El Govern aprova el Projecte de llei de voluntats digitals, que regula el llegat dels difunts a la xarxa
La iniciativa estableix la creació d’un registre telemàtic per a la designació dels hereus digitals i determina que els pares tenen el dret i l’obligació de protegir els menors d’un ús inapropiat d’Internet crearà.
Amb aquest Projecte de llei, el Govern vol “donar una reposta adequada” a qüestions per a les quals la legislació actual encara no ofereix una solució clara, segons ha afirmat el conseller de Justícia, Carles Mundó
La portaveu Munté titlla de “persecució ideològica” la querella de la fiscalia contra Carme Forcadell i membres de la mesa del Parlament admesa a tràmit pel TSJC
El Govern també aprova la creació del Pla STEMcat per fomentar les vocacions tecnològiques al sistema educatiu català
El Govern ha aprovat el Projecte de llei de voluntats digitals, una norma “pionera” per regular la vida digital de les persones mortes. Es tracta d’un nou marc legal que reconeix el valor patrimonial de la petjada digital. És per això que estimula la designació d’un hereu digital, que quedi explícitament manifest al testament. Aquest hereu serà l’encarregat d’administrar tots els comptes i continguts del difunt a la xarxa, d’acord amb la seva voluntat. L’objectiu és que els hereus quedin inequívocament apoderats davant dels prestadors de serveis digitals, que els hauran de facilitar tant l’accés a tots els comptes com la retirada i la recuperació dels arxius dels difunts.
L’aprovació d’aquest Projecte de llei coincideix amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, un escenari en el qual es generen molts debats sobre les noves tecnologies. Amb aquesta llei, el Govern vol donar als ciutadans “una resposta adequada” a qüestions per a les quals la legislació actual encara no ofereix una solució clara, com ara què passa amb aquells comptes que continuen en funcionament quan una persona ha mort o ha estat incapacitada o com s’han de gestionar aquells continguts que romanen a les xarxes socials més enllà de la mort.
“És evident que darrere el debat de les noves tecnologies i de les tecnologies en general hi ha implicacions en l’àmbit social i personal que segurament encara no tenen resposta prou adequada”, ha afirmat el conseller de Justícia, Carles Mundó, durant la roda de premsa posterior a la reunió del Govern. Per aquest motiu, ha assegurat que el Govern vol “poder donar respostes als ciutadans de perquè quan morim físicament no morim digitalment”.
En aquest sentit, Mundó ha destacat que, amb la normativa aprovada avui, el Govern també vol contribuir a “generar un debat que interpel·la a les administracions i els governs, però també als ciutadans, als prestadors de serveis digitals i als responsables de xarxes socials i d’aplicacions que disposen de molts continguts de caire personal vinculats a la intimitat de les persones”.
Entre els actius d’una herència digital, el Projecte de llei hi distingeix les comunicacions electròniques, els comptes de xarxes socials, l’emmagatzematge d’arxius al núvol; o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. L’hereu digital també es farà càrrec de la titularitat dels comptes i dels continguts a Internet si el seu titular és declarat incapaç.
Protegir els menors dels riscos de les xarxes socials
La presència dels menors a les xarxes socials també ha superat l’actual marc normatiu. Un mal ús d’Internet suposa riscos evidents i pot comportar greus perjudicis. En canvi, els pares es poden trobar indefensos, mancats d’instruments ràpids i efectius per protegir els seus fills. En aquest sentit, el Projecte de llei reconeix que els pares tenen el dret i l’obligació d’actuar per evitar aquest ús inapropiat i per prevenir-ne els danys que pot provocar. Per tant, en casos de falta d’entesa amb els fills, la Llei facultarà els pares per adreçar-se a la justícia i facilitarà tot el procés perquè els prestadors de serveis digitals retirin imatges, comentaris i, fins tot, l’accés als comptes.
Creació del Registre de voluntats digitals
El Govern també ha previst la creació d’un registre de voluntats digitals, adreçat sobretot a les persones joves, que no han fet testament perquè no tenen patrimoni. El registre, que dependrà del Departament de Justícia, permetrà la designació telemàtica de l’hereu digital des de qualsevol ordinador, si es disposa de signatura electrònica. Davant dels prestadors de serveis, la inscripció al Registre de voluntats digitals tindrà el mateix valor que el testament. En cas que el testament i el registre incloguin voluntats diferents, sempre prevaldrà el testament.
El Projecte de llei de voluntats digitals adapta les normes sobre successions del dret civil català a l’expansió de les noves tecnologies i a l’aparició de noves formes de patrimoni que, fins ara, no estaven previstes.
Munté titlla de “persecució ideològica” la querella de la fiscalia contra Carme Forcadell i membres de la mesa del Parlament admesa a tràmit pel TSJC
Durant la roda de premsa, i a preguntes dels mitjans de comunicació, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, ha valorat l’admissió a tràmit per part del TSJCde la segona querella de la Fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i altres membres de la Mesa.
Tot i admetre que no és cap “sorpresa”, Munté ha carregat contra la querella en considerar-la una “persecució ideològica i de diferents maneres de pensar. Ho considerem molt greu”, ha manifestat la portaveu del Govern.
Per a Munté, aquesta querella i el judici contra l’ex-conseller Homs per la celebració del 9-N “formen part d’aquesta única resposta que sap donar el Govern de l’estat a polítiques que són legítima i totalment democràtiques”, ha afirmat.
Creació del Pla STEMcat per fomentar les vocacions tecnològiques al sistema educatiu català
El Govern ha aprovat avui la creació del grup de treball interdepartamental que ha d’elaborar el Pla STEMcat d’impuls de les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques per promoure un augment en l’interès per aquests estudis. L’acord estableix que el grup de treball STEMcat ha d’elaborar el pla amb l’objectiu que aquest es pugui desplegar a les aules a partir del curs 2017-2018.
“El sector de les TIC té un fort creixement arreu i una taxa d’atur molt inferior a la resta”, ha destacat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, durant la roda de premsa. De fet, la demanda de professionals d’aquest sector no queda satisfeta i a hores d’ara hi ha llocs de treball que queden sense cobrir. En aquest sentit, Munté ha recordat que l’atur entre els professionals de les TIC és d’un 5,2% mentre que la taxa mitjana de desocupació a Catalunya és de 17,7%. La portaveu ha lamentat que “només un 20% dels professionals de les TIC són dones” i que el 5% d’estudiants que escullen aquests especialitats ha davallat cinc punts percentuals en els darrers quinze anys.
Aquest acord s’emmarca dins l’estratègia SmartCAT del Govern català, que s’ha reimpulsat recentment amb la inclusió de quatre nous àmbits d’actuació prioritaris entre els quals destaca la posada en marxa d’un programa per promoure les vocacions tecnològiques entre els joves, especialment entre les noies.
Segons estableix l’acord aprovat, el grup de treball STEMcat haurà d’elaborar un pla d’impuls d’aquestes vocacions tot potenciant la formació del professorat en aquests àmbits; fomentant les competències científiques, tecnològiques i matemàtiques entre els estudiants de l’educació obligatòria i desenvolupant procediments per fer-ne l’avaluació; encoratjant la participació de les empreses del sector a l’escola, i promovent la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques a la societat, fent especial èmfasi en les activitats adreçades a la comunitat educativa.
Aquest grup de treball estarà adscrit al Departament d’Ensenyament i estarà format per representants de la Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital del Departament de la Presidència; la Secretaria de Polítiques Educatives del Departament d’Ensenyament; les secretaries d’Universitats i Recerca i d’Empresa i Competitivitat del Departament d’Empresa i Coneixement, i de cadascuna de les universitats catalanes.
El Govern ha aprovat el Model integral de gestió de subvencions i ajuts que té com a objectiu incorporar l’ús dels mitjans electrònics en totes les fases del procediment administratiu d’atorgament de subvencions i ajuts de la Generalitat de Catalunya, així com facilitar el compliment de la Llei de transparència i bon govern.
El nou model de gestió implica la creació del Tramitador d’Ajuts i Subvencions (TAIS), una plataforma de tramitació electrònica integrada amb l’arquitectura d’aplicacions corporatives de la Generalitat de Catalunya des d’on es realitzarà la gestió i el control de la tramitació d’ajuts de forma integral al llarg de tota la vida del procediment administratiu d’atorgament de subvencions. Aquesta plataforma permetrà interconnectar tota la informació pública en matèria de subvencions, la qual cosa resulta fonamental per respondre a les exigències de transparència, accés a la informació pública i bon govern, previstes per la llei de transparència.
Amb aquest nou Model integral de subvencions i ajuts es podran vincular tots els aspectes relacionats amb el cicle de vida dels ajuts i subvencions, des de la concepció de les polítiques de subvenció, fins a la seva fiscalització i control econòmic, o l’avaluació de la seva eficàcia, tenint en compte també aspectes com la transparència, la interacció amb la ciutadania i la detecció i gestió del frau.
El Govern ha aprovat avui la participació de Catalunya en el projecte europeu INTERREG EUROPA – PURE COSMOS, una iniciativa impulsada amb l’objectiu d’identificar bones pràctiques que permetin la millora de la competitivitat de les pimes a Europa. La Generalitat —a través del Departament d’Empresa i Coneixement— hi participa conjuntament amb 7 entitats municipals i regionals de diversos països de la Unió Europea.
En el marc d’aquest projecte europeu, la Generalitat presentarà la Finestreta Única Empresarial (FUE), una iniciativa que el Govern català impulsa des de 2011 orientada a simplificar els tràmits administratius que afecten a les petites i mitjanes empreses, apostant per la via telemàtica i la interoperabilitat entre administracions, amb la voluntat d’oferir un canal únic i àgil de relació dels empresaris i autònoms amb les administracions.
Finalment, el Govern ha aprovat un increment de 9,2 milions d’euros del pressupost dels ajuts associats al Contracte Global d’Explotació (CGE) per a la convocatòria de l’any 2016, la qual cosa permetrà aprovar la totalitat de les sol·licituds de l’ajut de primera instal·lació de joves i atendre tots els ajuts per a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries que compleixen amb les condicions previstes a la convocatòria.
Amb aquesta ampliació es preveu resoldre un total de 499 primeres instal·lacions de joves agricultors, a les quals es destinen 14 milions d’euros de despesa pública total. I la línia d’ajut per a la millora de la competitivitat de les explotacions agràries compta, amb aquesta ampliació, amb 28 milions d’euros de despesa pública total, amb la qual cosa es podrà donar resposta a la totalitat d’expedients d’aquesta línia que han obtingut la puntuació mínima de 25 punts i compleixen amb les condicions per rebre l’ajut. En total, la previsió és donar suport al voltant de 900 emprenedors catalans per millorar la competitivitat de les explotacions agràries, mitjançant ajuts a inversions que incrementin la viabilitat de l’empresa, o promoguin l’ús de tecnologies agrícoles innovadores.
Amb aquesta línia d’ajuts es fomenta la millora dels resultats econòmics de les explotacions agràries, es facilita la seva reestructuració i modernització, i s’incrementa la seva participació i orientació cap al mercat.
La priorització dels ajuts a la incorporació de joves i a la millora de la competitivitat de les explotacions dins de les mesures previstes en el Contracte Global d’Explotació, que forma part del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), és un dels compromisos del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) amb el sector.
(66)