Home CATALUNYA MEDI AMBIENT El Govern aprova el Projecte de llei del canvi climàtic
El Govern aprova el Projecte de llei del canvi climàtic
0

El Govern aprova el Projecte de llei del canvi climàtic

Es tracta de la llei d’un país “compromès amb el repte global que té la humanitat” i que incorpora “un component molt seriós de promoció econòmica i de lluita contra la pobresa”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.

Per aquest motiu, la llei de canvi climàtic “va més enllà” i fa un plantejament de canvi de model “molt més profund”, ha explicat Rull.
La llei de canvi climàtic “va més enllà”,  ha explicat Rull.

La norma, pionera a l’Estat espanyol i amb pocs referents al sud d’Europa, estableix uns objectius de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic que són la base d’un model de desenvolupament econòmic sostenible, innovador, competitiu, i creador de riquesa i de llocs de treball.

El president Puigdemont inicia amb Carme Forcadell la primera ronda de contactes amb els grups parlamentaris i els principals agents econòmics, socials i culturals.

El Govern presenta un requeriment d’incompetència davant l’Estat contra el decret que regula l’avaluació a l’educació primària.

El Govern ha aprovat avui el Projecte de llei del canvi climàtic de Catalunya, “una llei d’estat, d’un país que està compromès amb el repte global que té la humanitat”, que situa el concepte de sostenibilitat en el centre de la política catalana i que incorpora “un component molt seriós de promoció econòmica i de lluita contra la pobresa”, segons ha destacat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu.
Per al conseller, el Projecte de Llei del Canvi Climàtic, el primer que aprova el nou Govern constituït aquest mes de gener, és “tota una credencial d’allò que vol ser el Govern del president Puigdemont”: una llei amb una visió “ambiciosa” de país amb la qual Catalunya vol tenir un paper “protagonista principal” en l’escenari internacional sorgit de la Cimera del Canvi Climàtic de París.  “El canvi climàtic és una realitat i Catalunya vol assumir les seves responsabilitats i ho vol fer directament”. “No és una llei concebuda des d’una autonomia sinó des d’una nació que està treballant per assolir el seu propi estat”, ha assegurat Rull.
La voluntat del Govern és “definir un país millor per als catalans des de la preservació de la qualitat de vida i amb un fort sentit de responsabilitat vers el conjunt del planeta”, ha explicat el conseller. En aquest sentit, el Projecte de llei preveu una reducció del 25% d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per a l’any 2020 respecte a l’any 2005, “un autèntic repte estructural de país”. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
Rull ha justificat la importància del Projecte de llei aprovat avui per l’impacte “molt negatiu” que el canvi climàtic té sobre l’economia i sobre la salut de les persones. Alguns dels efectes del canvi climàtic ja són evidents en l’actualitat a Catalunya, com ara els períodes de sequera que afecten l’agricultura del país;  boscos més propensos a patir incendis tot l’any; l’augment nivell de mar que posa en perill un espai tan sensible per al país com el Delta de l’Ebre; onades de calor que afecten les persones més vulnerables i un agreujament dels efectes de la pobresa energètica per una major necessitat de climatització, per citar-ne alguns exemples.
Per aquest motiu, la llei de canvi climàtic “va més enllà” i fa un plantejament de canvi de model “molt més profund”, ha explicat Rull.
El document adopta les bases derivades de la legislació comunitària i configura els elements essencials per a la regulació d’aquest instrument a Catalunya. El plantejament segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat. Per aquest motiu, el conjunt de mesures i instruments persegueixen establir un marc que faciliti les activitats per fer el trànsit cap a una economia de baixa intensitat en carboni, de manera que aquelles activitats que orientin la seva activitat de manera coherent amb els objectius de la llei en puguin resultar beneficiades.
La finalitat és consolidar la feina feta contra el canvi climàtic en els darrers vint anys, especialment des de l’any 2005, i contribuir en el paper decisiu que Europa vol jugar per afrontar amb garanties aquest repte per construir una societat menys vulnerable i més avançada.  
 
Els punts clau de la nova norma 
El Projecte de Llei regula els objectius relatius a les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic i en preveu la integració en totes les polítiques sectorials de les administracions públiques. L’Administració haurà de ser exemplificadora i aplicar criteris de simplificació i racionalització per eliminar progressivament certes barreres administratives que dificulten el desenvolupament d’actuacions de mitigació i adaptació.
Pel que fa a la mitigació, estableix unes fites de reducció d’emissions que afavoriran la transició de Catalunya cap a un model de desenvolupament sostenible. Determina que el nostre país es compromet a assolir, com a mínim, la part de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que li correspon dels objectius europeus. En concret, per al 2020 i aplicant els mateixos criteris de repartiment d’esforços establerts per la Unió Europea als seus estats membres, aquesta contribució és una reducció d’un 25% per a l’any 2020 respecte a l’any 2005. L’any 2050 aquesta reducció hauria de ser del 80% o més.
En els objectius d’adaptació al canvi climàtic es recullen els requisits que han de contenir els instruments de planificació i programació sectorials per assolir una bona coordinació, adaptada al nou marc regulador. Es reforça el paper del Servei Meteorològic de Catalunya perquè disposi del millor coneixement en matèria de projeccions climàtiques i regionalització.
Accés a recursos bàsics d’energia i aigua 
El Projecte de llei inclou una disposició final referida a l’accés als recursos bàsics d’energia i aigua. La vulnerabilitat d’una població envers els impactes del canvi climàtic, especialment els anomenats fenòmens extrems, com les onades de calor, les de fred o les sequeres, està en gran part determinada per la seva capacitat d’accedir a dos recursos bàsics: l’energia i l’aigua.
Els departaments competents en matèria de benestar social, energia i aigua i, si s’escau, els ens locals, han de definir les condicions i la metodologia que permetin establir el consum mínim d’energia i aigua necessaris així com les tarifes socials que assegurin la cobertura d’aquest mínim vital per a la població en situació de pobresa i risc d’exclusió social.
Fiscalitat ambiental 
El text introdueix el tema de la fiscalitat ambiental o ecològica per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores d’uns recursos naturals que són escassos. La llei incorpora una nova figura impositiva que és l’impost sobre les emissions de CO2 en turismes i furgonetes. Aquesta aspira a incentivar canvis en el comportament ambiental i que s’aposti per models més sostenibles. Aquest tribut s’aplicarà de forma gradual a partir de l’any 2018 per als vehicles més contaminants (més de 160 gCO2/km). Per a un turisme mitjà, que emeti entre 120 i 130 gCO2/km, es pagarà menys de 5,5 €. Això no es produirà fins a l’any 2020.
Per al compliment dels objectius de la llei, es crea el Fons Climàtic, que haurà de nodrir-se, entre d’altres, amb el que es recapti a través de l’impost i amb els recursos procedents de la territorialització del Fons de Carboni per a una economia sostenible (FES-CO2), creat pel govern de l’Estat el 2011. El nou model que aquesta llei implanta va dirigit a acostar els objectius dels Estats a les mesures que es prenen en l’àmbit nacional i local, on es concentren part de les competències en aquesta matèria, i consensuar els criteris de repartiment.
Organització 
Pel que fa a l’organització, la norma especifica que el Departament de Territori i Sostenibilitat té les competències i les responsabilitats en la planificació i execució de les polítiques climàtiques de Catalunya. Es reforça també el paper de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic, òrgan col·legiat que té, entre altres funcions, impulsar accions de caràcter transversal entre els diferents departaments per disminuir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i impulsar-ne l’adaptació als impactes. Alhora, regula la naturalesa, finalitats, composició i funcions del Consell Català del Clima com a òrgan de participació d’organitzacions i institucions representatives d’interessos diversos.
Referents internacionals
Hi ha pocs referents de lleis semblants en d’altres països del món i Catalunya serà, en aquest sentit, pionera a l’Estat espanyol. A Europa ja existeix a països com ara França, el Regne Unit i Suècia, a més d’Escòcia, mentre que Austràlia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic i el Quebec també tenen llei pròpia. El text, sorgit d’un procés de participació, ha estat sotmès a informació pública.
El president Puigdemont inicia amb Carme Forcadell la primera ronda de contactes amb els grups parlamentaris i els principals agents econòmics, socials i culturals
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha iniciat avui amb una trobada amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, la ronda de contactes que mantindrà amb tots els grups parlamentaris i principals agents socials econòmics i culturals, que s’aniran agendant de manera progressiva.
Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, neus Munté, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Demà dimecres, 27 de gener, el president Puigdemont es reunirà amb la presidenta del Grup Parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, i en els propers dies ho farà també amb el president del grup socialista, Miquel Iceta, i amb l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
El Govern presenta un requeriment d’incompetència davant l’Estat contra el decret que regula l’avaluació a l’educació primària
El Govern també ha acordat avui presentar un requeriment d’incompetència davant el Govern de l’Estat contra el reial decret que regula les proves de l’avaluació final d’educació primària establertes en la llei d’educació estatal. El Govern considera que el decret “vulnera la competència de la Generalitat en matèria educativa i la competència en matèria de llengua pròpia” i, a més a més, suposa una “vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya” establert per l’Estatut d’autonomia de Catalunya, segons ha explicat la portaveu Munté. Es tracta del pas previ abans de demanar el conflicte d’incompetència davant del Tribunal Constitucional.
Aquest reial decret vulnera la competència en matèria educativa perquè regula la prova de forma massa detallada, atès que l’Estat s’hauria de limitar a  regular-ne les bases i no el seu desenvolupament. La finalitat de l’avaluació a l’etapa d’educació primària queda limitada a comprovar el nivell d’adquisició per part de l’alumnat de les competències del currículum i dels objectius de l’etapa.
Aquesta norma estatal objecte de requeriment no es limita a concretar els criteris d’avaluació i les característiques generals de la prova sinó que realitza també una regulació expressa de la llengua en què podrà realitzar-se la prova. Aquest punt contradiu la legislació estatal ja que en cap cas preveu que es pugui triar la llengua.
Així doncs, la norma vulnera la competència de la Generalitat en matèria de llengua pròpia, atès que estableix un dret d’opció lingüística per part dels pares en poder escollir la llengua en què els seus fills han de realitzar la prova –en llengua castellana o la llengua cooficial corresponent–. L’Estat no pot determinar aquest dret d’opció lingüística perquè el dret a l’educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix el dret de lliure opció dels pares a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials, tal com recull el Tribunal Constitucional en una sentència del 2010.
A més a més, el Reial decret que regula les proves de l’avaluació final d’educació primària suposa una vulneració del règim lingüístic de l’ensenyament a Catalunya. En aquest sentit, l’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu.
 
El Govern autoritza la Generalitat de Catalunya a formalitzar operacions d’endeutament durant el període de pròrroga pressupostària
D’altra banda, el Govern ha acordat autoritzar la Generalitat de Catalunya a formalitzar operacions d’endeutament durant el període de pròrroga pressupostària. L’acord permet a la Generalitat i a les entitats del sector públic dur a terme operacions d’endeutament durant aquest període, eventualitat que s’ha de preveure mentre no s’aprovin els nous comptes.
El decret convalidat permet operacions en qualsevol modalitat, tant a l’interior com a l’exterior, i estableix que l’augment del deute no pot superar el límit autoritzat per la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, incrementat pels imports que es derivin dels programes d’endeutament.
Finalment, el Govern ha aprovat avui els nomenaments següents:
Departament de la Presidència
 
·         Ferran Mascarell i Canalda, delegat del Govern de la Generalitat a Madrid
 
·         Miquel Martín i Gamisans, secretari de Comunicació del Govern i Mitjans de Comunicació
·         Jaume Clotet i Planas, director general de Comunicació del Govern
·         Ignasi Genovès i Avellana, director general de Difusió
Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda
 
·         Albert Castellanos i Maduell, director general de Promoció Econòmica, Competència i Regulació
 
·         Rosa Amorós i Capdevila, delegada territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran
 
Departament d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència
 
·         Jordi Solé Ferrando, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea
 
Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge
 
·         Ester Obach i Medrano, directora general de Modernització i Innovació de l’Administració
 
Departament de Salut
 
·         Joan Guix i Oliver, secretari de Salut Pública
Departament de Territori i Sostenibilitat
 
·         Ferran Miralles i Sabadell, director general de Polítiques Ambientals
 
Departament de Justícia
 
·         Amand Calderó i Montfort, director general de Serveis Penitenciaris
·         Pilar Heras i Trias, directora general d’Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil
 
Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
 
·         Ricard Calvo i Pla, director general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència
·         Bernat Valls i Fuster, director general d’Acció Cívica i Comunitària
·         Mireia Mata i Solsona, directora general d’Igualtat
·         Oriol Amorós i March, secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania
·         Josep Vidal i Fàbrega, director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa
·         Mercè Antònia Garau i Blanes, directora del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
 
Departament d’Empresa i Coneixement
 
·         Joan Aregio i Navarro, secretari d’Empresa i Competitivitat
 
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
·         Antoni Diaz i Vendrell, director general d’Alimentació, Qualitat i Indústries Alimentàries
·         Montserrat Barniol i Carcasona, directora general de Forests
·         Salvador Puig i Rodríguez, director de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI)

(23)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR