir.
Treballar desinteresadament.
pel nostre comerç de Roses,
és un objectiu molt noble,
és una tasca que els honra,
i també molt abnegada
de poder-ho aconseguir.
—————————
Cada any passa el mateix,
cada any la mateixa història!
A la Plaça de Sant Pere,
durant les festes de Nadal.
tots els locals tanquen
i no s´hi veu ni un parda!
Només el Poke te Crec,
es queda tot solet obert,
ell només en solitari,
obre les portes a diari.
Quanta tristesa! quanta solítud!
regna en la Plaça Sant Pere,
durant les Festes de Nadal,
no hi ha res més que quietud.
Si volem que vingui a Roses,
més gent, més visitants,
tan a l´estiu com a l´hivern
cal que ens traguen la son de les orelles
i potser que comencem
a obrir portes i finestres,
i despertar el nostre comerç.
Que si no ho fem nosaltres
no ens ho faran pas els demés!
———————————-
El grup de teatre de Roses,
recentment ha complert 30 anys,
de la seva èxitosa existència
i amb molt esforç i paciència,
any rere any s´han superat
amb l´esforç i professionalitat
Amb la seva tenacitat,
són un exemple vivent
d´unió, de força, d´una gent,
que formen un gran família,
d´un equip en definitiva,
que magistralment dirigits
per l´ignasi al cap davant,
aconsegueixen quelcom important,
i és que el nom de Roses
cada cop sigui més gran,
arreu de les nostres contrades,
i també molt més enllà.
Els desitgem una llarga vida,
farcida d´èxits i emocions
de bona feina i vibracions
durant molts més anys,
i amb la mateixa sintonía.
Moltes felicitats i endavant
amb la vostre tasca exemplar,
– Que la funció continua!!
no s´ha acabat!! companys!!
pel gaudi del vostre grup
i també de tots plegats!
—————————-
Actualment com tothom sap,
els nostres pescadors estan en veda.
Un mes sense sortir a la mar,
un llarg mes de sequera.
Sembla ser que el peix s´acaba.
que la pesca va minvant,
i cada cop que hi ha menys peix a la mar.
El preu del peix va a la baixa,
i els costos van augmentant.
Entre l´alt preu del gasoil,
les poques pesqueres existents,
i la competència del peix foràni,
que a ningu no li estrany
que cada cop més pescadors
no vulguin sortir a la mar
per guanyar-se el sou diari.
Sort que ara amb la veda,
és més segur que cobraran,
però no em direu que és una pena
que per guanyar quatre monedes,
sigui millor no treballar.
—————————-
I finalment per acabar,
aquest testament d´enguany,
jo el difunt rei Carnestoltes,
vull agrair la vostre paciència
al igual que vostre presència
i a tothom vull desitjar:
que tingueu un bon fi de festa
i que hagueu gaudit a mansalva
del nostre tradicional Carnaval.
On sempre regna la alegria,
del primer a l´últim dia,
i és ple de disbauxa i bacanal.
Visca el Carnaval de Roses!!
que ens aplega i ens uneix!!
Ens alegra i dignifica,
com a poble ens identifica
i cada any ens rejoveneix.
Cal pensar que el Carnaval
és com la vida mateixa,
són quatre dies mal comtats
i cal aprofitar-los molt bé,
ja que passen molt de pressa
i cal gaudir-los de ple,
del primer a l´últim dia,
i sense privar-se de res.
——————————
Ara ja com a comiat,
us dic bona nit i bona hora,
que ara el que toca és ballar
fins que s´esgotin les forces,
tot aquell que encara en tingui,
i aprofitar fins el màxim
els ultims instants del Carnaval.
Tot esperant que l´any que ve,
sigui millor que el present,
ple de salut i bon humor
alegria i ben estar,
i força pasta per gastar.
Que el nostre Carnaval
sigui sempre alegre i musical,
és un desig del tot sincer
per a tota la gent de Roses
i per la resta del món mundial.
Molt bona nit, moltes gràcies,
i fins l´any que ve!!
de part del difunt Carnestoltes,
que ara de fred, ja no en té !!!!

___________________________________________________

2011:

Bona nit i benvinguts,
benvinguts i bona nit,
se us saluda cordialment
a tots els aquí presents,
siguin rosincs o forasters,
extraterrestres o estrangers.
Aquí només hi ha bona gent
ple de bon rotllo i molt contents,
tothom a punt per escoltar,
el nostre tradicional testament.
——————
Heu-nos aquí un any més,
un altre cop reunits
un xic tristos però eixerits,
per plorar desconsolats
pel difunt Rei Carnestoltes.
——————
Que recentment ha traspassat,
després d’un bon fart de vi,
quatre dies i nits sense dormir,
avui ha fet l’últim sospir,
i les dues potes ha estirat.
El difunt Rei Carnestoltes
avui l’han cuit com un varat,
a las graelles del infern,
tot rostin-lo volta i volta.
Car durant el seu regnat
ell ha fet tants disbarats,
que a la foguera l’han cremat
com si fos Joana d’Arc,
per capsigrany i poca-solta
—————–
I és que el Rei Carnestoltes,
és amo i senyor de la disbauxa,
ell n’és l’ànima del Carnaval,
del nostre poble de Roses.
Sense aquest singular personatge,
mai més res, seria igual.
Quatre dies de gresca
quatre dies sense dormir,
aquí el que compte és la rauxa,
que no s’aturi la disbauxa,
i del Carnaval, saber-ne gaudir.
—————–
Enguany, com que estem en crisis,
d’en Carnestoltes, el seu testament,
per tal de res no gastar,
no ha passat per la notaria,
ja que això uns calerons costaria,
i se’ls ha volgut estalviar.
I amb aquests quatre calers,
que ha pogut esgarrapar,
ell s’ha fet un entrepà,
de pa amb tomata i botifarra,
i així amb tota la barra,
aquests diners s’ha petajat.
——————–
Creiem que és molt oportú
el fet de voler homenatjar
i donar moltíssimes gràcies,
a totes aquelles persones
que fan que sigui possible,
que el nostre Carnaval,
any rere any sigui important.
I agrair a tot el personal
de les colles i col•laboradors,
que hi dediquen tantes hores,
amb el seu treball abnegat;
entusiastes colles de pintors,
col•laboradors, electricistes, muntadors,
maquilladors, conductors i cosidores,
organitzadors i ajudants de tota mena,
que amb bon humor i molta feina,
hi dediquen llargues estones
en aconseguir que el Carnaval
sigui sempre molt especial,
i aplegui milers de persones.
Són tot un exercit de voluntaris,
que sense cobrar sous ni salaris,
amb sa constància diària
lluitant contra el calendari
treballen sense defallir,
perquè Roses pugui gaudir,
un any sí, i altre també
del seu Carnaval extraordinari.
——————–
I comencem seguidament,
a donar pas al testament
que la gent està impacient,
per saber noticies fresques,
i algunes noves xafarderies,
que en això el poble de Roses
en soms grans especialistes.
Doncs en tenim una gran fàbrica,
començant per l’ajuntament
i acabant per les escombraries.
—————————
Arrencarem amb l’ajuntament,
com no podia ser d’altre manera,
doncs hi ha tanta polseguera
que gairebé es pot tallar.
Aquest any és molt especial,
doncs ben sabut és per tothom,
que el mes de maig hi ha eleccions,
en el consistori municipal.
I els nostres politics locals,
estan tots un xic nerviosos,
per obtenir un bon lloc,
en la graella de sortida.
I assegurar-se una cadira
que sigui còmoda i poc dura,
per arribar al gran “poder”
tan anhelat per tothom
per la pròxima legislatura.
Per governar amb “cordura”,
durant els pròxims quatre anys,
que és el temps que dura
cada contesa electoral.
——————–
La Magda Casamitjana diu,
que vol quatre anys més,
governar un altre mandat,
que li cal un xic més temps
per enllestir unes quantes coses
que li donen voltes pel cap.
Mentrestant la oposició,
diu que només sap vendre fum,
moltes promeses fantasma,
molts de projectes extractes,
hi que ha perdut el rumb.
La polèmica està servida,
doncs qui dels dos té la raó:
Els arguments de la Magda,
o els retrets de la oposició?
————————–
Els de convergència i unió,
se’ls hi ha complicat la cosa,
sembla que algú fa molta nosa
i són dos que volen manar.
Davant d’aquest enrenou
i de tanta mala maror,
potser seria molt millor
de fer un canvi de nom,
i en lloc de dir com es diuen,
dir: Convergència i Des-unió.
————————-
També esquerra republicana,
per les pròximes eleccions
han canviat d’estratagema
i per donar-li més gruix
han canviat per gent aliena.
“Gent del Poble” és el seu nom,
hi ha cabuda per tothom,
és tracte de gent molt planera,
amb moltes ganes de treballar
i el poble de Roses governar
per que sempre tiri endavant,
i que mai vagi enrere.
————————–
Els del GIR han partit palles,
i un cop ja han aconseguit
els seu objectius prioritaris.
Cara les pròximes eleccions,
un xic per tot s’han repartit
per poder treure’n profit,
i durant quatre anys més
poder cobrar uns bons salaris.
—————————-
El Pillo diu que aquesta serà,
la última vegada que es presenta.
i per si de cas ja s’ha preparat,
la seva petita “residència”.
Les males llengües fan córrer,
que per la seva construcció
no hi havia la llicència,
o potser si res més no,
és de dubtosa procedència.
————————-
Els del PP van matxucant
amb el seu rotllo de sempre,
i poc a poc mentrestant,
els seus vots van augmentant
i també els representants,
dins el consistori “rosense”.
——————
Amb tantes opcions polítiques,
com aquesta vegada hi haurà,
el sempre sofert populatxo,
no sabrà a qui votar.
Tots prometen el cel
i alguns també les estrelles,
molts electors tenen recel,
que no els tornin a prendre el pel,
com si fossin un ramat d’ovelles.
—————————
De la Sala del Ball,
també us en volem parlar,
doncs amb tota la remodelació,
que en el futur s’hi vol fer,
un cop estigui enllestit,
aquest projecte ambiciós,
tan ufanós i tan pompós.
Per anar allí a ballar,
ens caldrà vestir de 21 botó.
El projecte és espaterrant,
és modern i transparent,
serà un centre d’oci i cultural,
i obert a tota la gent.
Però per veure’l acabat,
el més important és començar.
——————————-
A la plaça del teatre,
hi ha uns esglaons molt traïdors,
doncs els badocs de torn,
hi cauen de dos en dos.
És estrany, sembla impossible,
que arquitectes i enginyers,
dissenyadors d’aquesta plaça,
que ha costat tants diners,
i que han sortit de les butxaques
de tots els contribuents,
facin aquestes grans pífies.
¿Serà que no en saben més?
———————–
Quina moguda els bancs i les caixes!!
Renoi!! no saben com fer-ho,
per guanyar més calés!!
De crèdits pocs i cues llargues,
a les oficines i els caixers.
Diuen que ara són pobres,
que no tenen prous diners,
i mentrestant moltes famílies,
per menjar, no tenen res!
Moltes han perdut la feina,
i ara no poden pagar,
la hipoteca que firmaren,
i ara la casa allà on viuen
les entitats de bancs i caixes
solidaris amb les famílies
els hi volen tot embargar.
————————
Voldria fer públic i notori,
una queixa que és molt present,
i que cada any que passa
s’hi apunta cada cop més gent.
I és que moltes persones de Roses,
en quan arriba el Carnaval,
enlloc de gaudir-lo com cal,
agafen i foten el camp.
Molts se’n van a la Molina,
d’altres marxen a l’estranger.
Diuen que en el nostre Carnaval,
ja no s’hi troben prou bé!
Massa mam i massa fresa!
que els atabala tanta festa
i prefereixen lluny sortir
a un lloc fora de Roses,
enlloc del Carnaval gaudir.
Malament anem per aquest camí,
doncs, si això pren embranzida,
cada any que passi, dia a dia,
enlloc de tenir tanta vida,
el gran Carnaval de Roses,
a poc a poc, es pot morir.
———————–
Finalment “La Perola”
tota a terra anat a parar,
i aquella estreta vorera,
força més amplada tindrà.
Ja era hora, que l’ajuntament,
prengués aquesta decisió,
car aquesta construcció,
malgrat ésser molt del poble
i del pòsit del pescador.
Era un entrebanc que feia nosa,
era com un gra de formigó,
i que igual que en Carnestoltes,
finalment li ha arribat l’hora
de passar a una vida millor.
———————
M’he assabentat que el mes de març,
es vol arranjar el safareig públic,
i també tot aquell espai.
No sé si és gaire bona idea,
doncs el pobre està molt vell,
i ple per tot de rovell
mes cal pensar i no oblidar,
que tot el que es faci amb ell,
caldrà sempre tenir cura
de nits i dies vigilar.
Car tot el que està al carrer,
enmig de la via pública
tot està mig venut
i gairebé tot molt poc dura.
————————
Els que estan ara molt contents,
són els col•lectiu dels fumadors,
que els fan fumar tots al carré,
doncs molesten amb les olors.
Ara, això de fumar una cigarreta,
és un delicte molt greu,
doncs només es pot fumar a casa,
al carrer, aturat, o anant a peu.
Mentrestant robatoris, drogues,
alcohol, furts i “maleants”,
acampen tant com volen,
les vivendes i cases violen
i cada dia van augmentant.
La tant lloada democràcia
que símbol és de llibertat,
als fumadors, sí que els castiga,
els persegueix i els descrimina,
mentre que delictes molt més greus
la llei es gira de costat.
————————–
El Restaurant del Moll,
que ara ja descansa en pau,
després d’un pilot d’anys,
se li va esgotar la concessió,
i finalment la administració
sense cap contemplació,
de cop l’ha fet enderrocar.
Vinga més gent al paro!
Més persones a l’atur!
més famílies sense feina,
i això sí que és un cop dur!
¿Tanta i tanta nosa feia,
aquest emblemàtic local,
que en menys que canta un gall,
hagi volat com un pardal?
——————————–
Aquest nou any 2011,
any de crisi galopant,
va començar amb alegria,
però poc, molt poc va durar.
Amb la pujada de la llum,
del gas i la gasolina,
apart de molts més productes,
tots necessaris per la vida.
Cada cop cal apretar més,
els forats del cinturó.
I ara per arreglar-ho,
a molts futurs jubilats
els hi retarden la pensió.
Diuen que la gent viu massa,
que abans, ens moríem més aviat.
El cas és que no saben com fer-ho,
perquè cada any que passa,
pagar menys als jubilats.
————————-
El govern que tenim ara,
els d’aquí, i els de Madrid,
de malgastar diners públics,
ja s’han fan un bon tip.
I per més que s’apugi l’IVA,
el tabac, aliments i l’alcohol,
ens cusen tots a impostos,
malgrat que això a tothom dol.
No tenen mai prou pasta,
mai diners en tenen prou.
¡Que fàcil és esprémer,
la mamella de la vaca,
tant si fa sol com si plou!
——————–
Rosesnet ha declarat,
la guerra bruta a la bassura,
i ha decidit d’un plegat que,
anem amb bosses carregats
als contenidors soterrats,
i dipositar a dintre reciclats,
la deixalla amb molta cura.
S’ha acabat la recollida,
porta a porta, tal i com,
des de sempre s’havia fet.
I ara així el nostre poble,
amb nostra conducta cívica
serà un poble més net.
Però ja que tot el veïnat,
ara els fa, de la feina la meitat,
ja ens podrien fer un rebaix,
del impost municipal,
o un descompte gentil.
I tothom ho acceptaria,
satisfets amb alegria,
els donaria gràcies mil.
—————-
Enguany amb la Estació Nàutica,
hem fent un grans avens,
doncs vindran molts turistes,
per gaudir dels esports nàutics,
que ofereix la nostra badia,
on hi bufen tots els vents.
De moment s’ha començat,
amb molta il•lusió i empenta,
i alguns objectius ja s’han lograt
tot molt ben organitzat
de forma èxitosa i correcta.
Els desitgem molta sort!
que la iniciativa prosperi!
i no es quedi en un principi,
doncs a Roses prou li cal,
algunes iniciatives igual
per poder tirar endavant,
amb tenacitat i feina ben feta.
———————-
Durant les festes de Nadal,
la plaça de Sant Pere era un desert.
car tothom tenia tancat
doncs hi feia un xic de fred.
Però si es vol que a Roses,
hi vingui turisme tot l’any,
cal que més locals obrin
i que no se’n tanquin tants.
Només el “Poke te crek”,
va mantenir sa presència,
només ell tenia obert
amb voluntat i paciència.
Si volem ser com Platja d’Aro,
o un indret turístic important
cal allargar la temporada
i oferir més servei als visitants.
Cal que els comerços es despertin,
i que obrin més temps,
tot al llarg de l’any,
invertir amb qualitat i paciència
i anar-se renovant.
——————————
Enguany vull convidar,
a tots els aquí presents,
anar al Bulli un dia a dinar,
sense res haver de pagar
i així tothom estarà content.
Cada un, hi és convidat,
car el millor cuiner del món,
que és en Ferran Adrià,
a tots els rosincs vol invitar,
a fer unes degustacions
d’un variat de canelons
amb un farciment generós
de mongetes i cigrons.
I unes postres molt lleugeres,
per tot seguit tocar el dos.
Brindar amb cava tots plegats,
per que el seu nou projecte
tan futurista i encisador,
tiri endavant amb germanor,
i tingui èxit arreu del món.
Que de Roses sempre se’n parli,
sempre bé, lo bo i millor.
i que la nostra gastronomia
millori sempre, dia a dia,
i mantingui ben alt el llistó.
———————
Va ser grossa, va ser cap d’alt,
la que es va armar pel “Hallowing”,
o sigui “la nit dels morts”
el dia 30 de octubre
en el teatre municipal.
Va ser forta i molt sonada,
va ser una garrotada
per la colla de “l’embranzida”,
que els va fer bastant de mal.
Per fer una simple
representació teatral,
aquell dia de la por,
en el teatre municipal,
no els van donar permís,
fins a l’últim moment.
I és que a Roses tenim gent,
com la colla “l’embranzida”,
que fan coses i donen vida
al nostre actual jovent.
Cal donar-los un cop de mà,
i no posar pals a les rodes,
que el que importa és que a Roses,
tant la gent gran, com el jovent
gaudeixin sempre d’un bon ambient,
i s’organitzin moltes coses.
———————
Els de la colla de l’ACOR
l’associació de comerciants,
de nostre poble de Roses,
també els vull deixar un record,
perquè hi vagin pensant,
en un futur quina en faran,
per animar la economia.
Varen començar molt forts,
amb unes festes molt boniques,
i poc a poc se’n desinflat,
un xic de braços s’han plegat
i ara van amb xiques-miques.
Esperem que aquesta crisis,
foti aviat el camp d’aquí,
perquè així tot bon veí,
gasti forces calerons
i empleni fins d’alt els “caixons”
de tots els nostres comerciants.
———————
Poc a poc es van arranjant,
alguns carrers del casc antic,
del nostre poble de Roses,
perquè tot quedi més bonic.
Ara toca el Sant Sebastià,
i després potser el Sant Isidre.
I així tot quedarà
més espaiós i accessible.
Però ja vindrà l’estiu,
amb l’ocupació de via pública,
es tornaran a fer els carrers petits,
tots plens de trastos i encongits
i caldrà passar de mica en mica.
I ara parlem del Carrer Nou
que també el volen arranjar,
i les voreres eixamplar
per donar-li més excel•lència.
Una vintena de parkings
se’n aniran a can pistraus.
però com que d’aparcaments
en sobren aparentment ,
al centre i voltant del casc antic,
enlloc de fer-ne de sobres,
ens els van treien de xic en xic.
—————————-
Voldria fer un toc d’atenció,
i una necessària reflexió,
a tots aquells participants
que sempre van desfilant
a les rues del Carnaval.
Cada cop a les passades,
hi és més present l’alcohol.
Es beu pel davant i pel darrere,
i una bona petanera,
la pot agafar qualsevol.
Cal fer atenció a la gent menuda,
que també van desfilant,
doncs l’alcohol és beguda,
que els hi pot fer molt mal.
Cal anar amb molta cura,
amb aquest “petit” detall,
perquè no hi hagi problemes
ni un futur, ni ara, ni mai,
És un problema cabdal,
que es pot escapar de les mans,
dóna una pèssima imatge
i desllueix el Carnaval
———————–
Després molts anys treballant,
picant pedra i restaurant
i una grua fent de guarda,
el Castell de la Trinitat,
finalment s’ha inaugurat,
i ara veurem que passa.
¿Quin destí el castell tindrà,
quin futur ara li espera?
¿Serà un lloc per passejar,
un cop d’ull allí donar,
o potser fer-hi una discoteca?
Senyors de l’ajuntament,
facin un savi pensament,
per donar una digne utilitat
al Castell de la Trinitat.
A veure si algun il•luminat,
se li encén de cop la bombeta,
per donar digne us al castell,
que pel fet de ser molt vell,
pot contar mil i una historieta.
———————–
Un tema que és repetitiu,
en quan arriba l’estiu,
són els “top manta” al passeig,
i la seva venda ambulant,
que cada cop es fa més gran.
Sembla que hi tenen tot el dret,
i cada any és més difícil,
solucionar aquest problema,
i poder fer-ne net.
Tolerància zero, ens van dir,
envers aquest col•lectiu,
que sempre fan la viu-viu,
amb sa competència il•legal.
Sembla que això no té remei
i caldria fer complir la llei,
d’una vegada per totes,
abans no ens facin fora ells.
(Ostes vingueren i de casa ens tragueren)
———————–
Quin detall més adient!
quina bona pensada!
recordar-se’n d’en Xameca,
el nostre artista més gran.
La seva magna exposició,
que va tenir lloc a la Ciudatella,
de principi fins el final,
va ser una obra molt bella,
que va brillar com una estrella
amb la seva pintura original.
En Xameca ens va deixar,
un molt valuós llegat,
orgull del poble de Roses,
per a la seva posteritat.
Aquest entranyable homenatge,
que en record seu, va tenir lloc,
va ser molt digne i merescut,
i es va fer amb tot el cor.
———————–
Enguany el pessebre vivent,
sembla hi ha hagut menys gent,
segons veus autoritzades.
Això d’haver de pagar,
per al recinte poder entrar
fa un xic de mal a les butxaques.
Mes aquest acte generós,
de pagar dos euros, dos,
per persona i entrada,
i només per la gent gran.
Per restaurar serviran,
les imatges de l’església,
que bona falta els hi fan,
després de tant temps descuidades,
i així, poder-les conservar
i per molts més anys admirar
sempre ben acompanyades.
I és que tot és molt costós,
el fer pessebres i processós,
calen mitjans i “recursos”,
si no tot això es perdrà,
i Roses un altre cop esdevindrà
un tranquil ramat d’estruços.
——————————-
I es que a Roses, som així,
som gent d’empenta i foguerada.
Ara també fem la processó
quan s’escau Setmana Santa.
¿De on surt tanta devoció,
després de tants anys aletargada?
Veurem quan temps durarà,
aquest esclat de fervor,
que camina a so de tambor
per carrers i carrerons,
tot fent la lenta passejada.
———————–
Sobre el tema de la pesca,
també un xic en vull parlar,
doncs cada cop és més difícil
el fet de poder sortir a pescar.
La vida a mar ja no és el que era,
i de problemes no en manquen,
començant pel carburant,
que el seu preu sempre és canviant,
i mai és barat i sempre és car.
Els preus a la subhasta
estan totalment descontrolats,
pels peixaters es paga massa,
pels pescadors, és molt barat.
Les captures han minvat,
en tot el mar Mediterrani,
i com que entra molt peix foràni,
això fa que tot plegat
les butxaques dels pescadors
estiguin sempre a precari.
—————————-
La construcció està aturada,
i d’això ja fa massa temps,
no es fa cap pis, ni cap xalet
i ningú sap ara per ara,
quan temps serà la durada,
doncs ha fet un gran espetec.
La bombolla immobiliària,
ja fa temps que va explotar,
la inflada va ser tant desmesurada
que ha fet un pet com un aglà.
S’ha acabat la bonança,
de totxanes, grues i parets,
doncs hi ha tanta cosa en venda,
que potser de obra nova,
ja no se’n farà mai més!
I ara tots els bancs i caixes,
tenen tant per col.locar
que ara totes fan rebaixes,
i moltes immobiliàries
ja han hagut de tancar.
—————————
La revista de la veu,
redéu! que fort que pica!
Allí, no se salva ni Deu,
i cada membre de l’ajuntament,
que està en el govern,
no s’escapa de sa crítica.
Es nota que les eleccions,
cada cop estan més properes,
i mica en mica mentrestant,
tota en pes l’oposició,
té a punt la munició
per poder passar a la acció,
i fer saltar a la Casa Gran.
(Perdó, volia dir “Casa Mitjana”)
———————
Que Roses és de nit,
un poble molt avorrit.
això ho sap tot el jovent,
que no sap que pot anar fent,
per tal de poder-se divertir,
Com que no hi ha indrets,
per poder passar bons ratets,
els cal agafar els cotxets
i sortir més lluny d’aquí,
per poder un xic gaudir,
fins les tantes del matí.
¿Tant i tant difícil és,
el crear espais de lleure?
Perquè el nostre jovent,
tant a l’estiu, com a l’hivern
no els calgui tocar el dos,
quan vulguin bellugar el cos
i anar amb els amics de festa!
————————–
Sembla que en un futur tindrem
un aparcament soterrat
a la plaça Catalunya.
Però això costa molts diners,
i les arques estan buides.
¿És ara el millor moment
per fer grans infraestructures?
No caldria de veritat,
que prevalgués la austeritat
i esperar més endavant
que l’economia millori.
Doncs no!
aquí el que impera és gastar,
i a l’hora de pagar
qui mani ja s’ho trobarà
malgrat que el càrrec hi deixi!
———————–
Però no tot és negatiu,
no tot és pena i tristor,
Cal recordar el mundial,
de futbol l’any passat
el bon paper que va fer,
la nostra nacional selecció.
Molt mèrit varen tenir,
els jugadors de “la masia”,
que jugaren molt bé plegats,
al futbol amb alegria.
I tant si ho fan amb la selecció,
com si ho fan a casa seva,
són uns excel.lents jugadors,
que honoren la seva professió,
i sempre juguen de primera.
————
Després de tota aquesta crítica
i d’aquest repàs general
del nostre poble de Roses,
i del seu terme municipal.
Finalment aquí s’acaba
el testament del Carnaval,
i si a algú no li ha agradat,
que no se’n preocupi gaire
que tot el que aquí s’ha dit,
dintre poc s’ho endu l’aire.
———————-
Visca el nostre Carnaval!
Visca la vila de Roses
i visca la seva gent!
que saben gaudir de l’ambient,
amb molta empenta i cap calent,
i amb una rauxa assenyada.
———————-
A Roses tothom són benvinguts,
lletjos, guapos, alts i baixos,
prims, secs i grassos
rossos, morenos i geperuts,
i només una condició
és del tot necessària;
ser bons minyons i no beure gaire,
per l’any proper tots sans i estalvis
un altre cop, aquí, tornar-hi a ser,
a punt per gaudir de la festa
amb disfresses, gatzara i orquestra,
el mateix bon rotllo de sempre,
i molta disbauxa pels carrers.
————————-
Bona nit, bon comiat del Carnaval i fins l’any que ve!!!

___________________________________________________

2010:

Bona nit rosincs i rosinques,
Rosors, Rosers, Roses i Rosalies!.
Benvinguts amics i amigues.
Benvingut sigui tothom
que es trobi present aquí;
i disposat un any més vells,
el nostre testament sentir.

De part del difunt Carnestoltes,
que ja ha passat a millor vida,
se us saluda molt cordialment
a cada un de tots vostès;
també a la gent de la comarca,
i a la de tot el firmament.

Jo sóc la veu del rei Carnestoltes,
que un cop m’heu cantat les absoltes,
i a la foguera m’heu cremat,
voldria per un moment tenir en ment,
aquells Carnavals del passat,
tan gloriosos, divertits i fabulosos
que es feien a la Sala del Ball.
Foren uns Carnavals inoblidables,
plens de disbauxa i guirigall,
amb tremendes estracanades
que plegats amb el jovent d’aleshores,
tot el poble de Roses,
ens divertíem com mai.

I a continuació vull remarcar,
que el testament del Carnaval
del nostre poble de Roses,
data de temps centenaris,
i no hi altre Carnaval enlloc
que en qüestió d’antiguitat,
al de Roses se li compari.
Car el Carnaval i el testament
són i seran a casa nostra
quelcom d’inseparable;

¡ i d’això cal fer-ne esment
a tots els aquí presents
de forma clara i incontestable !
Així, doncs, que ara i aquí,
en representació del rei Carnestoltes;
¡ i amb l’autoritat que se m’atorga,
proclamo que el nostre Carnaval,
sigui anomenat per la UNESCO,
de gran interès universal,
patrimoni de la humanitat !.

I ja entrant en matèria
en temes testamentaris,
enguany porto notícies fresques
d’aquelles que surten als diaris,
i d’altres acabades de sortir del forn.
Així que prego al respectable
que pari molt bé les orelles,
i enlairi bé les antenes
¡ que hi ha marro per tothom !

Un servidor que és el notari
de sa majestat en Carnestoltes,
us explicarà unes quantes coses
dels nostres polítics i vilatans.
Són petites xafarderies del poble,
coses que passen de tant en tant;
algunes d’elles són petites,
i d’altres no ho són tant.

Aquest any porto d’ajudant
un eficaç secretari,
que fa tasques de notari,
com s’escau en aquest cas.

¿ Sabeu per què hi ha tanta puteria,
i tantes punyeteres disputes ?.
Perquè hi ha massa senyors imputats
( … i alguns diputats de reputació,
als quals ningú pot mai aputegar )

Tot vorejant les rotondes
de la carretera de Roses,
sempre hi ha unes mosses,
morenes, brunes i rosses.
¿Serà que fan autostop
per intercanviar sa cultura?,
als conductors saluden
discretament amb soltura,
algú ja les ha anomenat
“les hostesses de benvinguda”.

… que qui no s’ho fa amb les mans,
necessita més mitjans.
A la família Gotanegra,
de l’Hotel Terraza de Roses,
enguany cal felicitar
pel 75è aniversari
d’una trajectòria impecable,
d’esforç i professionalitat.
D’aquesta família rosinca
cal prendre exemple
de treball i tenacitat;
i amb el temps i una canya,
les coses que són ben fetes
sempre donen bon resultat.

El Festival de Blues ha fet fallida;
que sembla una parida, això del plany.
Allò que és més alegre és andalús:
sempre, aquí i allà, abans i enguany.

La nostra televisió local
cada cop ho fa més espès;
i moltes vegades al mirar-la,
! no te n’enteres de res ¡.
N’hi ha per llogar-hi cadires,
cada cop que tu l’encens
i assegut tu te la mires:
¡ que si ara no hi ha veu,
que després té mala imatge,
que si ara s’ha clavat,
i més tard falla el muntatge !
L’Empordà Televisió és
una caixa de sorpreses,
que, quan la vols sintonitzar,
passa el que menys esperes.

Enguany també ens cal felicitar,
amb bombo, platillo i bandolina,
la nostra colla dels gegants
per la seva nominació
de vila gegantera gironina.
¡ En Quimet i la Demètria,
que n’estaran de contents !.
Envoltats de tants gegants,
viatjaran a munt i avall,
i festejaran molts esdeveniments.

Aquest any serà Roses, la Vila gegantera.
Els capgrossos vindran de tot arreu
a fer salts i a cantar, amb bona veu
la poma del pecat de l’Armentera,
les figues suculents de La Jonquera.

¿ Creieu que és gaire normal,
que la brigada municipal
hagi de muntar i desmuntar
taules i cadires a la quina,
cada cop que allí s’escau
algun que altre sarau ?
¿ No són els del AE Roses
que s’emporten el profit ?
Potser més normal seria
que fossin els organitzadors de la quina
els que hi posessin el pit.

La Platja de davant del poble
poc a poc es va perdent;
i que succeeixi tal cosa
és un tema que ningú entén
en un poble tan turístic
com és Roses actualment.
“ Els estalvis es mengen les estovalles”.
¿ Això no ho veu aquella gent,
que del poble se’n preocupen tant;
i seuen a la Casa Gran ?

Perdrà la SUF, més gran, el seu caliu ?.
Tornaran, els ocells, de nou al niu ?.
Quins anys de vivències !, quants vells records !.
Que a mi m’hi van rostir, de viu en viu !.

Pel cap d’any a la SUF,
hi va haver-hi molta gent,
i molta més encara
es varen quedar al carrer.
¿ Que en farem d’aquelles persones
que la nit de Cap d’any,
vénen al nostre poble
per gaudir de la festa,
i poder beure el xampany ?
Malgrat que la discomòbil,
per a tot aquell jovent
que busquen divertiment,
sembla ser prou adient.
¿ No seria un bon objectiu
la revetlla de cap d’any
equipar el polisportiu ?.
Hi hauria lloc per a molta gent,
per als de casa i als de fora;
¡ i com que és prou a la vora,
tothom estaria content !

¿ Vostè no sap per què anomenem mòbils
les discos que són més a la palestra ?.
Perquè tothom, corrent, en fuig, i després trobi’ls !
(Sobretot si, a la SUF, toca una bona orquestra)

Les plaques del carril-bici,
que al llarg del passeig marítim
recentment s’han col.locat,
tenen l’inconvenient
que la gent no les entén,
incloent-t’hi els top-manta,
que d’aquest espai privilegiat,
de tot ell, s’han apropiat.

Sota la llum de les faroles
que no els costa ni un ral,
munten allí les paradetes
que aviat es fan i es desfan.
I ocupant el carril-bici,
tot muntant i desmuntant,
vigilen que la policia
no se’ls presenti al davant.

Ho tenim ben negre, això del Passeig:
enganxós, brut, deixat, i ple de noses.
La gent que hi passeja, damunt les lloses,
s’han d’esforçar a no caure de mareig.
¿ Si tothom hi acaba fent l’Eddi Merx,
per què no li’n diem el Bicicleig ?.
(Bicis i corredors, skeitbords i patins.
Si t’enxampen un cop, te l’enclasten endins).

L’any passat, les massatgistes
que patrullaven per les platges
van fer l’agost tot l’estiu.
Però més d’una vegada,
de resultes del seu massatge,
més d’un pobre turista
en va sortir més mort que viu.

L’ocupació de la via pública
ja comença a fer pudor,
car any rere any sense manca,
quan s’escau la temporada,
es repeteix la mateixa cançó.
Uns comerciants volen aplicar
l’ordenança local;
uns altres, més foranis,
el que voldrien poder fer
és emplenar el seu carrer
amb trastos extemporanis
¿ Serà aquest any 2010,
l’any de la solucions ?
¿Caldrà anar a peu
per alguns carrers comercials;
o a empentes i rodolons?

I és que, en arribar l’estiu,
el nostre poble de Roses
esdevé un circ ambulant
de músics i cantants,
i venedors de tota mena
que tot el dia, els carrers
sense parar, van trepitjant.
Com que per ells els impostos no hi són,
ens venen d’arreu del món.

Massatges i rellotges, flors i bosses de mans,
pizzes, titelles, globus, creps, trenes i ninots,
ulleres, peix, polseres, llaunes i farbalans.
Feu-vos dos grans favors: No sigueu carallots;
agafeu-vos ben fort la cartera amb les mans,
i feu-vos ben bé l’orni als tam-tams africans.

I ja no parlem dels top-manta
que, al llarg del passeig marítim,
la seva colònia han instal•lat.
Han passat de la tolerància;
i n’han fet un abús declarat.
Allí ells són els amos i senyors
per fer les seves transaccions.
Ja ningú els pot fer fora,
i no s’admeten de raons.
Si hi va la policia o els mossos,
com que ells són més nombrosos,
els ensenyen els bastons.

Aprofitant l’avinentesa
que aquest any 2010
el tren d’alta velocitat
fins a Figueres arribarà,
es podria obrir un canal
des de Roses a Figueres
que fos ample i navegable;
i així els esperats turistes,
amb uns creuers de luxe,
poder-los anar a buscar.

Dones que fumen a la carretera
viuen davant de can Cusí.

Si aquesta crisi continua així,
s’hauran de guanyar el pa, per no patir,
amb algun vianant, a la vorera.

Una altra idea gran,
turísticament parlant,
seria posar en funcionament
un telefèric penjat.
Per poder fer el trajecte
des de La Ciutadella
al Castell de la Trinitat.
¡ Que bonic que seria
poder veure Roses des de dalt,
i al mateix temps molt pràctic
per promocionar nostre patrimoni,
tot a vista de pardal !.

Al final de la riera
i tocant la carretera,
prop del cel mirant el mar,
hi ha un nou monument
conegut com el “zigurat”.
Diuen que aquest monument,
vol ser com una mena de far
que il.lumina les cultures.
Però ara per ara, de moment,
aquest monument de ferro vell
cap llum l’il.lumina, a ell,
i de nit desapareix
quedant totalment a “oscures”.

Se m’acaba d’encendre una llumeta !.
¿ Si el monument encarna les cultures,
per què no hi posen alguna bombeta ?.
Fet i fotut, si no el veus no t’hi atures.

El saborós Suquet de Peix,
especialitat local de la nostra vila,
s’ha quedat orfe de promoció.
Segons el nostre consistori,
a aquesta especialitat no interessa
donar-li, fora de Roses, ressò.
¡ Ara que la nostra vila,
ja s’havia fet un nom
agermanat amb el Suquet de Peix !.
Caldrà començar de zero,
i tornem-hi que no ha sigut res.
Allò que es diu a vegades
que “el estalvis es mengen les estovalles”,
és totalment ben cert.

És una vergonya molt gran,
una manca de respecte
d’un incivisme barroer,
aquells que de nit es dediquen
a arrencar els cartells del carrer.
Els cartells anunciadors
de pessebres i bicicletades,
esdeveniments i demés,
són arrancats de dos en dos.
Per gent que pel que sembla,
a part de fer malifetes,
no tenen res més a fer
que anar voltant pel carrer
fent el ximple i bretolades.

Ens hem de contenir més els impulsos.
No pot ser que els rampells caçats al vol
s’aferrin a la ràbia; i que els seus mots convulsos
insultin l’alcaldessa com si fos qualsevol.

Entre pilones i anticotxes
que es troben a molts carrers,
n’han fet una escampadissa
que no s’acaben mai més.
Al llarg del carrer Puig-Rom,
n’hi ha una bona filera.
Si fossin fitxes de domino,
i els donéssim un bon cop,
caurien un darrere l’altre
tal com passa en aquest joc.

Aquest any per primer cop
hem tingut “Pessebre vivent”.
Sembla que ha tingut força èxit;
i que ha agradat molt a la gent.
També algun polític
hi ha fet de figurant,
i vestit de rei vora el foc
sempre anava saludant.
D’altres no es van dignar
a fer-hi acte de presència,
fent un menyspreu als organitzadors
plens de bona voluntat i paciència.

¿ Per què li diuen Pessebre Vivent,
si no hi ha cap polític que s’hi agiti ?.
Més aviat sembla que a la nostra city
– i amb tants de governants entusiasmats -,
se’n pot dir ja Passió d’Ajuntament:
tramuntana, promeses i debats,
la fe d’Allò que s’ha emportat el vent.

Per a la Confraria de Pescadors,
en tinc una de freda i una de calenta.
Començarem per la calenta
que és la menys dolenta.
A la nova junta del Pòsit,
enguany els vull felicitar,
per la revetlla de Sant Pere,
perquè, en lloc de fer-la al moll,
la van portar a la “riera”;
i així, d’aquesta manera,
tot el poble la pot disfrutar.

I ara ve la freda,
que és l’altra cara de la moneda.
D’ençà que el moll està tancat,
barrat, vallat vigilat i controlat,
ningú allí hi pot accedir
a passejar i donar una ullada.

S’ha privatitzat un espai públic
que, des de tota la vida,
la gent hi tenia entrada.
¡ Ara, aquell recinte ens recorda
el “Guantánamo” americà,
per la seva “vallamenta”,
i per la vigilància que hi ha !
! Només ja ens mancaria
que per traspassar la barrera
també haguérem de pagar !

Aquí qui no corre vola,
del més humil al més cabriola,
perquè sembla ser que
algun col.lectiu espavilat,
pels carrers de Roses,
venent peix, en fa mercat
com si no res, com si tal cosa…

Per què hi ha tantes queixes, del reixat ?.
Per què hi ha tanta gana, a l’Havana ?.
A fora, deixen les tanques la fam;
i eviten que ningú mossegui l’ham.
Si hi entra algú al vespre, sempre es pot menjar un gat
que s’hagi ben cruspit algun peix aixafat.
(Això, és clar, si no el ven al mercat !.
El gat per una llebre, o el peix per caritat ! ).

Les obres de l’Ajuntament vell
ja per fi han començat.
I com és del tot natural,
no són per a tothom de bon grat.
L’oposició critica
que el que es fa no està bé,
mentre l’equip de govern
es manté rígid i ferm
a les crítiques del carrer.

Mossèn Joan Riu i sa companya
han canviat la mar pel riu;
i a Girona han aterrat.
I com dos tendres cotolius,
allí juntets han fet son niu.
! Bona sort i bona estada,
els desitgem de tot bon cor.
De Mossèn Joan Riu i sa campanya,
en guardarem sempre un grat record !

Del capellà, tot el poble en va ple.
Del jubilat, vull dir, i de la majordoma.
El tafaneig de Roses no té fre;
i la veritat només n’és un axioma:
quelcom d’incert que tothom creu saber.
(I al capdavall, que no és ell també un home?)

Una revista ha ressuscitat;
es diu “La Veu”, i és un crit
que ha estat molts anys adormit,
i que ara, de cop, ha desvetllat
amb molta força i empenta.
Destaca el seu tarannà
de to suau i delicat,
gens irònic i molt pausat;
i ha pujat a la palestra
per informar la societat.
És la veu de la consciència,
d’uns pensaments molts afilats,
plens d’esgarips intencionats
despullats d’innocència.

Els debats a l’Àgora digital
poden arribar a ser força ordinaris.
Tanta mala llet al cos és fatal;
i ha de causar problemes urinaris.

Desitgem que l’arrossada,
d’enguany millor hagi anat,
sense ensurts ni incidents,
com va passar l’any passat
en què es van vendre més tickets,
que cadires no hi havia.
I a l’hora de la veritat,
una colla de Carnaval
va mostrar disconformitat,
tot protestant amb alegria.

M’agradaria saber què ha passat
amb els menús del Carnaval.
Ara que estava arriat
se n’anat a can pistraus.
Una altra cosa que s’ha esvaït,
una altra promoció perduda.
A força de tan tallar i retallar,
no és res d’estranyar
que la cosa estigui tan fumuda.
La gastronomia local
cada cop està pitjor,
perquè li falta promoció
per la part municipal.

Els cinemes de Roses,
enguany han fet un gran avenç,
i, amb el nou sistema del 3-D,
han fet gaudir molta gent.
Ha estat el primer cinema
a implantar aquest sistema
a la comarca, i més enllà.
Però hi ha hagut algun pillet
que ha fet com en Millet;
i les ulleres especials,
en lloc de retornar-les,
s’ha ben fet el distret.

Abans d’asfaltar al poble algun carrer,
fóra oportú d’arreglar les voreres;
no barrejar ficció amb el 3D,
ni petjar-lo, cofoi, amb les ulleres.

Com que Roses és tan ric,
i no ens cal polígon industrial,
passen anys i ajuntaments;
i com que sobren els calés
enllestir la zona no cal.
És pitjor que la Sagrada Família
i l’obra de La Seu.
I mentrestant, a Vilajuïga,
fa temps que tenen el seu.
També a Castelló d’Empuries,
i altres llocs de l’Empordà.
Mentrestant, a Roses, ara sembla
que es comença a veure llum
de quan i com s’enllestirà.

Certament es podria dir
que el Pla urbanístic municipal (POUM),
és la història interminable,
repetida i subornable.
En el nostre municipi,
quan s’escauen eleccions
i entra un govern nou,
comença de seguida l’enrenou
fins que el mandat s’acaba.
El poder del totxo i del ciment
s’apodera de la gent.
Els interessos són tan grans,
i la fal.lera és tan forta,
que tothom vol estar dins del pot,
poder moure els cordons
i assegurar-se els calerons.
Tota altra cosa, se’ls en fot.

Aquesta història del POUM
farà un pet com les aglans.
Prou, sisplau, de jocs de mans.
Haurem d’entonar el OOUUUM……… !,
i tornar-nos tibetans.

El concurs de paletes
que es fa per la Festa Major,
hi aplega molts curiosos,
i atrau molt l’atenció.
¿ Però tots aquests paletes,
tenen permís de construcció ?,
Menys mal que el “Pillo”,
hi fa guàrdia a la nit.
Si no, l’endemà, tot estaria
per incívics i brètols derruït.

Nosaltres som més pillos – amb permís d’en Danés -;
i ho fem a l’inrevés: Com que no som pardillos,
dormim a casa nostra, i ja no ullem res més.

La consulta per la Independència
que a Roses va tenir lloc
el passat 13 de desembre,
d’èxit en va tenir poc.
La gent no està per punyetes,
i com tot això no es veu prou clar,
la gran majoria es van quedar a casa;
i van preferir no anar a votar.

Quina paraula rima amb paciència ?.
Carència … ?, consciència …?, tendència …?, llicència …?.
No !. Que la paraula és Independència !.

Entre la nominació
de Roses Estació Nàutica,
i la del Turisme Familiar,
el proper estiu, el nostre poble
de turistes de totes bandes,
de gom a gom, se’ns omplirà.
Llàstima que els creuers de luxe,
un cop arribin a Roses,
no tindran on atracar.

I totes aquelles famílies
que vinguin amb el seu cotxe
no tindran lloc on aparcar.
¿ No seria proposta més assenyada
començar la casa pels fonaments,
en lloc de fer-ho per la teulada ?
Ja veurem quin benefici
aquests creuers portaran
al comerç del nostre poble.
¿ Serà que un cop siguin aquí,
iran a veure el Museu Dalí;
i després escamparan la boira ?

La manca d’oferta lúdica
per als joves i més grans,
obliga moltes persones,
a l’hora de divertir-se,
de Roses, a fotre el camp.
Perquè Roses és vila tranquil•la,
de turisme familiar,
sense freses ni alegries,
sense divertiments ni sarau.
I de nits sembla un cementiri
on tothom descansa en pau,

Els dos indigents holandesos
deien estimar la natura;
vivien entre la brutícia,
i a la fi, han estat atesos.
I és que la seva acció era pura;
pura ? – afegiu-hi estultícia !.
( Diògenes ?. Quina tortura !;

¿ com els va fer arribar la notícia
d’una síndrome sense mesura?.

Continua amb força èxit
la fira de la Festa Major;
després de molts anys adormida,
ha arriat amb força i calor.
El jovent i menudalla
la gaudeixen de valent,
mentre els hotels vora la platja,
que es troben al seu costat,
sembla ser que s’han queixat
de tanta fressa i gatzara.

Per cert que, aquest present any,
durant la Festa Major,
com a gran possible atracció
podria venir en David Bisbal;
i així en la perruqueria
de la Sra Alcaldessa,
i pel mateix preu,
farien dos pentinats igual.

De contenidors soterrats,
se n’han escampat a tort i a dret
arreu de la nostra vila;
i ara només mancaria
que en col.loquessin als terrats.
Sobre aquesta qüestió
alguna cosa en vull dir;
i qui no ho pugui pair
que es prengui una tassa de til.la.

Per començar, l’entrada de Roses
sembla l’avinguda dels contenidors.
¡ Seixanta-cinc, en vaig contar,
tot passejant l’altre dia !.
Això són molts contenidors,
que, a l’estiu, amb les pudors
perfumaran la badia.
Ara manca que la gent
es comportin cívicament;
i llencin les deixalles
dintre els contenidors,
abans que algun regidor
se’ls emprenyi de debò,
i comencin les baralles.

( cantant la coneguda melodia )
Les merdes dels containers sí fan pudor, ai sí !,
encara que hi passegis amb mocador, Sí… sí !.

Les boles del Pení,
de soca-rel les han castrat;
i ara el poble de Roses
ha perdut identitat.
La muntanya del Pení
no serà mai més el mateix.
Sense aquells volums rodons,
al bell mig de bells turons,
serà com una espina sense peix.

Ha perdut El Pení el seu accent agut,
i així s’ha convertit en una pena plana
– encara sense penis, que mai cap no n’hi ha hagut -.
A aquell que ha manat fer una acció tan profana,
tant de bo que s’hagués quedat callat i mut:
convertir els xampinyons en un penós pebrot,
trist, únic, i avorrit, impotent carallot.

Espero que els beneficiaris
d’aquest meu últim testament,
que tothom estigui content
i si algú té alguna queixa,
que ho digui ara de pressa
o que calli ja més per sempre.
Així, doncs, benvolgut respectable,
un cop dit el que s’ha dit,
i el que no s’ha dit, es calla,
anem per tancar el testament,
que aquí tenim molta gent
a punt per muntar la gatzara.

I recordeu ara i sempre que,
malgrat cada any hem cremeu
i tots de mi us en foteu,
la meva figura és immortal.
Jo reneixo de les meves cendres,
no en va en Carnestoltes
és i serà ara i per sempre,
el “Gran Rei del Carnaval”;
Així, que, per l’any que ve,
jo aquí de nou us emplaço.
¡ Ja us podeu portat molt bé
perquè us fotré més canya ,
doncs aquest tros de terra catalana,
de mi, mai se’n podrà desfer !.

! Que no us extirpin d’arrel cap més ou
com a les pobres boles del Pení;
i que amb pebrots us pugueu guanyar el sou
amb un posat calmós i sibil.lí!

I ara, per acabar, us llegirem dos llegats d’un dels testaments més famosos de
la història de la Literatura.
El va escriure el poeta francès François Villon.. Bergant, malfactor, pillet i
vividor dels baixos fons del París del segle XV. Tot i això, està considerat com
un dels millors poetes de la Literatura Francesa

LLEGATS XXXV, XXXVI

Des de menut, per més que faci,
sóc vilà i pobre com mon pare
i l’avi seu, que es deia Oraci,
i segons com molt pitjor encara.
La pobretat a tots ens marca;
sobre la tomba dels passats,
que Déu me’ls hagi perdonats,
no hi ha corones ni cap marca.

Si em queixo de no tenir més,
sovint el cor em parla i diu:
«No et planyis gens, bergant impiu,
si no has tingut mai tants diners
com els ministres o els banquers.
Val molt més ser estripat i viu
que haver estat un gran senyor
i ara podrir-te al panteó.»

Moltes gràcies per la vostra presència,
bon comiat del Carnaval

!Bona nit a tothom
i fins l’any que ve¡

___________________________________________________

(273)